Amb 34 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el 15è Ral·li de Sardenya tancava edició el diumenge 10 de juny 2018 a l’Alguer. L’esdeveniment sard, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 50 equips d’inscrits en la seva llista oficial, dels que 45 baixarien per la rampa de sortida el dijous 7 de juny per tal d’afrontar les 20 proves especials de 313,46 km cronometrats que els organitzadors havien disposat sobre el recorregut.
Una especial espectacle de 2,0 km de distància i programada pel dijous al vespre a Ittiri, a les afores de l’Alguer, servia per encetar les hostilitats vers el cronòmetre en l’edició. En ella Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, concretament 1 dècima de segon abans que no pas Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i 7 dècimes de segon per davant del temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Distàncies amb les que, davant l’absència de més proves especials en el programa de l’etapa, s’entrava en el parc tancat de la vila catalano sarda.
Cara a la primera etapa vera del ral·li per les pistes campestres de l’illa, els organitzadors posaven sobre el programa un total de 8 proves especials cronometrades que es distribuïen al llarg d’un bucle de 4 trams que es celebrava en dues ocasions, matí i tarda. Una activitat que suposava 122,86 km competitius i als que se’ls hi donava inici a partir de 2 quarts de 7 del matí. Tanmateix les pluges que es precipitaven sobre l’illa, diluïen la importància de l’ordre de sortida, pel que cap parella podia descartar-se d’entrada per l’àrdua labor d’obrir pista.
Andreas Mikkelsen i Andres Jæger s’imposaven en les dues primeres proves especials del dia, mentre que en les dues següents els noruecs eren segons i tercers per darrera d’Ott Tänak i Martn Järveoja, i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia respectivament, amb el que el retorn al parc de l’Alguer per a les assistències es produïa amb els noruecs en la primera posició per 14,0 segons de marge amb els seus companys d’equip belgues i per 16,4 segons amb els estonis de Toyota.
A la represa de l’activitat competitiva tot canviava però, per una banda Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’envirollaven a causa de les humitats encara presents a pista i s’hi endarrerien lleugerament, mentre que els seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger començaven a patir problemes amb el canvi i es deixaven de l’ordre de mig minut amb els pilots més ràpids. D’altra banda, els per llavors pentacampions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el millor temps en aquesta sisena prova especial i es feien amb el lideratge provisional.
Una cronometrada més tard, la segona del bucle, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger cursaven baixa de l’etapa en no poder continuar competint amb el seu cotxe, mentre que els belgues de Hyundai i els francesos d’M-Sport s’immiscien en una lluita per la victòria de la que Ott Tänak i Martin Järveoja se’n despenjaven després d’aterrar fort en un salt en la darrera prova especial del dia i veure’s obligats a abandonar. Un abandonament en el què també s’hi veurien obligats en aquesta última prova especial del dia els finlandesos d’M-Sport Teemu Suninen i Mikko Markkula per accident i just després de que aquests fossin els homes més ràpids en la sisena prova especial del dia, setena en el còmput del ral·li.
Així doncs, i després de la disputa de 9 proves especials, els primers equips participants començaven a fer entrada al parc tancat de l’Alguer a partir de quan passaven uns pocs minuts de les 8 del vespre amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en primera posició per 18,9 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 37,2 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Uns altres finlandesos a bord d’un Toyota, Esapekka Lappi i Janne Ferm, eren quarts a 4,4 segons dels seus compatriotes i companys de carpa, mentre que uns discrets Mads Østberg i Torstein Eriksen, que retornaven a la competició en substitució dels acomiadats Kris Meeke i Paul Nagle, eren cinquens a 58,3 segons dels líders i fortament pressionats per Hayden Paddon i Sebastian Marshall.
Ben d’hora, a les 5 en punt del matí, s’iniciava la jornada sabatina, la més longeva de totes les programades en l’itinerari de l’edició amb 146,56 km cronometrats distribuïts al llarg de 7 proves especials, entre les que s’hi trobaven les 2 passades pels 2 trams més llargs de l’itinerari, Monte Lerno i Monte di Ala’.
Al llarg del bucle matinal, l’estira i arronsa entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul prosseguia, si bé el balanç era clarament favorable als belgues que aconseguien reduir el gap fins als 4,9 segons a l’entrada a les assistències. En un altre punt d’interès mediàtic, els també pilots de Hyundai Hayden Paddon i Sebastian Marshall, aconseguien fer-se amb la cinquena plaça de Mads Østberg i Torstein Eriksen en la darrera prova especial del bucle.
De cara a l’escull post meridional, els organitzadors afegien una segona passada per l’especial espectacle d’Ittiri per tal d’iniciar-lo, assolint així la quarta prova especial del bucle i que generava un número senar d’especials al llarg de l’etapa. Tot i la poca corda competitiva d’aquesta segona especial espectacle, els belgues de Hyundai aconseguien escurçar 2 segons més als francesos d’M-Sport, incrementant així les seves opcions a prendre la primera plaça.
La pressió era elevada i les errades inexistents entre les dues parelles francòfones, el que facilitava un espectacle digne de seguir tan a peu de tram com telemàticament, doncs el ball de segons era una constant. Tanmateix, en la segona passada per l’especial cronometrada reina de Monte Lerno, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren baixa en no poder arribar al parc tancat per avaria en el seu alternador, amb el què els seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm assolien la tercera posició.
A 2 quarts i mig de 8 del vespre els primers equips participants feien entrada a les assistències de l’Alguer, i 45 minuts més tard, aquests estaven autoritzats a entrar en règim de parc tancat fins que passessin 6 minuts de les 11 de la nit, moment en el que la classificació provisional mostrava a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdamunt de la taula de temps per 3,9 segons d’avantatge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Esapekka Lappi i Janne Ferm, a 54,2 segons de la parella líder i amb 1 minut i 7,6 segons de marge amb Hayden Paddon i Sebastian Marshall, tenien pràcticament assegurada una plaça de podi, vital per a Toyota considerant els reversos dels seus companys.
La lluita per la victòria estava roent i per tant els darrers 42,04 km del programa, que tres dies abans podien semblar un tràmit, esdevenien protagonistes. Una distància que a més a més es disputava sense assistències i que sortia de passar en 2 ocasions per un bucle de 2 trams a partir de 2 quarts de 8 del matí, hora de sortida de l’Alguer.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul inciaven la jornada dominical amb 3 victòries de tram per tal de restar a 8 dècimes de segon del lideratge de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i quan només quedava per celebrar-se l’última cronometrada del programa. Abans però de la celebració del “Power Stage”, saltaven totes les alarmes dins el Ford Fiesta RS WRC número 1, Julien Ingrassia s’havia deixat el carnet de ruta en el darrer control horari, el que comportava l’exclusió de la parella de l’esdeveniment. Afortunadament, en un acte de lloable noblesa i esportivitat, Ott Tänak i Martin Järveoja el recollien i els hi feien entrega als provençals, que d’aquesta manera podien seguir amb l’espectacle.
En el «Power Stage» final els belgues tornaven a marcar el registre de referència, amb el premi dels 5 punts extra, mentre que els francesos eren de nou els segons més ràpids, però en aquesta ocasió la diferència entre les dues parelles era d’1,5 segons, el que finalment desencadenava el relleu de la primera posició que tant anhelaven uns i tant poc desitjaven els altres.
Completats doncs els 313,46 km cronometrats del recorregut del 15è Ral·li de Sardenya, el diumenge 10 de juny a 1 quart de 3 de la tarda tenia lloc la cerimònia del podi a l’Alguer amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul ocupant el graó més alt del podi. Els pilots belgues cobrien la distància programada amb un temps de 3 hores 29 minuts i 18,7 segons, un registre que reduïa en tan sols 7 dècimes de segon l’aconseguit per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Esapekka Lappi i Janne Ferm posaven seny i tancaven el podi sard a 1 minut i 56,3 segons del registre vencedor.
En categoria WRC2, cotxes de quatre rodes motrius però amb una preparació clarament inferior a la dels “World Rally Car”, els koda Fabia R5 d’Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen i de Jan Kopecký i Pavel Dresler marcaven la pauta en l’especial espectacle inaugural d’Ittiri.
Si bé la parella noruega de la firma txeca perdia la primera posició al terme de la primera prova especial campestre, aquests la recuperaven instants abans de passar per les assisténcies de mitja jornada i sota l’estricte control dels francesos de Citroën Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, pilots que instants abans els hi havien llevat l’honor de liderar la categoria.
Per la tarda, un problema amb la barra de la direcció endarreria a Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen, que cedien el testimoni a la parella francesa, alhora que aquests queien fins a la vuitena plaça a més de 4 minuts i mig del lideratge.
El contrapunt a aquesta mala noticia per als responsables de la marca l’aportaven Jan Kopecký i Pavel Dresler, els txecs, després d’un matí relativament discret en el que tenien més cura de la seva mecànica que no pas del cronòmetre, es llençaven a l’atac i amb dos escratxs i dos segons millors temps per darrera d’Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, aquests es feien amb la segona plaça a 14,0 segons dels seus predecessors. Més avall en la taula la pressió era inexistent, doncs Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren tercers a més d’1 minut de la parella txeca.
Solventats els problemes de direcció el dissabte al matí, Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen tornaven a esdevenir els pilots més ràpids de la classe a final de cada tram del dia, tret de la segona prova especial del bucle post meridional, en el que l’honor corresponia als seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler. Alhora, en la part alta de la classificació, Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau cursaven baixa en trencar les suspensions del seu Citroën C3 R5 en la primera passada per la cronometrada de Monte di Ala’, el que deixava via lliure a Jan Koepcký i Pavel Dresler per a liderar la categoria.
Per la seva banda, els txecs, amb un escratx, 3 segons millors temps i 2 tercers millors temps al llarg de les 7 proves especial de la jornada, retornaven al parc tancat de l’Alguer amb més de 3 minuts de marge amb Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, mentre que Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen tenien a tocar de la punta dels dits el doblet per a la firma txeca en estar classificats en tercer lloc a 28,2 segons de la parella francesa.
Jan Kopecký i Pavel Dresler sortien a nedar i guardar la roba el diumenge, mentre que els seus companys d’equip noruecs afrontaven les darreres especials del programa amb la convicció de fer-se amb la segona posició. Sense contratemps dels que lamentar-se, uns i altres aconseguien el seu objectiu i finalment la parella txeca es feia amb la victòria per 3 minuts i 2,6 segons de marge amb Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen.
A efectes de campionat, Pontus Tidemand es mantenia al capdavant de la taula per 18 punts, gràcies a haver acumulat un resultat més que no pas Jan Kopecký, qui comptava les seves participacions per victòries. D’altra banda, Ole-Christian Veiby seguia veient com la victòria li seguia resultant esquiva, però el noruec es classificava per darrera dels seus dos companys d’estructura a 30 punts del pilot txec.
Entre els cotxes de 2 rodes motrius, la llista d’inscrits era molt minsa en no comptar amb la complicitat del certamen junior, només 4 formacions s’hi inscrivien i baixaven per la rampa de sortida el dijous a mitja tarda.
Ja en l’especial espectacle d’Ittiri Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon deixaven clares les seves pretencions i els francesos s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del bucle matinal del divendres. Malauradament, una excessiva cautela de la parella en la primera prova especial de l’escull de la tarda, esgarrava el seu bon desenvolupament del ral·li, que en concedir 1 minut a Taisko Lario i Tatu Hämäläinen, aquests hi perdien la primera posició amb els pilots finlandesos.
Immeditament els francesos buscaven ressorgir d’aquest mal tràngol i amb 2 escratxs més en les 3 especials que restaven per endavant, l’altre tram era guanyat pels líders finlandesos, aquests entraven a l’Alguer a 11,4 segons del temps de Taisko Lario i Tatu Hämäläinen. Louise Cook i Stefan Davis eren tercers tot aprofitant la baixa d’Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, si bé la pilot britànica i el seu copilot eren ja a més de 12 minuts del lideratge i sense opcions a pràcticament res.
Dissabte Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon es feien amb la victòria de tram en totes i cadascuna de les 7 proves especials de l’itinerari, el que facilitava que la parella francesa recuperès el lideratge al terme de la segona d’elles i fes cap al parc tancat de final de jornada amb 4 minuts i 44,0 segons d’avantatge amb Taisko Lario i Tatu Hämäläinen.
Tot i que el gap de segons era més que considerable per als 42,04 km cronometrats de la jornada dominical, Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon encara serien a temps de sumar 2 escratxs més, just abans que un triangle de suspensió se’ls hi trenquès en el seu Ford Fiesta R2T, el que els suposava rebre una penalització de 2 minuts i 40 segons per retard sobre el programa horari i que maquillava lleugerament el resultat final, certificant-se la seva victòria final per 2 minuts i 30,6 segons d’avantatge sobre Taisko Lario i Tatu Hämäläinen.
A efectes de campionat, el provençal sumava la seva segona victòria de la temporada i superava en 2 punts l’absent Dennis Rådström al capdavant de la classificació provisional. Taisko Lario s’enfilava fins a la cinquena plaça a 4 punts d’Enrico Brazzoli, mentre que Louise Cook estrenava comptador.
Thierry Neuville aconseguia la màxima puntuació possible a Sardenya i el belga es distanciava en 8 punts més de Sébastien Ogier al capdavant de la classificació provisional del certamen de pilots. Per darrera, Ott Tänak perdia terreny i veia com el seu company Esapekka Lappi s’hi acostava fins als 7 punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Thierry Neuville |
149 |
|
Sébastien Ogier |
122 |
|
Ott Tänak |
77 |
En el campionat de constructors, la victòria del belgues i la quarta posició de Hayden Paddon i Sebastian Marshall a la ronda sarda donava una important empenta a Hyundai en la primera posició del certamen, eixamplant el gap amb M-Sport fins als 28 punts. De fet, només la marca coreana no naufragava a l’illa, doncs tant el preparador britànic com Toyota o Citroën hi obtenien un pobre renidment de punts.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Hyundai |
212 |
|
M-Sport |
184 |
|
Toyota |
161 |