Ral·li Acròpolis 1996

El dimarts 4 de juny de 1996, El Pireu era escenari de la cerimònia de clausura del 43è Ral·li Acròpolis, quarta prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, el qual amb puntuabilitat pels certamens reservats a pilots, marques i mundial de producció, aconseguia copçar l’interés de fins a 94 equips per a que formalitzessin la seva inscripció. Tots ells van ser presents el diumenge 2 de juny a Atenes, ciutat en la que s’emplaçava la rampa de sortida, per tal d’afrontar un recorregut programat a 21 proves especials d’una distància cronometrada de 454,34 km que 42 d’ells aconseguirien superar.

La primera etapa del ral·li, programada íntegrament pel diumenge 2 de juny, estava composada a 8 proves especials de 148,83 km de distància, les quals havien de servir per a conduir als participants fins a Kamena Vourla, epicentre del devenir de la cita helènica. Les restriccions en el número d’assistències va fer que quasi bé tots els participants afrontessin amb cautela la primera especial cronometrada, llur distància competitiva era de 25,90 km, tots tret dels campions del món en vigència, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, els quals en tan sols aquest primer tram aconseguien distanciar-se en mig minut del segon equip més ràpid, els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya.

Les menors distàncies de les següents especials cronometrades i l’increment de l’estat d’alerta dels rivals dels britànics de Subaru, van facilitar que les diferències mesurades en segons fossin menors vers els líders, si bé malgrat tot no eren capaços d’impedir dos escratxs més de la parella de la constelació de les Plèiades, que feien un ple de 3 escratxs de 3 possibles a l’arribada al primer reagrupament de la jornada, on hi feien entrada amb 43 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues primeres rondes de la temporada, Suècia i Safari.

Els italians Piero Liatti i Fabrizia Pons seguien extenent el domini de Subaru a la cita grega, si bé el seu escratx en la quarta prova especial cronometrada era ex-aequo amb els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, que d’aquesta manera aconseguien introduir-se de nou en places de podi i desplaçar-ne al Toyota Celica GT-Four privat de Thomas Rådström i Denis Giraudet, els quals en la següent especial es veien abocats a l’abandonament per accident. Precisament en la cinquena prova especial cronometrada de la jornada i del ral·li, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien reduir en 1 segon el crono de Piero Liatti i Fabrizia Pons, i trencar així amb el domini que els Subaru estaven exercint fins aquell moment.

La següent cronometrada del programa, la sisena, va haver de ser anulada enmig de les queixes dels pilots i d’una certa polèmica; doncs el rutòmetre permetia dos passos diferents, seguir pel camí forestal i gestionar una paella o bé fer drecera per una mena de talla-focs. L’ensurt va venir quan la majoria dels participants, que lògicament optaven per la drecera, es trobaven amb una pila de pedres i branques que barraven el pas just després d’un canvi de rasant, aixó va obligar a envirollar-se a Carlos Sainz i Luis Moya així com Colin McRae i Derek Ringer, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne superaven l’obstacle pels pèls.

Qui no se’n sortia d’aquest punt calent eren els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals hi arrencaven la suspensió frontal del seu Impreza i s’hi deixaven prop de 8 minuts, el que va incitar a David Richards, patró de Prodrive, a presentar una queixa i solicitar l’anulació del tram, queixa que va ser admesa pels comissaris.

Les dues darreres cronometrades abans d’entrar al parc tancat de Kamena Vourla van veure novament el domini de Colin McRae i Derek Ringer, que elevaven així el número d’escratxs fins a 5 de 7 possibles i els segons que els separaven vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne fins als 59, pràcticament 1 minut. Els seus companys d’equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander ocupaven per llavors el darrer graó del podi, gràcies en bona part a la cancelació del sisè tram, a 1 minut i 45 segons dels líders i amb 4 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, els quals en el pesatge posterior descobrien que el seu Escort RS Cosworth pesava 100 kg més que els seus rivals en haver emprat el mateix xassís que al Safari.

Aixó va fer que Carlos Sainz i Luis Moya es disposesin a afrontar les 7 proves especials de la segona jornada amb una sola roda de recanvi, i sense el líquid refrigerant de frens i esmortidors per tal d’alleugerir pes, solucions que donaven els seus fruits en quan la parella espanyola reentraven en places de podi al terme de la primera cronometrada del dilluns; especial en la que Colin McRae i Derek Ringer tornaven a marcar el millor registre, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi patien problemes de direcció i esmortidors que els allunyaven 18 segons més del liderat.

Piero Liatti i Fabrizia Pons s’imposaven en la segona cronometrada de la jornada, desena en el comput global del ral·li, mentre que els seus companys d’equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, recuperaven el tercer lloc a la general provisional en superar per 1 segon a Carlos Sainz i Luis Moya. Un altre escratx de Colin McRae i Derek Ringer en la tercera especial del programa, permetia a la parella britànica fer entrada al reagrupament de Loutra Ipatis amb 1 minut i 29 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i 2 minuts i 10 segons vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Carlos Sainz i Luis Moya introduien canvis en les suspensions del seu Ford Escort RS Cosworth en el reagrupament de mitja jornada, el que els permetia afrontar amb més força les 4 especials cronometrades que restaven i emportar-se el millor registre en les dues primeres. Dos escratxs que no només servien a la parella de l’oval per tornar a les places de podi, sino per pràcticament certificar aquesta posició en distanciar-se de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en 44 segons. Per davant Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne reduien distàncies amb els líders fins al 55 segons, una diferència que encara es reduiria més en quan la parella dels tres diamants vermells aconseguia el millor temps en les dues últimes cronometrades de la jornada i deixava les distàncies entre els dos principals contendents a victòria en 44 segons. Carlos Sainz i Luis Moya, a 1 minut i 34 segons de la parella britànica líder, incrementava una mica més el gap que tenien amb la parella sueca de Subaru per deixar-los a gairebé 1 minut.

La tercera i última etapa del ral·li, malgrat tenir només 6 proves especials cronometrades en el seu programa, era la més llarga de totes en tenir 153,46 km de distància competitiva, una distància que servia per portar als participants que aconseguissin superar-la fins a Pireus.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van sortir a l’atac en els primers compassos de l’etapa i amb 3 escratxs consecutius en les tres primeres proves cronometrades del dimarts, la parella finlandesa de Mitsubishi aconseguia situar-se a només 24 segons dels líders. Va ser llavors quan els 25,37 km de New Zemeno van dictar sentència, Colin McRae i Derek Ringer completaven l’especial sense pràcticament cap contra-temps i amb l’escratx en el seu haver, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, així com Carlos Sainz i Luis Moya ho feien amb les seves Michelin sobre les lones i havent perdut troços de goma pel camí amb els segons que aixó comporta. Aixó va donar una glopada d’aire als líders, que a més a més s’adjudicaven les dues últimes cronometrades del ral·li doncs les seves Pirelli així els hi ho permetien.

Així doncs en arribar a El Pireu, Colin McRae i Derk Ringer certificaven la seva primera victòria de la temporada, precisament l’any en el que miraven de defensar la seva corona mundial, en completar el recorregut en 5 hores 33 minuts i 12 segons. Els britànics doncs precisaven de 50 segons menys que els seus més immediats perseguidors, els pilots de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que cedien força terreny en les últimes especials del programa en veure que era impossible guanyar plaça així com perdre-la amb els quarts classificats, tancaven el podi grec a 3 minuts i 21 segons dels que uns mesos enrere eren els seus companys d’equip.

En el campionat de producció la primera jornada del ral·li va estar dominada pràcticament per l’alemany Uwe Nittel i la sueca Tina Thörner, amb els seus companys d’equip argentins Jorge Recalde i Martin Christie seguint-los de ben aprop. Malhauradament pels interessos dels líders, els prop de 3 minuts que perdien en l’equador de l’etapa per canviar dues rodes punxades, facilitava que els sud-americans fessin entrada a Kamena Vourla en primera posició, mentre que els europeus s’havien de conformar amb el tercer lloc provisional per darrera de l’uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono.

Ja en la segona jornada, en la primera especial cronometrada del dilluns, Jorge Recalde i Martin Christie acusaven problemes de frens en el seu Lancer Evo III, facilitant l’accés al liderat de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, un liderat fugaç de tota manera, doncs en la segona especial del dia Uwe Nittel i Tina Thörner recuperaven el liderat de la categoria, condició que ja no abandonarien fins a la conclusió de la prova, menys quan el pilot alemany i la seva copilot sueca s’imposaven en totes les especials que restaven tret de dues.

La victòria era la primera d’Uwe Nittel a la temporada, la qual combinada amb el tercer lloc aconseguit a Suècia, permetia al pilot germànic accedir al liderat provisional del campionat per davant dels tres guanaydors de les tres rondes anteriors i que a més a més, no semblaven estar disposats a afrontar més cites del campionat.

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen mantenia la seva condició de líder provisional, alhora que es distanciava una mica més del seu més immediat perseguidor, el madrileny Carlos Sainz, que novament acabava un ral·li just per darrera seu. Colin McRae per la seva banda, obtenia un gran rendiment de la seva primera victòria de la temporada, en quan passava del cinquè lloc provisional fins al tercer, i entrava directament en la lluita pel sub-campionat amb el qui mesos enrere havia estat company seu.

En la taula provisional del certamen de constructors, la cita grega refermava Subaru en el liderat provisional, mentre que Mitsubishi, que al contrari de la majoria d’equips només hi desplaçava 1 cotxe amb especificacions de Grup A per portar-hi 2 de Grup N, només aconseguia sumar 1 punt més que Ford, que un ral·li més seguia sent la tercera marca en discòrdia.