El diumenge 3 d’agost de 2014, Jyväskylä tornava a ser escenari d’una cerimònia de clausura del Ral·li dels 1000 Llacs, en concret de la seva 64ena edició, la qual amb puntuabilitat pels certamens reservats a pilots, constructors, mundial WRC-2 i WRC-3, així com la copa privada concebuda per a la promoció de joves talents, la Drive DMack Cup, s’iniciava el dijous 31 de juliol a la mateixa ciutat amb 76 equips presents a la rampa de sortida dels 77 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció oficial. El ral·li, que comptava amb 360,94 km cronometrats al llarg de 26 proves especials, era completat per 54 dels participants.
El ral·li arrancava el dijous 31 a primera hora de la tarda amb un conjunt de 4 proves especials que totalitzaven 59,54 km de lluita contra el cronòmetre, i en els que la pluja va fer acte de presència, fenòmen que treia ferro al fet d’anar obrint pista, labor que pertocava a la parella francesa de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en virtud de líders provisionals del campionat. Tot i aixó, els seus companys d’equip finlandesos, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila competien amb l’estímul de fer-ho davant de la seva afició, el que els va portar a aconseguir el millor temps en les tres primeres proves cronometrades, sent el tercer dels seus escratxs ex-aequo amb els seus companys d’equip francesos.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’adjudicarien l’escratx en solitari en el quart i últim tram de la primera jornada, amb el que les dues parelles de Volkswagen farien entrada al parc tancat separades per tan sols 4,5 segons, mentre que el pilot nord-irlandès Kris Meeke i el seu copilot irlandès Paul Nagle, situaven el seu Citroën DS3 WRC en una sorprenent tercera plaça a només 9,2 segons dels líders, després de sumar dos tercers temps escratx i un segon millor registre.
Per darrera d’ells la classificació començava a obrir-se una mica, i els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que assolien la quarta plaça en la última especial cronometrada de la primera etapa en superar-hi els seus compatriotes de Hyundai Juho Hänninen i Tomi Tuominen, es trobaven ja a 26,4 segons de la primera plaça, encapçalant un grup compacte en el que a part de trobar-se el i20 WRC de la parella finlandesa anteriorment esmentada, també s’hi trobava el tercer Polo R WRC en mans dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, classificats a 27,2 segons dels seus companys d’equip.
La segona etapa del ral·li tenia ja un format més convencional, amb quatre trams cronometrats agrupats en un bucle que es disputava en dues ocasions, generant un total de vuit especials, a la que s’hi afegia una segona passada pel darrer tram del dijous al vespre per assolir una distància competitiva de 134,47 km. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila refermaven la seva condició de líders provisionals en imposar-se en les dues primeres cronometrades de la jornada, si bé el rendiment que en treien en forma de segons vers els seus principals rivals era més aviat curt, més encara quan els pilots de Citroën de les dues irlandes, Kris Meeke i Paul Nagle, s’imposaven en la tercera especial del bucle matinal i els seus companys d’equip i principals rivals en la lluita per la victòria, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aprofitaven les humitats remanents de les pluges caigudes en la jornada anterior per tal d’imposar-se en el quart tram del dia.
Per darrera Juho Hänninen i Tomi Tuominen recuperaven la quarta plaça provisional al terme de la primera especial del divendres, peró en la següent cronometrada els finlandesos de Hyundai queien dins el voral de la pista i feien diverses voltes de campana amb el seu i20 WRC, perdent-hi una mica més d’un minut i deixant el seu cotxe en unes condicions deplorables. Malgrat tot, els pilots van seguir competint a costa d’anar veient com els segons els hi anaven caient i les posicions també.
En les segones passades per les especials, i ja amb el terreny força més sec que al matí, el diferencial d’obrir pista o no es va fer més gran, i malgrat que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps en la cinquena especial cronometrada del dia, en les següents els francesos no van poder mantenir el ritme que imprimia Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que amb tres escratxs consecutius es refermaven al capdavant de la general. Els provençals peró no només perdien el contacte amb els seus companys d’equip, sinó que a més a més es veien superats pel Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle en la setena especial del dia, si bé els campions mundials en vigència, en imposar-se en la novena i última especial cronometrada del dia, recuperaven part del temps cedit.
L’altre punt calent de la taula, el que afectava a la lluita per la quarta posició, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene encertaven amb la configuració del seu Polo R WRC en les assistències intermedies, i si bé en un primer moment del bucle de la tarda aquests perdien plaça amb el Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, a les acaballes de la jornada els de Volkswagen amb un segon millor temps guanyaven de cop dues posicions i se n’anaven a dormir en la quarta posició a 1 minut i 4,2 segons dels seus companys d’equip i líders provisionals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el seu marge vers Mads Østberg i Jonas Andersson així com en relació Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, era de tan sols 1,2 i 3,1 segons respectivament.
Kris Meeke i Paul Nagle per la seva part feien entrada al parc tancat a 19,7 segons dels primers classificats, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven a 21,3 segons dels seus companys d’equip.
El programa de la tercera jornada del ral·li, la sabatina, comptava amb 10 proves especials de 130 ,36 km cronometrats, en els que l’ordre de sortida s’invertia, i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia deixaven d’obrir pista. Malgrat aixó, els líders aconseguien imposar-se en quatre dels cinc trams del bucle matinal, per 1 sol escratx per part de la parella francesa, amb el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’escapaven encara una mica més; si més no, per cònsol dels campions mundials, aquests aconseguien recuperar la segona plaça en detriment de Kris Meeke i Paul Nagle un cop s’havia completat la segona prova cronometrada.
Per la tarda, en tornar a passar per les especials cronometrades, semblava que el devenir escrit al matí es tornaria a repetir en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la sisena especial sabatina, repetició de la primera, peró en la següent els líders topaven amb un esboranc, que els provocava quedar-se amb la pinça de fre frontal dreta inoperativa. Aquesta averia va permetre a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia imposar-se en les quatre proves especials que restaven per disputar-se, i eixugar les distàncies amb els seus companys d’equip fins a situar-les en tan sols 3,4 segons a l’entrada del parc tancat. Kris Meeke i Paul Nagle per la seva banda, no es mostraven tan competitius com en la jornada anterior i fitxaven a 32,4 segons dels finlandesos.
Per darrera la lluita per la quarta plaça quedava pràcticament decidida, Mads Østberg i Jonas Andersson deformaven el seu arc de seguretat en la primera cronometrada de la tarda, dinovena en el comput global del ral·li, amb el que la parella escandinava de Citroën es veia obligada a abandonar la competició. D’altra banda el rendiment d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene era clarament superior al de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que els noruegs de Volkswagen aconseguien obrir un forat de gairebé 1 minut en relació als finlandesos de M-Sport i pràcticament assegurar-se la quarta posició final, amb el que el ral·li perdia un dels punts calents, si bé l’altre es posava roent.
La quarta i última jornada del ral·li constava de tan sols tres especials cronometrades de 36,60 km de distància, peró donades les distàncies tan curtes que separaven al primer del segon classificat, resultaven suficients. Els líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en el primer d’ells per elevar el gap fins als 5 segons amb el pilot de Gap i el seu navegant d’Aix-en-Provence. La segona especial cronometrada dominical era de vital importància, doncs amb 23,02 km competitius, pràcticament suposava l’última opció dels provençals. Aquests guanyaven l’especial, peró als seus companys d’equip només aconseguien llevar-lis 1,3 segons i deixar les distàncies en 3,7 segons, 3 dècimes de segon més de com havien començat la jornada.
La tercera i última cronometrada del dia, repetició de la primera, suposava tanmateix el Power Stage. Aquí Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar el millor registre, si bé només aconseguien llevar 1 dècima de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que es classificaven just per darrera seu, i per tant la victòria d’aquests es consumava per 3,6 segons. Kris Meeke i Paul Nagle eren la tercera parella en aconseguir punts extra en aquest Power Stage i certificaven igual posició final a 50,6 segons dels guanyadors.
Així doncs, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien tornar a guanyar el Ral·li de Finlàndia 4 anys després de la seva primera victòria domèstica, acabant així amb el domini francés que havia sotmés als finlandesos en les tres últimes edicions de la cita.
En el campionat WRC-2 la primera jornada va estar especialment moguda, els locals Jari Ketomaa i Kaj Lindström eren els primers líders de la categoria en imposar-se en la primera especial cronometrada, si bé en la segona els locals perdien el seu lloc de privilegi en mans dels seus companys d’equip Ott Tänak i Raigo Mõlder. Els estonis peró patien una punxada en la tercera especial del dia, amb el que de cop perdien 4 minuts i baixaven sis posicions en la classificació. Jari Ketomaa i Kaj Lindström, amb l’altre Fiesta R5 de l’equip DMack, recuperaven la primera posició, una posició que ja conservarien fins a l’entrada al parc tancat.
Ott Tänak i Raigo Mõlder iniciaven el mateix dijous al vespre la seva remuntada, una remuntada que s’extenia al llarg del divendres, fins que en la sisena especial cronometrada del dia una nova punxada acabava amb la ratxa de sis escratxs consecutius i els estonis passaven de la quarta fins la sisena posició provisional. Ott Tänak i Raigo Mõlder es tornaven a alçar i completaven la jornada imposant-se en les tres especials que restaven per celebrar-se. Per davant Jari Ketomaa i Kaj Lindström anaven fent la molla amb els segons classificats, els també estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja, els quals pilotaven un vell Fiesta S2000.
En les primeres cronometrades del dissabte es va seguir la tónica del divendres, Ott Tänak i Raigo Mõlder eren una i altra vegada els homes més ràpids en pista, mentre que Jari Ketomaa i Kaj Lindström anaven obrint forat amb els seus rivals més directes de manera paulatina, fins que l’obligació de para a canviar una roda punxada en la tercera especial del dia, suposava als finlandesos perdre la seva condició de líders, un rol que passaven a ocupar Karl Kruuda i Martin Järveoja per un marge proper als 3 minuts.
Els nous líders no eren ni de bon troç els homes més ràpids en pista, doncs els seus rivals més directes els hi aconseguien retallar 1 minut en el que restava de ral·li, peró el gran marge de confiança conferit per les punxades de les DMack permetien a Karl Kruuda i Martin Järveoja aconseguir la seva primera victòria en terreny finlandès; una victòria que s’afegia a l’aconseguida a Suècia i que pujava al pilot fins al tercer lloc provisional del campionat, a 1 punt de l’ucrainès Yuri Protasov i a 7 del líder, l’italià Lorenzo Bertelli.
En el campionat reservat als cotxes de dues rodes motrius, el WRC-3, l’eslovè Martin Koči i el txec Lukáš Kostka esdevenien els primers líders de la categoria gràcies a imposar-se en les dues passades pel tram de Lankamaa, el més llarg de la tarda del dijous. L’endemà divendres arribava la reacció dels locals Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen, una reacció que es veia truncada quan aquests patien una punxada i es deixaven gairebé 3 minuts en l’incident.
Dissabte la parella finlandesa va seguir picant pedra fins que una sortida de pista en la quarta prova cronometrada del dia, els feia perdre prop d’un minut alhora que deixava el seu Citroën DS3 R3T força malmés, unes condicions que els suposava perdre un altre minut en la següent especial, afortunadament per a la parella l’última del bucle. Lluny de donar-se per vençuts, tots i els prop de 4 minuts cedits en relació amb Martin Koči i Lukáš Kostka, líders de la categoria des del primer instant, Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen van seguir atacant al llarg de la tarda per tal de superar als francesos Quentin Giordano i Valentin Serraud primer i després gràcies a la baixa per accident dels rumanesos Simone Tempestini i Dorin Pulpea, arribar fins la segona posició, si bé el temps que havien aconseguit recuperar als líders fregava només el mig minut.
Els líders peró fitxaven tard a l’entrada del darrer control horari, el que els suposava rebre una penalització de 3 minuts i veure com el seu gran coixí vers Teemu Suninen i Juha-Pekka Jauhiainen pràcticament s’eixugava. Aquests no van deixar perdre l’oportunitat i amb un pilotatge excels aconseguien finalment liderar la categoria en la penúltima cronometrada del ral·li, completant el recorregut com els guanyadors.
Per a Teemu Suninen la victòria tot just suposava els primers punts del campionat, entrant doncs a la taula general per la sisena posició provisional, mentre que el líder provisional, el francès Stéphane Lefebvre, tenia un paper pobre a la cita finlandesa en haver-se de reenganxar al ral·li en la segona prova especial del divendres i només assolia la vuitena posició final que li donava 4 punts.
Max Vatanen, fill del mític pilot Ari Vatanen, així com el seu navegant Mikka Lukko, esdevenien els primers líders de la copa privada Drive DMack, en la que l’asturià José Antonio Suárez i el seu acompanyant madrileny Borja Rozada van intentar immiscir-se en la lluita per les primeres places, peró en aconseguir liderar la categoria, acte seguit patia una de les tantes sortides de pista que el pilot acostumava a patir.
Divendes al matí peró el liderat de la parella finlandesa tocava fi en quan els britànics Tom Cave i Craig Parry es mostraven força superiors a la resta de pilots, doncs en 5 trams els pilots aconseguien 4 escratxs consecutius i un segon millor temps a 9 dècimes de segon de l’escratx, el que lógicament els donava pas a liderar la categoria. Per la tarda els britànics mantenien dinàmiques i amb 2 temps escratx i 2 segons temps escratx més, aquests aconseguien obrir un petit forat de 20 segons vers l’estoni Sander Pärn i el britànic James Morgan.
Precisament aquests últims pilots esmentats aconseguien eixugar els 20 segons de diferència en les dues primeres especials cronometrades del dissabte i per tant passar a liderar la copa. Els pilots mantenien el nivell que els havia portat fins al liderat en bona part de l’etapa sabatina, el que coincidint amb la baixa obligada de Tom Cave i Craig Parry en la setena especial del dia per averia en les suspensions, deixava a la parella estonio-britànica amb un liderat de gairebé 3 minuts a l’entrada al parc tancat. Un marge més que suficient com per a que el pilot s’assegurés la seva tercera victòria consecutiva de la temporada i comencés a pensar en el seu guardó de final de temporada.
En el campionat reservat a pilots, la victòria que aconseguia Jari-Matti Latvala en la seva Finlàndia natal, permetia al pilot escurçar en 6 punts la diferència que el separava del seu company d’equip i líder indiscutible del campionat, el francès Sébastien Ogier; el qual minimitzava el fet de no guanyar en adjudicar-se els 3 punts extra del Power Stage. Andreas Mikkelsen per la seva part no es mostrava tan combatiu com en cites anteriors, peró la baixa del seu compatriota Mads Østberg feia bona la seva quarta plaça final, la qual l’enfortia en la tercera posició provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
187 |
|
Jari-Matti Latvala |
143 |
|
Andreas Mikkelsen |
95 |
En la taula del campionat de constructors, Volkswagen sumava el seu tercer doblet de la temporada, el que permetia als de Wolfsburg començar a acariciar els llorers del segon títol de constructors consecutiu, doncs Citroën només aconseguia situar un dels seus cotxes a la línia de meta i M-Sport tenia un rendiment força baix a la cita en la que en edicions anteriors havien aconseguit la victòria, només superant l’horror de Hyundai o el segon equip de Volkswagen que concursava amb 1 sol cotxe.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
305 |
|
Citroën |
130 |
|
M-Sport |
106 |