Ral·li Acròpolis 1997

El dimarts 10 de juny de 1997 finalitzava a Atenes el 44è Ral·li Acropolis, vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 14 que el conformaven. El tret de sortida  a l’edició es donava des de la mateixa capital grega el dissabte 7 de juny, moment en el que 101 equips participants, dels 102 que havien oficialitzat la seva inscripció, realitzaven la protocolaria baixada per la rampa de sortida. Uns participants que tenien per davant un recorregut especialment dur composat per 20 proves especials cronometrades d’una distància total de 402,86 km, corda que va ser superada per 57 equips. La ronda grega a part d’entregar punts en els campionats de pilots i constructors, també ho feia en el de producció així com en el FIA 2-L.

La primera etapa s’iniciava el diumenge 8 de juny amb la sortida del parc tancat a 2 quarts de 9 del matí, per després de realitzar un relativament llarg enllaç per carretera d’uns 120 km des de la capital fins a Ypsilandis, començar a disputar la competició pròpiament dita amb 7 proves especials de 141,99 km cronometrats, corda que tanmateix acabava de conduir a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla, punt final de la primera i segona etapes.

En la primera especial cronometrada del ral·li Colin McRae i Nicky Grist empataven a l’escratx amb Carlos Sainz i Luis Moya, i per tant ambdós equips compartien el lideratge de la prova 1 segon per davant dels companys d’equip dels britànics a Subaru, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. 

En la següent prova especial, l’escocès i el gal·lès es veien obligats a retirar-se de la competició en trencar la direcció del seu Subaru Impreza S3 WRC després de patir una lleugera sortida de pista, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, que en el primer tram del programa havien aconseguit el quart millor temps a 3 segons dels líders, en aquesta ocasió aturaven el cronòmetre abans que ningú i passaven a ocupar la vacant en el lideratge que deixaven els de la Constel·lació de les Plèiades per 4 segons de coixí amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, novament els més ràpids després dels autors de l’escratx al tram. Carlos Sainz i Luis Moya s’intercanviaven la plaça amb els finlandesos de Mitsubishi i els de Ford baixaven fins al tercer lloc per darrere dels suecs de Subaru.

El primer bucle del dia es tancava amb la cronometrada més curta de la jornada, la qual es resolia amb un altre escratx ex-aequo, en aquesta ocasió entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Una victòria de tram que situava els espanyols en segon lloc 1 segon per davant de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui en aquesta ocasió també eren superats a final de tram pels respectius companys d’equip dels autors de la victòria de tram, és a dir Juha Kankkunen i Juha Repo i de  Richard Burns i Robert Reid, autors a la seva vegada del mateix crono a final de tram.

Represa la competició després del primer parc d’assistències de Livadia, finalment Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició, però novament l’honor era compartit, en aquesta ocasió amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

L’altra cara de la competició era per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, qui amb problemes de pneumàtics es deixaven una desena de segons amb la parella sueca de Subaru i de retruc la primera posició provisional per 2 segons, però molt pitjor li anava el tram a Carlos Sainz i Luis Moya, els de Ford es topaven amb un grup d’espectadors mal ubicats i la maniobra evasiva els suposava trencar l’escapament. Si bé l’incident els suposava 12 segons i 2 posicions a la general, en la següent especial el problema esdevindria seriós quan els gasos calents de l’escapament bloquejaven un amortidor i els de l’oval blau s’hi deixaven minut i mig vers l’escratx de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Amb l’increment de les temperatures ambientals, els campions mundials en vigència, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, veien com els seus problemes amb les Michelin anaven “in crescendo” i els finlandesos completaven l’especial amb les rodes totalment masegades i deixant-s’hi 38 segons més i 2 posicions a la general, és a dir que retornaven a Livadia sent superats pels seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo i pels seus companys Richard Burns i Robert Reid.

2 trams completaven la jornada i el camí fins a Kamena Vourla, sent l’últim d’ells el més llarg de tot el dia, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander patien una espectacular revolcada en la primera especial de l’escull, sisena cronometrada en el còmput global de l’etapa així com del programa, com a conseqüència de tenir la direcció assistida avariada, deixant el seu cotxe molt malmès sense para-brises i amb el sostre enfonsat. 

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, marcaven el millor temps per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què les dues formacions amb problemes a primera hora de la tarda, començaven a recuperar els segons perduts, mentre que l’incident dels suecs de Subaru deixava a Juha Kankkunen i Juha Repo en la primera posició per una vintena de segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid.

Per 1 segon Carlos Sainz i Luis Moya privaven als seus companys líders d’una nova victòria de tram, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, amb el tercer millor temps, empataven a la general amb els seus companys de formació britànics.

Quan les manetes dels rellotges grecs anotaven que passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, els 77 equips participants que aconseguien superar la primera etapa començaven a accedir al parc tancat de Kamena Vourla amb Juha Kankkunen i Juha Repo en la primera posició amb un rendiment d’1 victòria de tram, 2 segons millors registres i 4 tercers temps escratx, però sobretot en no haver patit cap mena de contratemps al llarg d’aquests primers 141,99 km competitius. Per darrera dels de Ford, es trobaven a 27 segons del seu temps els dos Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i de Richard Burns i Robert Reid respectivament, mentre que en quarta posició hi habitaven Carlos Sainz i Luis Moya a 1 minut i 22 segons dels seus companys. La baixa de Colin McRae i Nicky Grist al segon tram i el gran retard acumulat per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en el darrer escull del dia, deixava en cinquena posició al Toyota Celica GT-Four de Thomas Rådström i Denis Giraudet, però ja a 2 minuts i 36 segons del lideratge.

La segona etapa s’iniciava el dilluns a 2 quarts de 9 del matí, tal i com havia passat en la jornada dominical anterior, i aquesta novament tenia en el seu itinerari un total de 7 proves especials cronometrades de 126 km competitius, corda lleugerament inferior a l’anterior i que discorria al voltant de Kamena Vourla, amb dos primers esculls de 3 i 2 trams respectivament cap al nord de la ciutat i un darrer escull de 2 trams al sud. Una activitat que la primera parella en abandonar el parc tancat donaria per conclosa a 1 quart i mig de 8 del vespre.

De camí al primer tram que es programava, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne detectaven una avaria en la vàlvula de descàrrega del seu turbo, quelcom que segurament els pertorbava i que en aquesta primera prova especial els va portar a accidentar-se en trepitjar una placa de fang. Com a conseqüència del fort cop al seu Mitsubishi Lancer Evo IV, un palier es trencava i els finlandesos es quedaven amb només 2 rodes motrius, les anteriors, perdent-hi 1 minut exacte amb els homes més ràpids en pista, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. 

Sense moure’ns d’aquesta cronometrada inaugural, Kenneth Eriksson i Staffan Parmader acometien un salt amb molt d’impetu i aquests tornaven a malmetre la direcció del seu Subaru Impreza S3 WRC, com a conseqüència de l’avaria, els suecs es tornaven a sortir de la pista i estant ja com estava el seu cotxe, aquests decidien retirar-se.

L’avaria dels finlandesos i la victòria de tram dels espanyols, permetia a Carlos Sainz i Luis Moya retornar a les posicions de podi, una progressió que la parella de Ford va seguir portant a terme en quan aquests s’imposaven en les 2 cronometrades restants del bucle matinal, la tercera d’elles ex-aequo amb Richard Burns i Robert Reid; doncs el madrileny i el gallec gaudien d’una pista més neta, a part d’estar obligats a assumir riscos per tal de recuperar el temps concedit a l’equador de la jornada anterior. 

Sense un parc d’assistències habilitat fins al terme de la tercera prova especial, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne seguien concedint minuts a cada cronometrada que es disputava, una fuga de temps molt més marcada en la tercera prova especial, on els finlandesos hi competien amb les rodes totalment masegades i una pinça de fre malmesa.

Juha Kankkunen i Juha Repo completaven l’escull matinal amb 3 tercers millors temps i els finlandesos de Ford veien reduït el seu marge amb Richard Burns i Robert Reid fins als 17 segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 1 minut i 5 segons dels seus companys. Afortunadament per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, l’avenir de la resta de participants tampoc era un camí gens fàcil i els finlandesos es quedaven en quarta posició, però ja a 5 minuts i 9 segons dels seus compatriotes.

L’escull del migdia canviava lleugerament el panorama, doncs Juha Kankkunen i Juha Repo aconseguien aturar el cronòmetre en les 2 especials programades abans que no pas Richard Burns i Robert Reid i els finlandesos aconseguien endosar 22 segons als seus primers perseguidors, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya seguien amb la seva progressió amb una victòria parcial i un segon millor temps per darrera de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, per deixar les distàncies amb els seus companys d’equip líders per sota del minut, concretament en 59 segons.

Precisament els espanyols esdevenien novament els llebrers del parc tancat en el bucle del sud i els pilots s’imposaven en les 2 proves especials que s’hi programaven, un rendiment molt positiu que coincidia amb una avaria de Richard Burns i Robert Reid. Als britànics de Mitsubishi se’ls hi trencava un suport del motor en la darrera cronometrada del dia, i en concedir-hi 33 segons, també entregaven la segona plaça a Carlos Sainz i Luis Moya.

37 segons separaven als líders Juha Kankkunen i Juha Repo dels seus companys d’equip espanyols en el moment de retornar al parc tancat de Kamena Vourla a 1 quart i mig de 8 del vespre, mentre que Richard Burns i Robert Reid restaven a 1 minut i 1 segon dels finlandesos i amb 4 minuts i 8 segons de marge vers els seus companys i campions mundials en vigència Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.  

La tercera etapa suposava el retorn des de Kamena Vourla fins Atenes i per fer-ho aquesta prenia prestats de la jornada dominical un parell de trams. Sobre el programa els organitzadors disposaven un total de 6 proves especials de 129,41 km cronometrats, l’etapa més curta de quantes s’havien programat, si bé la penúltima prova especial de l’itinerari, Karakolithos, era la més llarga de tot el recorregut amb 30,86 km competitius. Amb sortida del parc tancat a les 8 en punt del matí, el retorn a aquest règim es produiria a la capital grega a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre.

L’etapa començava tal i com havia acabat l’anterior, és a dir amb una victòria de tram per a Carlos Sainz i Luis Moya per davant de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien amb problemes mecànics. En aquesta ocasió els britànics de Mitsubishi veien com la frenada del seu Carisma GT Evo IV no era la que s’esperava d’ella i com a més a més la temperatura del seu motor s’elevava massa, tot plegat feia perdre mig minut més als de les illes en aquesta primera prova especial.

En la següent els papers a final de tram s’intercanviaven entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne amb Carlos Sainz i Luis Moya i aquests últims entraven al servei de Livadia a 23 segons de Juha Kankkunen i Juha Repo i amb 1 minut i 8 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que els finlandesos campions mundials havien aconseguit retallar pràcticament 1 minut sobre els seus companys, per restar a 3 minuts i 19 segons de les places amb dret a dutxa d’escumós de franc.

Tanmateix el camí vers el podi grec s’aplanava una mica més per als portadors del dorsal número 1 quan Richard Burns i Robert Reid es veien obligats a penalitzar 40 segons en les assistències de Livadia per tal de posar el seu Mitsubishi a punt, on es va poder veure a Malcolm Wilson, director d’M-Sport, l’estructura encarregada de gestionar l’equip oficial Ford, conversar tan amb Juha Kankkunen primer, com amb Carlos Sainz després.

Les ordres d’equip estaven doncs ratificades i Juha Kankkunen i Juha Repo, que s’havien perdut les 6 primeres cites del calendari i que a més a més en el seu debutant Ral·li d’Argentina s’havien vist obligats a abandonar, havien de cedir el seu primer lloc a Carlos Sainz i Luis Moya, qui encara tenien opcions als dos certàmens.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial de la represa per deixar constància que el seu Mitsubishi funcionava a la perfecció, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne ho feien en la següent. Sense la necessitat de correr tant com en la jornada anterior o les hores prèvies, Carlos Sainz i Luis Moya hi marcaven 2 tercers millors temps per restar a 16 segons dels seus companys d’equip i per llavors encara líders.

En la recta final cap a Atenes seria doncs on Carlos Sainz i Luis Moya assestaven el cop definitiu, el madrileny i el gallec tancaven la seva participació a la ronda grega amb dues victòries de tram, la primera de les quals, aconseguida a la cronometrada reina del programa, habilitava als espanyols a ocupar la primera plaça per davant dels seus companys finlandesos.

D’altra banda Mitsubishi demanava a Richard Burns i Robert Reid que entressin abans d’hora al darrer control horari per tal de penalitzar en 3 minuts, una sanció que permetia a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne arrabassar la darrera posició de podi als seus companys britànics per un marge de 4 segons.

Completats els 402,86 km cronometrats del programa a manca de 6 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre, el 44è Ral·li Acròpolis es donava per finalitzat amb l’entrada dels primers equips participants al parc tancat de la capital grega. Carlos Sainz i Luis Moya pujaven al graó més alt del podi en aturar el cronòmetre amb un temps de 4 hores 56 minuts i 24 segons, crono que era 17 segons més baix que no pas el dels seus companys Juha Kankkunen i Juha Repo, i que tanmateix deixava palès que l’arriscada aposta de desplaçar a Grècia les unitats més lleugeres que havien competit a Còrsega no era tan dolenta. A 5 minuts i 3 segons del registre dels espanyols, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tancaven les posicions de podi.

En la categoria de producció Gustavo Trelles i Jorge del Buono donaven un recital de pilotatge sobre les pistes gregues en imposar-se en totes i cadascuna de les cronometrades del programa de la jornada dominical, tret d’una, Dionissos, en la que el millor temps corresponia al valencià Luis Climent i al català Alex Romaní. De fet els dels països catalans van estar aturant sempre el cronòmetre per darrera dels líders sud americans llevat de l’especial que guanyaven, la sisena, i la quarta del dia, en la que els pilots hi aconseguien el tercer millor temps.

Així doncs, no era d’estranyar que en el moment d’entrar al parc tancat de Kamena Vourla, l’uruguaià i l’argentí lideressin la classificació per 2 minuts i 37 segons de marge sobre el valencià i el català. Els locals Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris tancaven les posicions de podi a 6 minuts i 15 segons dels líders.

La segona jornada arrancava amb la neutralització del primer tram arran de l’accident de Jean-Pierre Richelmi i Thierry Barjou després del pas de Luis Climent i Alex Romaní; un accident que afectava directament als pilots dels països catalans, doncs aquests sortien a tram just per darrere dels francòfons. Mentre que el segon tram del dia també corria la mateixa sort per tal d’alleugerir el retard acumulat, entregant a la resta de participants de la classe el registre de Luis Climent i Alex Romaní, minut i mig pitjor que el dels líders indiscutibles.

De fet Gustavo Trelles i Jorge del Buono s’imposarien en totes i cadascuna de les proves especials programades tret d’una, novament la sisena, en la que altra vegada el millor temps corresponia a Luis Climent i Alex Romaní.

Així doncs en retornar a Kamena Vourla el dilluns al vespre, el marge dels líders s’havia eixamplat fins als 4 minuts i 58 segons vers els segons classificats, mentre que Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris es trobaven ja a 20 minuts i 16 segons de Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

La tercera etapa arrancava amb dues victòries de tram per a Luis Climent i Alex Romaní que retallaven en 25 segons el seu desavantatge amb els primers classificats, res més lluny d’un miratge, doncs aquests tancaven la seva participació al 44è Ral·li Acròpolis imposant-se en les 4 últimes proves especials. 

Per tant, després d’haver acumulat 16 victòries de tram sobre les 20 possibles, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono es feien amb la primera posició final per 6 minuts i 11 segons de marge vers Luis Climent i Alex Romaní, mentre que Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris tancaven el podi grec a 35 minuts i 44 segons dels campions mundials en vigència de la classe.

A efectes de campionat, Gustavo Trelles aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada en les 6 participacions que havia dut a terme, un resultat que li permetia assolir un total de 68 punts en la classificació del certamen, així com un marge de 46 punts vers l’austríac Manfred Stohl, absent a Grècia, un coixí molt ampli i que deixava el títol molt encaminat per l’uruguaià.

En la categoria FIA-2L, els alemanys de SEAT Erwin Weber i Manfred Hiemer es feien amb el lideratge de la classe imposant-se consecutivament en els 4 primers trams del programa, mentre que per darrera s’hi instal·laven els seus companys d’equip catalans Oriol Gómez i Marc Martí, un cop aquests superaven als txecs d’Škoda Pavel Sibera i Petr Gross, qui en el segon tram s’havien d’aturar a canviar una roda punxada, malgrat emprar la mousse antipunxades, i perdre-hi 3 minuts exactes.

Una avaria en la direcció assistida en la cinquena prova especial, última abans d’entrar per segona vegada al parc d’assistències de Livadia, endarreria en més de 4 minuts a Oriol Gómez i Marc Martí, qui es veien superats a la taula pels locals Takis Dimitrakopoulos “Dim” i Konstantinos Stefanis, tanmateix els autors del millor temps en aquesta cronometrada a bord d’un Renault Clio Williams.

No seria el darrer contra-temps del dia per a Oriol Gómez i Marc Martí, doncs la parella feia 3 minuts tard al control horari, el que suposava rebre 30 segons de penalització, una sanció que s’aplicaria en quan es reprengués l’activitat cronometrada i que els enviaria per darrere de l’Škoda Felicia KitCar de Pavel Sibera i Petr Gross.

Aquest reinici de l’activitat cronometrada, es produïa amb les dues primeres victòries de tram per a Oriol Gómez i Marc Martí, l’última d’elles ex-aequo amb els seus companys Erwin Weber i Manfred Hiemer, qui entraven a Kamena Vourla el diumenge al vespre amb 4 minuts i 27 segons de marge amb “Dim” i Kosntantinos Stefanis i 5 minuts i 55 segons en relació als seus companys catalans.

Cap dels integrants de la categoria FIA-2L arribava a competir en alguna de les dues primeres proves especials de la segona etapa, arran de l’accident abans esmentat de Jean-Pierre Richelmi i Thierry Barjou, i per tant l’activitat competitiva es reprenia amb la 3a prova especial del dia i última del bucle matinal. Una especial en la que Oriol Gómez i Marc Martí tornaven a establir el temps de referència per a la resta de la categoria i els catalans se seguien acostant a l’objectiu de la marca d’alçar-se amb el doblet.

Fita que s’assoliria després de celebrar-se el primer tram de l’escull del migdia, on Erwin Weber i Manfred Hiemer hi marcaven l’escratx per davant dels seus companys d’equip catalans. Però tan d’hora s’aconseguia l’objectiu, tan d’hora es perdia, doncs en la següent prova especial, cinquena del dia i segona del bucle del migdia, Erwin Weber i Manfred Hiemer es veien obligats a abandonar la competició amb la seva suspensió frontal destrossada, el que donava el lideratge de la classe a Oriol Gómez i Marc Martí per 40 segons de marge vers “Dim” i Konstantinos Stefanis i per 43 segons amb Pavel Sibera i Petr Gross.

Els nous líders tancaven l’etapa amb dues victòries de tram consecutives més, el que els suposava retornar a Kamena Vourla amb 1 minut i 31 segons de coixí amb Pavel Sibera i Petr Gross i 1 minut i 42 segons en relació a “Dim” i Konstantinos Stefanis.

Dimarts, en el camí de retorn cap a Atenes, Oriol Gómez i Marc Martí aconseguien el millor temps en 5 de les 6 proves especials programades, deixant escapar la victòria de tram en la cronometrada reina de l’edició, en la que els catalans van optar pel seny i no pas per la rauxa. 

Així doncs, la parella catalana finalment acabava guanyant el ral·li per 3 minuts i 23 segons de marge amb Pavel Sibera i Petr Gross i per 4 minuts i 20 segons de diferència en relació a Takis Dimitrakopoulos i Konstantinos Stefanis, una victòria que era la primera per al SEAT Ibiza KitCar Evo 2, i que a la marca barcelonina li suposava afegir 12 punts en el seu comptador en combinar els 10 punts de la victòria, amb els 2 punts que aconseguien els locals Stratissino i Giorgos Petropoulos a bord d’un SEAT Ibiza GTi 16V.

A efectes de campionat, aquests 12 punts aconseguits a la ronda grega, situaven a SEAT en la primera posició provisional, 2 punts per davant de Peugeot i 7 per davant d’Škoda.

La victòria aconseguida per Carlos Sainz sobre la terra grega, permetia al pilot madrileny acostar-se a la posició que ocupava a la taula l’escocès Colin McRae, mentre que Tommi Mäkinen, tot i sumar només 4 punts, seguia mantenint-se com a sólid líder de la classificació provisional del campionat reservat a pilots.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	42
Colin McRae	32
Carlos Sainz	28

En el campionat de constructors, el doblet de Ford acostava molt als de l’òval a la posició de Mitsubishi, els quals gràcies a sumar 7 punts per la tercera i quarta plaça de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i de Richard Burns i Robert Reid respectivament, aconseguien esmorteir l’empempta dels de M-Sport. Subaru per la seva banda, tot i el zero de la prova, es mantenia al capdavant de la taula gràcies al coixí aconseguit fins al moment.

Constructor	Punts
Subaru	64
Mitsubishi	53
Ford	45