59 formacions participants tancaven el diumenge 4 de juny de 2023 al Port de la ciutat d’Olbia el 20è Ral·li de Sardenya, edició que en entregar punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat júnior, presentava una llista d’inscrits formada per 74 entrades. 3 d’elles serien absents en la cerimònia de sortida celebrada al mateix port sard el dijous 1 de juny, des d’on els participants començaven a afrontar un recorregut format per 19 proves especials cronometrades de 322,75 km de distància.
Pràcticament en baixar per la rampa de sortida, doncs només 3 minuts i uns centenars de metres separaven la protocolària cerimònia de la primera prova especial, s’iniciaven les hostilitats en vers el cronòmetre amb una especial espectacle dibuixada pels carrers més pròxims al Port d’Olbia. Els pilots finlandesos de Hyundai Esapekka Lappi i Janne Ferm hi aconseguien el millor registre i davant l’absència de més activitat cronometrada, els nòrdics s’immiscien en el parc tancat, que s’emplaçava a la mateixa ciutat, a quarts de 7 de la tarda com a líders de la classificació provisional per 2 dècimes de segon amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 5 dècimes de segon en vers els seus companys Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
L’endemà divendres es desenvolupava una competició més acord a l’exigència que s’espera d’un esdeveniment de talla mundial, amb un bucle de 3 trams que en disputar-se en dues ocasions, generava un total de 138,04 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, destacant-ne especialment Monte Lerno, tram d’importants desnivells i 49,90 km de lluita contra les agulles del cronòmetre. L’activitat competitiva s’iniciava en quan les manetes dels rellotges sards inidicaven que eren 2 quarts de 8 del matí del 2 de juny de 2023, mentre que aquesta finalitzava amb el retorn al punt de sortida, i després d’haver realitzat les sempre necessàries assistències mecàniques, a partir d’1 quart de 8 del vespre, havent-se de trobar tots els participants que prosseguissin amb la competició en règim de parc tancat abans de que passessin 4 minuts d’1 quart d’11 de la nit.
Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en la primera especial campestre per davant d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i la parella francesa de Toyota passava a liderar la classificació provisional per davant de la finlandesa de Hyundai. Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul, tercers en aquest primer repte cronometrat, passaven a ocupar idèntica posició en la classificació provisional.
En previsió dels 49,90 km cronometrats amb els que es tancaven el bucle matinal, la cautela imperava en la següent prova especial, en la que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston hi aconseguien el millor temps i Esapekka Lappi i Janne Ferm recuperaven el lideratge de la taula per 4 dècimes de segon de marge en vers els anteriors líders.
Ja en l’especial reina de Monte Lerno, Sébastien Ogier i Vincent Landais tornaven a aplicar el seu correctiu i en esdevenir de nou els pilots més ràpids del parc tancat, aquests retornaven a Olbia per a rebre les pertinents assistències liderant la classificació amb 16,3 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm i 22,0 segons en relació a Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul. Dos Toyota més, el d’Elfyn Evans i Scott Martin i el de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 25,9 segons i 30,1 segons respectivament dels seus companys de formació.
Amb rodes dures en respectius eixos anteriors, tan Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, com Dani Sordo i Cándido Carrera, es lamentaven de falta de tracció, patint totes dues parelles de Hyundai respectives sortides de pista, molt més important la de la parella espanyola de la firma coreana, que s’hi deixava més de 3 minuts, caient fins a la vintena posició, mentre que la formació belga restava en sisena posició a 1 dècima de segon del tercer dels Toyota.
En tornar sobre el bucle de 3 trams, l’estira i arronsa entre Esapekka Lappi i Janne Ferm amb Sébastien Ogier i Vincent Landais tornava a brindar un nou episodi als espectadors i aficionats que seguien l’esdeveniment sard. Els finlandesos de Hyundai aturaven el cronòmetre abans que cap altre participant i aquests recuperaven 7,6 segons sobre els líders francesos, mentre que al·legant raons de seguretat, la cronometrada era neutralitzada al pas de Dani Sordo i Cándido Carrera, parella que rebia una sanció de 80 segons en fer 8 minuts tard al control horari, mentre que Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul, amb problemes de canvi que els impedien prendre la sortida a l’especial amb absoluta normalitat, rebien 3 minuts de sanció, deixant a Elfyn Evans i Scott Martin tancant les posicions de podi, 2,1 segons per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Precisament els belgues de Hyundai s’imposaven en la cronometrada curta de l’escull i aquests desplaçaven fora de les posicions de podi a la parella britànica de Toyota, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el segon millor temps en el seu haver, retallava 2,0 segons més als líders per tal de presentar-se a la cronometrada de Monte Lerno a 6,7 segons de l’anhelada primera posició.
Ja en la darrera cronometrada de l’etapa, una intensa pluja es precipitava sobre la regió sarda per la qual es desenvolupava l’esdeveniment en aquells instants, una circumstància que, a contrari del que havia estat succeint al llarg de tota la jornada, afavoria als encarregats d’obrir pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui en trobar-se amb menys aigua acumulada sobre la traçada, aconseguien establir el millor temps per davant dels Hyundai i20 Rally1 d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Un segon millor temps que permetia als finlandesos de la marca coreana endinsar-se en el parc tancat d’Olbia a quarts de 8 del vespre com els líders de la classificació provisional per la mínima distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon, en vers els anteriors líders Sébastien Ogier i Vincent Landais. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe portaven a terme la maniobra conservant el tercer lloc a 18,6 segons del registre dels seus companys de formació, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen grimpaven tres posicions en la taula gràcies a la victòria de tram que aconseguien en la segona disputa de la cronometrada reina de Monte Lerno i els campions del món s’enfilaven fins a la quarta plaça provisional a 46,1 segons dels seus compatriotes, 1,3 segons per davant de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Irremeiablement, els guanys d’uns comportaven pèrdues en d’altres i Elfyn Evans i Scott Martin desencendien dues posicions en la taula en patir una punxada a manca de 7 quilòmetres per a completar l’especial, restant els britànics en sisena posició a més d’1 minut dels líders i per un marge estret en vers Ott Tänak i Martin Järveoja, llur Ford Puma Rally1 completava els 49,90 km de la darrera prova especial amb el motor roent en avariar-se la bomba d’aigua en els seus primers compassos.
En passar 5 minuts de 3 quarts de 7 del matí del dissabte 3 de juny, la competició es reprenia amb la sortida del parc tancat d’Olbia i el corresponent proveïment de carburant per tal d’afrontar les 2 primeres proves especials d’un bucle de 4 trams que els organitzadors disposaven sobre el programa; bucle que en disputar-se matí i tarda, permetia assolir les 8 proves especials de 133,62 km competitius que constaven en l’itinerari de la jornada, els quals en desenvolupar-se més a l’interior de l’illa, obligava a tenir uns trams d’enllaç lleugerament més llargs. Amb 3 baixes registrades, 68 formacions abandonaven Olbia 1 hora després del trenc d’alba, mentre que el seu retorn s’establia de manera flexible en passar 2 minuts de les 9 del vespre per als més matiners, havent-hi de ser tots aquells que volguessin prosseguir amb la competició, abans del tancament del parc tancat a mig quart d’1 de la matinada de l’endemà diumenge.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera prova especial sabatina per davant de Sébastien Ogier i Vincent Landais i els francesos de Toyota recuperaven la primera posició en la classificació provisional.
Els belgues tornaven a esdevenir els homes més ràpids en pista, sobre els 19,57 km de la segona prova especial del programa, si bé en aquesta ocasió el registre de referència s’aconseguia per davant dels seus companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui d’aquesta manera retornaven al lideratge per un marge de tan sols 3 dècimes de segon.
Els finlandesos de Hyundai venien establint uns molt bons registres parcials al llarg de la cronometrada més longeva del bucle, la tercera, però aquests tenien la desgràcia de punxar en els darrers quilòmetres de la cronometrada i en quedar-se sense pressió de manera pràcticament immediata, aquests concedien una quinzena de segons. La cara més dolça de la competició era per als seus màxims rivals Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui trencaven momentàniament la ratxa dels belgues de Hyundai. Els francesos de Toyota establien un registre impossible per a la resta, només seguit d’aprop pels espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera, i en endossar una quinzena de segons a bona part de la part alta de la classificació, aquests es tornaven a fer també amb el lideratge de la classificació provisional.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven l’escull matinal amb una tercera victòria de tram i de nou per davant de Sébastien Ogier i Vincent Landais, mentre que sense rodes de recanvi, Esapekka Lappi i Janne Ferm es mostraven més cautes completant l’especial en cinquena posició a 8,5 segons del temps dels seus companys de formació.
Així doncs, i malgrat haver fet un matí pràcticament perfecte, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe retornaven a Olbia per a rebre assistència mecànica a 24,7 segons dels líders, és a dir, a 6,1 segons més de la distància amb la qual l’iniciaven, mentre que la punxada d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, els costava baixar fins a la segona posició i per només 6,5 segons de marge amb els seus companys de files.
Sense acabar de trobar un ritme guanyador, però flirtejant amb la part alta de les classificacions a final de tram, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen completaven l’escull matinal a 1 minut i 3,5 segons dels seus companys líders i per un marge de gairebé 3 minuts en vers els seus altres companys Elfyn Evans i Scott Martin, un cop que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston haguessin de renunciar a la competició després de malmetre el radiador del seu Yaris Rally1 en creuar un pas d’aigua a una velocitat inadequada en la primera prova especial matinal, pas en el que també els britànics de Toyota malmetien la part frontal del seu Yaris Rally1 però sense que això no els impedís seguir competint.
Ott Tänak i Martin Järveoja, que aconseguien guanyar una posició amb la baixa del Toyota, serien els següents en acomiadar-se pel mateix incident al terme de la segona especial sabatina, en creuar un pas d’aigua, aquesta entrava per l’admissió i els estonians havien de completar la cronometrada en mode elèctric i concedint un bon pessic de segons, en ser incapaços de tornar a fer rugir el seu Ford Puma Rally1 Hibrid, aquests cursaven baixa per a l’etapa com els pilots de la firma nipona.
Esapekka Lappi i Janne Ferm reprenien la competició després de la pausa de mitja jornada amb una victòria de tram, gràcies a la qual els finlandesos eixamplaven lleugerament el seu marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, alhora que retallaven en 7,7 segons les distàncies en vers els líders.
Emperò la pluja, d’elevada intensitat, reapareixia sobre les pistes sardes en aquells compassos de la competició i els finlandesos de Hyundai, en ser els darrers en afrontar la següent cronometrada, eren els qui més aigua acumulada es trobaven sobre les roderes de la traçada, un context que els suposava concedir 6,4 segons en vers el registre de referència dels seus companys Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, alhora que retallaven uns 6,2 segons suplementaris als líders Sébastien Ogier i Vincent Landais. Uns resultats doncs que compactaven molt la classificació provisional al terme de la sisena prova especial sabatina, amb 7,4 segons entre francesos i belgues, és a dir entre primers i tercers, i amb Esapekka Lappi i Janne Ferm entremig a 4,3 segons dels pilots de Toyota.
Elfyn Evans i Scott Martin tornaven a tenir problemes a l’hora de creuar un pas d’aigua que s’emplaçava a les acaballes d’aquesta tretzena cronometrada, si bé el seu marge amb Dani Sordo i Cándido Carrera era prou ampli, més quan els espanyols calaven el motor del seu i20 Rally1 i aquests amb prou feines els hi retallaven 5 segons.
Amb la bota bruta de fang, a Sébastien Ogier li relliscava el peu en el moment de frenar en l’entrada a un revolt, de manera que el seu Toyota Yaris Rally1 Hibrid aminorava la velocitat un pèl tard, suficientment com per quedar-se atrapat en el marge de la traçada sense poder retornar a aquesta. Esapekka Lappi i Janne Ferm, que veien als francesos fora de pista, relaxaven descaradament el seu ritme, de manera que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, autors del millor temps per cinquena vegada al llarg de la jornada, passaven a comandar la classificació provisional. Alhora, la baixa de la parella francesa de Toyota, habilitava als seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen a immiscir-se en les posicions de podi.
Una nova victòria parcial de tram dels belgues en el darrer repte cronometrat sabatí i la formació se n’anava cap al parc tancat d’Olbia amb 36,4 segons de marge en vers Esapekka Lappi i Janne Ferm i 1 minut i 50,7 segons en relació a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Elfyn Evans i Scott Martin, llur ral·li estava esdevenint un “via crucis” amb els passos d’aigua, restaven a les portes de les posicions d’honor a 5 minuts i 36,5 segons dels líders belgues i per un marge de 51,7 segons en relació als companys espanyols d’aquests, és a dir Dani Sordo i Cándido Carrera.
A 1 quart de 7 del matí del diumenge 3 de juny de 2023, la primera de les 64 formacions participants que restaven en competició abandonava el confort del parc tancat, per tal d’emprendre la tercera i última etapa del ral·li. Una jornada que es desenvolupava en la part més septentrional de l’illa i que comptava amb dos reagrupaments remots, un d’ells en la ciutat que dista menys quilòmetres amb la veïna Còrsega. Composada per 2 trams que es disputaven a doble passada, s’assolien els 46,02 km competitius del programa al llarg de 4 proves especials, una activitat que acabaria amb la joia de la cerimònia del podi a les 3 en punt de la tarda a la ciutat d’Olbia.
Amb més estocatge de pneumàtics que no pas els seus rivals, Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en les dues primeres proves especials dominicals, alhora que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien eixamplar les distàncies amb els seus més immediats perseguidors al capdavant de la taula provisional per tal de lligar la seva primera victòria de la temporada així com la de Hyundai.
En contrapartida, un problema amb l’escapament noquejava als seus companys Dani Sordo i Cándido Carrera al terme de la segona especial dominical i abans d’arribar al reagrupament remot de Santa Teresa de Gallura, amb el què els francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria situaven el seu Ford Fiesta Rally2 dins de la pinça dels 5 primers classificats.
Amb el mode activat d’estalviar pneumàtics entre la majoria de participants a bord d’un Rally1, la tercera prova especial dominical esdevenia una processor en la que només Takamoto Katsuta i Aaron Johnston en resultaven ser la nota discordant. Ja amb els ulls posats en els 5 punts del premi extra, els campions del món Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen despertaven de la seva letargia i s’imposaven en la darrera prova especial del programa, per davant de dues parelles que pràcticament només podien optar a aquests punts com eren Ott Tänak i Martin Järveoja o Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Retornats al punt de partida, a les 3 en punt de la tarda tenia lloc la cerimònia del podi a tocar del port, moment i emplaçament en el que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe pujaven en el graó més alt del podi en completar els 320,88 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 40 minuts i 1,4 segons, registre que rebaixava en 33,0 segons l’acumulat pels seus companys de formació Esapekka Lappi i Janne Ferm. Enmig de l’enrenou, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pescaven una plaça de podi aturant el cronòmetre a 1 minut i 50,7 segons del temps de la parella vencedora.
Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’imposaven en les dues primeres proves especials cronometrades de l’itinerari i en bona lògica la parella passava a liderar la classificació, tot i això el suec i el britànic eren seguits de ben aprop pels seus companys d’estructura Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, llur temps era tan sols 1,1 segons més lent.
Teemu Suninen i Mikko Markkula, amb el Hyundai preparat per l’estructura 2C, establien el millor temps en la tercera prova especial 1 dècima de segon per davant d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, amb el què els noruecs de TokSport passaven a comandar la classificació provisional, mentre que els finlandesos de la firma coreana compartien la segona posició amb els anteriors líders.
Ja sobre els 49,90 km competitius de la cronometrada reina, Teemu Suninen i Mikko Markkula repetien victòria de tram, en aquesta ocasió per davant del Fiesta Rally2 d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, per tal d’alçar-se amb la primera posició provisional, mentre que Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’acomiadaven de les primeres posicions en concedir uns 30 minuts, sanció per retard inclosa, arran d’una avaria amb les seves suspensions. Tanmateix els protegits de Malcolm Wilson s’enfilaven fins a la tercera plaça, completant el bucle matinal a 3,6 segons de la segona plaça d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i a 7,4 segons dels líders provisionals.
La neutralització de la quarta prova especial, atenent problemes de seguretat, així com de la següent a partir de l’accident de l’koda Fabia de Gus Greensmith i Jonas Andersson, pràcticament congelava l’activitat cronometrada de la classe, pel que la segona passada per la cinquantena mal comptada de quilòmetres competitius de Monte Lerno, decidiria el signe de la formació líder a la conclusió de l’etapa.
Oliver Solberg i Elliott Edmonson sortien a marcar paquet i aquests establien el millor temps per davant dels seus companys de carpa finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen. Tanmateix els seus compatriotes a 2C, Teemu Suninen i Mikko Markkula, s’havien d’aturar a bescanviar una roda punxada, maniobra que els suposava concedir quelcom més de 2 minuts i amb ells baixar fins a la setena posició, entregant el testimoni del lideratge a precisament Sami Pajari i Enni Mälkönen.
Sota l’aiguat amb el qual es concloïa la primera jornada, Adrien Fourmaux i Alex Coria així com Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, aturaven els cronòmetres amb el tercer i quart millor temps respectivament i ambdues formacions s’endinsaven en el parc tancat d’Olbia ocupant les dues següents posicions de podi a 6,3 segons i 15,9 segons dels líders finlandesos. Per darrera un gran forat, amb els polonesos Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk en quarta posició a 1 minut i 4,7 segons de la primera posició.
L’endemà dissabte Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen posaven de manifest la seva major experiència en el món dels ral·lis i sota unes condicions especialment lliscants, els noruecs pressionaven en forma d’un segon millor temps i una victòria de tram en les dues primeres proves especials de l’etapa, dos resultats que els situaven en segona posició a 1 dècima de segon, el mínim mesurable a l’època, del nou lideratge d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, mentre que les precaucions escomeses per Sami Pajari i Enni Mälkönen, els portaven a descendre fins al tercer lloc a 5,1 segons dels francesos d’M-Sport, si bé per sort seva, les distàncies amb els perseguidors de les posicions d’honor, s’havia eixamplat per sobre del minut i mig.
Adrien Fourmaux i Alex Coria es desempallegaven de la pressió dels seus rivals escandinaus en establir el millor temps en la cronometrada més longeva de l’etapa, un registre que rebaixava en una mica més de 20 segons el dels noruecs de TokSport i que de fet només els despenjats Oliver Solberg i Elliott Edmonson hi aconseguien apropar-s’hi. Alhora Sami Pajari i Enni Mälkönen colpejaven contra una pedra i en notar unes vibracions molt estranyes, aquests minvaven el seu ritme per situar-se a més de mig minut dels francesos.
Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen assajaven la reacció, però la seva victòria de tram en la darrera prova especial del bucle matinal resultava estèril, doncs aquests en prou feines retallaven 8 dècimes de segon als líders, qui retornaven a Olbia per rebre atencions mecàniques amb 19,7 segons de coixí al capdavant de la classificació. Un segon cop amb una pedra resultava terminal en les suspensions de l’Skoda Fabia Rally2 de Sami Pajari i Enni Mälkönen, qui completaven la cronometrada sobre 3 rodes i concedint prop de 2 minuts, temps més que suficient com per a que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak s’enfilessin fins al tercer lloc, a més de 2 minuts dels líders, i per 12,9 segons de marge amb uns altres pilots francesos, els de Citroën Yohan Rossel i Arnaud Dunand i aquests 7,6 segons per davant de Teemu Suninen i Mikko Markkula.
En reprendre la competició els finlandesos que pilotaven el Hyundai i20 Rally2 aturaven el cronòmetre amb el segon i millor temps en les dues primeres proves especials de l’escull post meridional, un rendiment que els portava a instal·lar-se en les posicions de podi.
Entretant, Adrien Fourmaux i Alex Coria, que havien concedit uns pocs segons al capdavant de la taula en aquests compassos inicials de la segona meitat de jornada, restablien en escreix el marge perdut en imposar-se en les dues darreres cronometrades sabatines i aquests retornaven al punt d’eixida amb 25,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i 2 minuts i 34,7 segons amb Teemu Suninen i Mikko Markkula.
Tot semblava indicar que la classificació resultaria definitiva en els compassos inicials de la jornada dominical, en tan quan les distàncies s’anaven eixamplant i arronsant sense rellevància, emperò en el Power Stage la pluja reapareixia i els líders Adrien Fourmaux i Alex Coria patien un accident en cometre una petita errada. L’abandonament de la formació francesa era obligat i tothom guanyava una plaça, amb el què davant l’absència de més activitat competitiva, més enllà del tràmit dels 58,46 km del tram d’enllaç fins a Olbia, es generava una taula definitiva.
Així doncs, a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen els hi plovia literalment la victòria del cel, en completar l’itinerari en un temps de 3 hores 49 minuts i 34,7 segons, registre que era 2 minuts i 15,6 segons més baix que no pas el de Teemu Suninen i Mikko Markkula. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak tancaven el podi a 3 minuts i 12,8 segons del registre vencedor.
Yohan Rossel no acabava de trobar-se del tot a gust sobre la grava sarda, completant l’esdeveniment en una quarta posició que li aportaven 12 punts en el seu comptador, però molt pitjor els hi anava la cita a Oliver Solberg, Adrien Fourmaux o Gus Greensmith, qui se n’anaven de l’illa amb les mans buides. Tot plegat deixava a l’occità de Nimes al capdavant de la taula amb 77 punts, 13 o 15 més que no pas els seus rivals dotats d’un Skoda. D’altra banda Andreas Mikkelsen completava la seva segona concurrència al mundial amb un segon podi i el noruec acumulava ja 42 punts, però sobretot amb molt camí per endavant.
Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak transformaven el seu tercer lloc absolut en victòria en la subclasse WRC2 Challenger, mentre que entre els més veterans el guardó era per als austríacs Johannes Keferböck i Ilka Minor.
En categoria WRC3 els finlandesos Roope Korhonen i Anssi Viinikka controlaven la categoria des d’un primer instant gràcies a una victòria de tram i un segon millor temps, i malgrat una certa oposició per part dels francesos Laurent Pellier i Kevin Bronner en les següents proves especials, els contratemps tornaven a inclinar la balança a favor dels nòrdics, qui completaven l’etapa liderant amb 41,4 segons de marge en vers els irlandesos William Creighton i Liam Regan.
Només iniciar-se l’etapa sabatina però, els líders patien una rebolcada i el lideratge recalava en mans de la formació irlandesa, la qual aniria eixamplant distàncies fins al punt d’entrar en el reagrupament de mitja etapa amb 49,2 segons al seu favor, tot hora que Laurent Pellier i Kevin Bronner arribaven a l’equador de la jornada en tercera posició a 4 minuts i 22,0 segons de William Creighton i Liam Regan.
En tornar sobre les seves roderes, la pèrdua de pressió d’aire en una de les rodes del Ford Fiesta Rally3 Evo de William Creighton i Liam Regan en la sisena cronometrada sabatina, facilitava que Roope Korhonen i Anssi Viinika recuperessin la preuada primera posició, si bé els destronats es recomposaven del temps concedit arran de la punxada, amb dues victòries de tram en la setena i vuitena prova especial.
Laurent Pellier i Kevin Brooner lliscaven sobre el fangar sard en el darrer repte cronometrat de la jornada i en haver d’abandonar l’etapa, el seu lloc en les posicions amb dret a dutxa d’escumós el prenien els gallecs Roberto Blach i Mauro Barreiro.
17,8 segons separaven als líders de la categoria WRC3 dels de la categoria júnior en el moment d’iniciar-se la jornada dominical. Els finlandesos tivaven fort i aquests aconseguien gairebé triplicar el seu marge al capdavant de la classificació, assolint un coixí final de 51,5 segons en tan sols 38,2 quilòmetres competitius, un cop que es certificava la cancel·lació del Power Stage per als participants de la classe. Alhora Roberto Blach i Mauro Barreiro defallien davant dels turcs Ali Türkkan i Burak Erdener, qui els hi prenien el darrer graó del podi tot i començar la jornada amb gairebé 1 minut de demèrit.
Per a Roope Korhonen aquesta era la seva tercera victòria de la temporada en tres participacions i per tant el finlandès comandava la classificació amb 75 punts, 29 més que no pas William Creighton o 38 punts per sobre del paraguaià Diego Domínguez.
Traspassant aquesta classificació a la categoria júnior, la lluita per la victòria va estar molt renyida entre William Creighton i Liam Regan en els compassos centrals del programa amb Diego Domínguez i Rogelio Peñate, qui de fet no havien pagat la quota per tal de trobar-se inscrits en categoria WRC3, però gràcies a l’encert dels irlandesos en la recta final de la jornada sabatina, finalment el de les illes britàniques aconseguien el guardó de vencedors i eixamplar així en 12 punts les distàncies amb Laurent Pellier, el seu màxim oponent vers el títol, establint una nova distància de 27 punts en relació al pilot francès.
Tot i acabar el ral·li a força distància dels guanyadors, Kalle Rovanperä ho feia ocupant un graó de podi i amb el colofó de la victòria de tram al Power Stage, una combinació de resultats que donaven 20 punts al campió finlandès, 5 menys que no pas el vencedor belga, qui així passava a ocupar la segona posició provisional del certamen de pilots per davant de l’estonià Ott Tänak.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Kalle Rovanperä | 118 |
| Thierry Neuville | 93 |
| Ott Tänak | 85 |
En el certamen de constructors, Hyundai aconseguia la primera victòria de la temporada i a més a més aquesta s’assolia en forma de doblet amb el què la marca coreana aconseguia superar a la seva rival nipona per segona vegada en la temporada. Amb el segon Ford Puma Rally1 retirat i Ott Tänak i Martin Järveoja a una distància sideral de les diferents formacions participants, M-Sport esdevenia un cop més la comparsa del calendari.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Toyota | 235 |
| Hyundai | 212 |
| M-Sport | 148 |