Ral·li Sardenya 2021

El diumenge 6 de juny de 2021, Olbia acollia la cerimònia de clausura del 18è Ral·li de Sardenya, i el que era més important, només 2 setmanes després de la finalització de l’esdeveniment anterior, el 54è Ral·li de Portugal, el que comportava una certa recuperació de la normalitat perduda en més d’un any. La ronda sarda entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en els de WRC2 i WRC3, amb el què fins a 58 formacions decidien inscriure-s’hi en les seves diferents categories. D’aquestes, 55 serien presents a la rampa de sortida situada a la vila catalana de l’Alguer el dijous 3 de juny a les 7 de la tarda, per des d’allà enfrontar-se a un recorregut composat per 20 proves especials de 303,10 km cronometrats; distància que 40 equips participants serien capaços de completar.

Del parc tancat de l’Alguer els participants en començaven a sortir el divendres 4 de juny a 3 quarts de 6 del matí per tal de competir al llarg d’un bucle de 2 trams, que en celebrar-se en dues ocasions, es generaven les 4 proves especials de l’escull matinal. Per la tarda, després d’haver passat pel parc d’assistències d’Olbia, un segon bucle de 2 trams es celebrava novament a doble passada, assolint així la xifra de 8 proves especials cronometrades de 127,40 km, que conformaven la primera jornada.

Amb una posició de sortida relativament endarrerida, Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven consecutivament en les 4 proves especials del bucle matinal, mentre que per darrera seu s’hi instal·laven en el primers compassos de l’edició els finlandesos de Toyota Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, amb un segon i dos tercers millors temps, just abans d’haver-se de retirar en la quarta prova especial matinal en danyar les suspensions i deixar el seu segon lloc a Dani Sordo i Borja Rozada, segons classificats també en les dues últimes especials de l’escull inaugural del programa.

Tercers a l’arribada a les assistències d’Olbia eren els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a poca distància de la parella espanyola de Hyundai, concretament a 1,8 segons d’aquests, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a gairebé mig minut dels seus companys d’equip estonis.

Per la tarda, Ott Tänak i Martin Järveoja encara serien a temps de perllongar la seva ratxa imposant-se en la cinquena cronometrada del dia, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en aturar el cronòmetre just per darrera de la parella estonia, arrebassaven la segona posició als espanyols de Hyundai.

La reacció del pilot vencedor de les 2 darreres edicions de la ronda sarda i de Borja Rozada era immediata, i aquests en obtenir el millor temps en les 3 darreres proves especials del programa de la jornada, recuperaven la segona posició a les primeres de canvi i se n’anaven a dormir a Olbia a quarts de 9 de la nit a 19,4 segons del registre dels seus companys d’equip i líders Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven les posicions de podi a 36,2 segons dels líders, mentre que els companys dels francesos a Toyota, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, llevaven al llarg de la tarda la quarta posició a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, fitxant aquests a l’entrada al parc tancat a 1 minut i 2,0 segons dels líders i per 1,2 segons de marge amb els belgues.

La jornada sabatina arrancava motors a 3 quarts de 7 del matí des d’Olbia amb un format idèntic al de l’etapa anterior, és a dir un bucle de 2 trams a doble passada pel matí, i un segon bucle de 2 trams a doble passada per la tarda, amb un reagrupament per a les assistències entre esculls a Olbia, i un reagrupament remot per al canvi de rodes entre les dues passades per les cronometrades del bucle.

Els pilots estonis líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’imposaven en la primera prova especial del dia i marcaven el segon millor temps per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la següent, amb un balanç favorable d’uns pocs segons per als pilots de Hyundai. Alhora els seus companys Dani Sordo i Borja Rozada no trobaven la velocitat que els hi calia i a més a més aquests veien com el motor del seu cotxe se’ls hi calava en creuar un pas d’aigua; els espanyols en veure’s superats constantment pels principals tenors del campionat, acabaven perdent la segona posició provisional en favor dels campions del món en vigència a l’entrada a les assistències remotes d’Alà dei Sardi.

A la represa Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien el tercer millor temps en la primera especial del bucle, si bé aquest registre es produïa a 3 dècimes de segon del temps d’Elfyn Evans i Scott Martin, els més ràpids sobre l’especial, i a 1 dècima de segon del de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, és a dir, poc o res passava en les primeres posicions, més enllà de sentir a Dani Sordo i Borja Rozada queixar-se pel comportament de les seves Pirelli que els impedia rendir a un major nivell.

Ja en la darrera especial cronometrada del matí, Ott Tänak i Martin Järveoja havien de retirar-se en patir l’enèssim problema amb les suspensions en el seu i20 Coupé WRC després de tocar una pedra. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que hi establien el temps de referència, es movien així fins a la primera posició provisional per 17,5 segons de marge amb Dani Sordo i Borja Rozada i per 32,1 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe restaven a les portes del podi a 8,5 segons de la parella britànica.

Per la tarda, i amb la primera plaça en el seu poder, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’avesaven a les victòries de tram i els pilots aconseguien 3 temps escratx de 4 possibles, sent el que faltava en el quart tram de l’escull per als seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Paral·lelament, en la penúltima cronometrada sabatina, es registrava l’abandonament de Dani Sordo i Borja Rozada després de rodolar per l’especial en picar contra una arqueta que no estava anotada, amb el què els britànics de Toyota es situaven per darrere dels seus companys en la taula provisional i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe rascaven posició de podi.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 10 del vespre, les primeres formacions participants començaven a abandonar les assistències d’Olbia, moment en el qual aquestes podien fer entrada al parc tancat que allà mateix s’hi instal·lava; una maniobra que s’havia de fer de totes maneres abans de 3 quarts i 5 minuts d’1 de la matinada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació en aquells instants per 38,9 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren tercers a 1 minut i 1,6 segons dels pilots francesos. Afortunadament per als pilots belgues, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, quarts classificats en la taula, es trobaven a gairebé 3 minuts del seu registre.

La tercera i última etapa, com venia sent habitual en els darrers esdeveniments de la temporada, tenia en el seu recorregut només 4 proves especials de 46,08 km cronometrats, les quals es celebraven sense assistències per tal d’assegurar-se tenir-ho tot llest de cara al moment televisiu del Power Stage cap als volts del migdia. La sortida del parc tancat es donava a 2 dos quarts de 7 del matí, mentre que l’edició es donaria per conclosa a les 3 en punt de la tarda, hora de celebració de la cerimònia del podi.

Les distàncies eren àmplies i pràcticament tothom reservava goma de cara al Power Stage, tothom menys Elfyn Evans i Scott Martin, els britànics aconseguien la victòria de tram en 2 de les 3 primeres cronometrades del dia i el segon millor temps en la segona, mentre que en la quarta i definitiva, el seu cotxe es calava en creuar un pas d’aigua i després perdia un cilindre durant una estona, la suficient com per a que la parella no veiés complementada la seva plaça de podi amb cap punt extra al Power Stage.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, que havien tingut un esdeveniment bastant gris, tot just s’anotaven la seva primera victòria de tram en la primera passada per l’especial que exercia les funcions del Power Stage, per ja en la seva segona passada i amb els punts en joc, repetir resultat i emportar-se els 5 punts extra. Dos equips reenganxats, els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja i els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, aturaven el cronòmetre just per darrera seu, deixant en quart lloc a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Arribats a 3 quarts i 5 minuts de 2 del migdia, els 40 equips participants que havien aconseguit completar els 303,10 km cronometrats al llarg de 20 proves especials, començaven a fer entrada al parc tancat d’Olbia, per un cop allà, a partir de les 3 en punt de la tarda, realitzar la cerimònia del podi final, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven en el seu graó més alt amb un crono de 3 hores 19 minuts i 26,4 segons, registre que reduïa en 46,0 segons l’aconseguit pels seus companys d’equip britànics Elfyn Evans i Scott Martin i en 1 minut i 5,2 segons l’acumulat pels belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

En la categoria WRC2, els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen arrancaven el ral·li amb molta velocitat; els de Citroën s’imposaven en 3 de les 4 cronometrades del bucle matinal, mentre que dos dels seus principals rivals queien a les primeres de canvi. Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, que en la primera especial del programa havien aconseguit el segon millor temps, en la prova següent es veien obligats a abandonar la competició per accident, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, autors del millor temps en la tercera prova especial, en la quarta i última matinal, volcaven el seu Škoda Fabia Rally2 Evo i havien de retirar-se a l’entrada al parc d’assistències d’Olbia, en haver danyat la gàbia de seguretat.

Davant aquestes dues grans absències, qui prenien el rol de màxims perseguidors dels noruecs de Citroën eren els finlandesos de Hyundai Jari Huttunen i Mikka Lukko, si bé aquests ja es trobaven a 21,0 segons dels primers classificats, i Marco Bulacia i Marcelo Der Ohanessian, qui a bord del seu Škoda aturaven el cronòmetre amb més d’1 minut de retard.

El bucle de la tarda no diferia gaire en quan a rendiment del matinal per a Mads Østberg i Torstein Eriksen, els líders hi aconseguien 3 victòries de tram de les 4 possibles, mentre que la quarta i última era per a Jari Huttunen i Mikka Lukko, qui feien entrada al parc tancat d’Olbia a 27,0 segons dels pilots noruecs i per 1 minut i 36,9 de marge vers Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian. Martin Prokop i Zdenek Jurka, eren quarts a més de 5 minuts dels líders i Enrico Brazzoli i Danilo Fappani cinquens a més de 14 minuts.

Per tant, tret de les 2 primeres posicions, la classificació estava ja força trencada després de la disputa dels primers 127,40 km cronometrats. En els següents 129,62 km competitius, corresponents a la jornada sabatina, tot semblava seguir el mateix transcurs, doncs només una pinça de fre trencada privava a Mads Østberg i Torstein Eriksen de fer un ple de victòries de tram, quedant-se aquests novament amb 3 de 4, i brindant a Jari Huttunen i Mikka Lukko l’oportunitat d’anotar-se el seu segon escratx a la classe.

De camí cap al parc d’assistències de mitja etapa, una corretja saltava en el C3 Rally2 dels líders, i aquests en fer 6 minuts tard al control horari arran de les pertinents reparacions, rebien 1 minut de penalització que s’aplicaria en quan els participants tornessin sobre les especials cronometrades.

Per la tarda doncs, Mads Østberg i Torstein Eriksen entregaven el rol de líders a Jari Huttunen i Mikka Lukko per una mica més de mig minut de distància, un gap que els noruecs eixugarien al llarg de l’escull amb 2 temps escratx i 2 segons millors temps per darrere dels reenganxats Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

Arribats al moment de tancar l’etapa sabatina, Jari Huttunen i Mikka Lukko conservaven el lideratge de la categoria per l’estret marge de 2,7 segons vers Mads Østberg i Torstein Eriksen i per 2 minuts i 3,5 segons en relació a Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian, Martin Prokop i Zdenek Jurka seguien trobant-se en quarta posició, però ja a més de 7 minuts dels líders i fora de tota opció.

Mads Østberg i Torstein Eriksen seguien demostrant estar un pas per endavant en el nivell dels seus rivals, i en imposar-se en la primera especial del dia, aquests recuperaven la primera posició per 5,2 segons de marge. Malauradament per a la parella noruega, els pilots punxaven en la cronometrada següent, i en endarrerir-se en gairebé mig minut, aquests retornaven el lideratge a Jari Huttunen i Mikka Lukko per 17,4 segons sobre l’equador de l’etapa. La punxada, totalment arbitrària, causava un gran enuig en el pilot escandinau, el qual en deixar anar un reguitzell d’insults, seria sancionat amb una multa económica.

A la represa, després del reagrupament de Santa Teresa di Gallura, Mads Østberg i Torstein Eriksen repetien victòria de tram en la primera cronometrada del bucle, si bé en aquesta ocasió els pilots es quedaven a 2,1 segons del temps de Jari Huttunen i Mikka Lukko. Els finlandesos de Hyundai s’entregaven a fons en el Power Stage final i aquests tot just hi aconseguien la seva quarta victòria de tram, la qual tanmateix els hi recomfortava amb 5 punts extra alhora que els assegurava la victòria final en la categoria.

Tot i el zero per l’abandonament a la ronda sarda, Andreas Mikkelsen seguia liderant la categoria WRC2 amb 68 punts, si bé el seu marge s’havia reduit a tan sols 2 punts vers el seu compatriota Mads Østberg. Esapekka Lappi, absent, passava a ser tercer, mentre que Jari Huttunen tot just s’anotava els seus primers punts en el campionat.

En categoria WRC3, Yohan Rossel i Alexandre Coria aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en 3 de les 4 proves especials matinals, sent l’altra victòria de tram que restava per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, amb el què els polonesos s’intercanviaven en el lideratge amb els pilots francesos momentàniament després de la primera passada pel bucle matinal.

Tot i aquest bon rendiment de la parella francesa, les distàncies entre els 3 primers classificats eren molt curtes, i així sota l’escratx de Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, Pepe López i Diego Vallejo es movien al capdavant de la taula, en aconseguir-hi el seu tercer segon millor temps al llarg del dia, per 8 dècimes de segon amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i per 5,6 segons amb Yohan Rossel i Alexandre Coria.

Els francesos marcaven el millor temps en la segona especial del bucle post meridional, mentre que els polonesos passaven a encapçalar la taula en ser-hi els segons més ràpids, una plaça que els centreeuropeus reforçarien en marcar el registre de referència per a la categoria en la penúltima prova especial del dia. 

Malauradament, en la quarta i última, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak eren víctimes d’un accident i els polonesos no podien completar el programa de la jornada per la seva roda, Yohan Rossel i Alexandre Coria tornaven a ser els més veloços i els francesos entraven al parc tancat d’Olbia amb 16,3 segons de coixí amb Pepe López i Diego Vallejo i per 23,6 segons amb Jan Solans i Rodrigo Sanjuán. Nicolas Ciamin i Yannick Roche, eren quarts a una mica més d’1 minut i mig dels líders.

Només arrancar la jornada sabatina, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán encadenaven dues victòries de tram en el primer bucle matinal, per tal de saltar fins a la segona posició provisional a 15,7 segons dels líders. Aquests, després del reagrupament remot, es treien la son de les orelles i en imposar-se en les 2 segones passades, recuperaven amb escreix el marge perdut. Paral·lelament, en la quarta i última prova especial matinal, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán cedien una mica més de mig minut en trencar-se una connexió del sistema de frens, i el català i el madrileny es veien superats per Pepe López i Diego Vallejo.

Per la tarda es produiria un ple d’alternàncies, amb una victòria de tram per a cadascun de les 4 parelles tenores de la classe a l’esdeveniment sard, és a dir, Yohan Rossel i Alexandre Coria, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, i Pepe López i Diego Vallejo. 

Tot i el repartiment de victòries de tram, el cert era que les dues parelles espanyoles perseguidores del lideratge de Yohan Rossel i Alexandre Coria, escurçaven distàncies vers els pilots occitans, i el pilot madrileny i el copilot gallec feien entrada al parc tancat d’Olbia a 37,8 segons de l’anhelada primera plaça, mentre que el pilot català i el copilot madrileny ho feien a 47,5 segons.

Les distàncies entre els 3 primers equips classificats no eren de bon tros ni definitives, tot i la brevetat dels 46,08 km cronometrats de la jornada dominical. Pepe López i Diego Vallejo aturaven al cronòmetre abans que ningú en la primera prova especial de la jornada i per davant de Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, mentre que en la cronometrada següent, el madrileny i el gallec ho feien per darrere de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, però per davant de Yohan Rossel i Alexandre Coria. Un rendiment que deixava els espanyols a bord d’un Škoda Fabia Rally2 Evo a 23,0 segons dels líders francesos, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuán arribaven a l’equador de l’etapa a 39,8 segons d’aquests.

L’accident de Georg Linnamäe i Tanel Kasesalu en la penúltima prova especial, suposava la neutralització de la mateixa, i per tant que tots els integrants de la classe rebessin el mateix temps assignat tret dels britànics Chris Ingram i Ross Whittock, qui també s’accidentaven en aquesta especial i decidien retirar-se en arribar a la línia de meta del tram.

Amb només 1 cronometrada per davant, el Power Stage, les distàncies si que ja eren insalvables de no aparèixer cap contra temps. Els estonis Egon Kaur i Silver Simm s’emportaven el premi gros, mentre que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak obtenien 4 punts extra, 1 més que no pas Yohan Rossel i Alexandre Coria, tercers a final de tram, que d’aquesta manera certificaven la seva victòria final.

Els occitans completaven el recorregut amb un marge final de 26,0 segons amb Pepe López i Diego Vallejo, mentre que en relació amb Jan Solans i Rodrigo Sanjuán el gap s’eixamplava fins als 48,6 segons. A efectes de campionat, la tercera victòria de la temporada per a Yohan Rossel, permetia al pilot francès desmarcar-se al capdavant de la taula amb 98 punts, 34 més que no pas Kajetan Kajetanowicz, mentre que després del desastre portugués, tan Pepe López com Jan Solans tot just sumaven els seus primers punts al certamen.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier aconseguia la tercera victòria de la temporada i el provençal en aconseguir 9 punts més que no pas el seu company d’equip Elfyn Evans, elevava el seu gap al capdavant de la classificació provisional fins als 11 punts. Thierry Neuville, abonat al graó més baix del podi des de l’inici de la temporada, tret de l’anterior ronda portuguesa, ocupava idèntica posició en la taula del certamen en una zona tranquila.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	106
Elfyn Evans	95
Thierry Neuville	77

Toyota sumava el seu tercer doblet de la temporada i per 4 esdeveniment situava a dos dels seus cotxes en posicions de podi, un balanç que permetia als japonesos afincats al nord d’Europa desmarcar-se al capdavant de la classificació provisional amb gairebé 50 punts de marge vers els campions en vigència de Hyundai. M-Sport, en una lluita totalment diferent de les dues estructures asiàtiques, sumaven 18 punts per aferrar-se en la tercera posició.

Constructor	Punts
Toyota	231
Hyundai	182
M-Sport	82