Ral·li Finlàndia 2008

Amb la ciutat de Jyväskylä com escenari habitual, el diumenge 3 d’agost de 2008 finalitzava el 58è Ral·li de Finlàndia, novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, marques, producció i mundial júnior, aconseguia aplegar fins a 109 equips en la seva llista d’inscrits. D’aquests, 99 van començar a disputar un recorregut format per 24 proves especials cronometrades de 340,42 km de distància total i que 68 d’ells aconseguirien completar d’una o altra manera.

L’hipòdrom de Killeri albergava la primera especial cronometrada del ral·li el dijous 31 de juliol al vespre, en la que els oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar el millor registre 3 dècimes de segon per davant dels seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí i 4 dècimes de segon per davant dels màxims favorits, els locals de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen així com del Subaru Impreza WRC S14 de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, amb el que la parella franco-monegasca campiona mundial, esdevenia així el primer líder de la cita finlandesa.

El gruix de la primera etapa es celebrava en divendres, després de reagrupar-se un cop completada l’especial de l’hipòdrom, amb nou especials cronometrades més així com la repetició de l’especial espectacle de Killeri el que generava un total de 10 proves especials de 131,70 km de distància celebrades sota una alta variabilitat ambiental. La primera especial del dia deixava un empat al cronómetre entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, deixant ben clar que la victòria es jugaria entre ambdós equips.

Els de Citroën aconseguirien imposar-se en solitari en les tres següents especials cronometrades, mentre que en la quarta es tornava a produir un empat entre els dos principals animadors de la prova, ja que els finlandesos de Ford, gràcies a ser sempre els segons classificats en els trams, amb prou feines havien perdut 6 segons i mig amb els líders. La jornada es tancava amb 4 escratxs més dels líders per un de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que els dos equips arribaven a la neutralització de la primera etapa separats per tan sols 14,4 segons.

En la lluita per la tercera plaça, un dels màxims favorits a poder-hi entrar, els també locals de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, es veien fora no només del podi sino dels punts quan en la segona especial cronometrada del dia patien una sortida de pista que els obligava acollir-se al superally per tal de poder competir l’endemà. La baixa matinera dels finlandesos va deixar lloc a una lluita molt oberta, en la que en certs instants s’hi trobaven immersos fins a sis equips i en la que finalment els noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud de l’equip satèlit de Ford Stobart, aconseguien la millor part en superar per 3,1 segons als seus companys d’equip, els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, i en poc més de 12 als espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals perdien força temps en una virolla patida en la vuitena cronometrada. Si bé aquests tres equips formaven un grup bastant compacte, aquests pràcticament s’havien de conformar amb la lluita per la tercera plaça, doncs els líders eren ja a gairebé 1 minut de distància.

Dissabte 2 d’agost es celebrava l’etapa més llarga de totes, amb 168,25 km de distància al llarg de 10 cronometrades, i en la que més proves especials noves s’hi incloia, moltes de les quals no eren del gust de diversos pilots en tractar-se de pistes més estretes del que habitualment eren. Els dos principals protagonistes de la prova finlandesa, Sébastien Loeb i Daniel Elena i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, es repartien a parts iguals els millors temps en les quatre primeres proves cronometrades amb un saldo favorable de 3,3 segons als locals de Ford.

Els reenganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’adjudicaven els dos escratxs de la part central de la jornada, mentre que els dos primers classificats, amb el que es podria interpretar com l’enèssim signe d’igualtat, es repartien el segon i tercer millor temps en aquestes dues especials. La igualtat entre els dos equips es va mantenir fins que a manca de dues cronometrades per completar la jornada, una averia en el fre de mà del Ford Focus RS WRC’08 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feia perdre uns pocs segons més als locals que entraven al parc tancat de Jyväskylä amb 18,2 segons de distància vers els líders de la prova i amb només tres proves cronometrades per endavant el diumenge.

Com si una altra categoria fos, la lluita per la tercera i última plaça del podi era tan o més interessant que la lluita per la victòria, peró amb uns cronos clarament més alts. Gigi Galli i Giovanni Bernacchini superaven als seus companys d’equip en la primera prova cronometrada del dissabte, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, que venien de guanyar el OK Auto Ralli del campionat finlandès, pressionaven fort per acabar superant a Henning Solberg i Cato Menkerud al terme de la quarta especial. Un accident dels italians d’Stobart en la següent especial programada, deixava a la parella cantabro-catalana en la darrera posició de podi.

Al llarg de la jornada però, i sobretot en la recta final de la mateixa, els pilots oficials de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot es van mostrar força més ràpids que els de Citroën, motiu pel qual els de la Constelació de les Plèiades aconseguien arrebatre la tercera plaça per 1 sol segon als dels dos galons en la última prova especial del dia.

En la jornada dominical, amb només 3 trams per davant, les possibilitats de remontada de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sobre Sébastien Loeb i Daniel Elena disminuien quan aquests empataven a l’escratx amb els líders provisionals del ral·li. Els de Citroën van optar llavors per adoptar un ritme més asserenat i assegurar així la victòria, motiu pel qual els pilots van cometre una petita errada de frenada que els duia a envirollar-se en la segona cronometrada i perdre prop de 7 segons, gairebé el màxim diferencial registrat en una cronometrada de tot el ral·li.

Malgrat tot, el coixí d’11,8 segons que els de Citroën mantenien sobre els de Ford, va ser més que suficient per a que els líders seguissin pilotant d’una manera més relaxada i aconseguissin la seva primera victòria en el Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps total de 2 hores 54 minuts i 5,5 segons, 9,0 segons menys que els grans favorits Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Chris Atkinson i Stéphane Prévot ocupaven el darrera graó del podi a 3 minuts i 17 segons dels guanyadors de la prova, davant el conformisme de Dani Sordo i Marc Martí els quals preferien assegurar la quarta posició i els punts que aquesta donava per a la marca donada la poca aportació que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila podria oferir a Ford.

Entre els cotxes de la categoria N4, és a dir de producció, els dos equips dalt dels seus respectius Mitsubishi Lancer Evo IX formats pels finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula i Juha Salo i Mika Stenberg, van protagonitzar una bonica lluita al llarg de la primera etapa, saldat a favor dels segons, que corrien convidats pels organitzadors del ral·li, per tan sols 8,7 segons. Juha Salo i Mika Stenberg van mantenir el pols fins a la cinquena cronometrada del dissabte, en la que els finlandesos pintats de Gulf patien una forta sortida de pista que els obligava a abandonar. Juho Hänninen i Mikko Markkula heredaven llavors la primera posició, amb gairebé 50 segons de marge vers els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten. Lluny d’especular amb les distàncies, els nous líders seguien obrint forat vers els seus perseguidors fins arribar a doblar les distàncies vers els segons classificats. Amb aquesta victòria Juho Hänninen es situava en segona posició en el campionat de producció, a vuit punts de l’absent Andreas Aigner que comptava amb tres victòries en el seu haver en tres participacions.

Entre els júnior la lluita per la victòria va estar molt calenta entre els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, líders fins a l’equador de la primera jornada amb els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson, així com els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak, líders a la recta final de la primera jornada i a la neutralització del divendres al vespre. En els compassos inicials de la segona jornada, polonesos i txecs van mantenir el seu estira i arronsa, el que els portava a alternar-se al capdavant de la general provisional, mentre que la parella sueca amb Renault Clio S1600 anava cedint terreny. Una sortida de pista soferta en la penúltima prova especial cronometrada del disabte per Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak posava punt i final al bonic duel que mantenien ambdos equips, doncs en l’incident els polonesos es deixaven 2 minuts.

En la tercera i última jornada, Martin Prokop i Jan Tománek van sortir a assegurar la victòria, i malgrat deixar-se mig minut en les tres cronometrades en relació a Patrik Sandell i Emil Axelsson, els txecs finalment aconseguien l’objectiu. En clau de campionat, la victòria de Martin Prokop només servia per maquillar una mica la temporada del pilot centreuropeu, força lluny del líder i nouvingut al campionat Sébastien Ogier, el qual no prenia part a la prova finlandesa.

Tot i la victòria de Sébatien Loeb a casa de Mikko Hirvonen, doncs el finlandès és natural de Jyväskylä, el pilot de Ford seguia mantenint-se un ral·li més al capdavant de la general provisional del campionat amb 1 sol punt d’avantatge vers el quatre vegades campió mundial. Chris Atkinson gràcies al seu podi aconseguia situar-se en tercera posició provisional del campionat, superant a Jari-Matti Latvala que de cop baixava dues posicions.

En constructors l’errada de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, permetia a Citroën escurçar distàncies vers els de l’oval en la lluita per la corona mundial, deixant les distàncies entre els dos fabricants en tan sols 3 punts de distància. Subaru seguia en terra de ningú ocupant la tercera plaça de podi, força lluny de Citroën i no tan d’Stobart.