Com si el Ral·li de Sardenya es tractés d’un partit de tennis taula, aquest anava desplaçant-se d’est a oest de l’illa en les seves darreres edicions, sent en el 2024 el torn de la vila catalana de L’Alguer per acollir i retrobar-se amb la familia del mundial de ral·lis. La cita italiana donava opció a obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com en el mundial júnior, el ventall més ampli que permetia el promotor del campionat, que es traduïa amb la presència de 87 parelles de noms en la seva llista oficial d’inscrits. D’aquestes, 79 serien presents el dijous 30 de maig a la cerimònia de sortida realitzada a la mateixa ciutat, per a partir de l’endemà, començar a afrontar els 266,12 km cronometrats que els organitzadors feien constar al llarg de 16 proves especials a l’itinerari, distància que 68 equips participants serien capaços de completar.
Trencant radicalment amb la tendència que imperava en la majoria d’esdeveniments contemporanis, un bucle de 2 trams a tocar de Castelsardo i disputat a doble passada, obria les hostilitats en vers les manetes dels cronòmetres el divendres 31 de maig a partir de 2 quarts de 2 de la tarda, hora de sortida del parc tancat de l’Alguer de la primera parella participant. Una activitat breu, que finalitzaria amb el retorn d’aquesta mateixa primera formació al punt de partida a 1 quart de 9 del vespre i que suposava tan sols 77,82 km cronometrats.
Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en la primera prova especial del programa 7,7 segons per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja i a 14,5 segons de l’empat a temps entre Dani Sordo i Cándido Carrera amb Adrien Fourmaux i Alex Coria. D’altra banda, Elfyn Evans i Scott Martin seguien arrossegant la mala estrugança portuguesa i sense saber ni com ni quan, aquests patien una punxada en els darrers 4 km de l’especial, completant els 25,65 km de la cronometrada inaugural a 26,7 segons dels seus companys d’equip francesos.
Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la cronometrada següent, però els bàltics es quedaven tal i com estaven, en la segona posició, mentre que un registre fluix de Dani Sordo i Cándido Carrera, enviava a la parella espanyola de Hyundai fins a la cinquena posició general.
Sébastien Ogier i Vindent Landais asseguraven prendre’s aquest segon tram amb calma i la parella de Toyota accedia al reagrupament remot de Castelsardo, on només es proveïa de carburant als participants, amb 1,8 segons de marge en vers Ott Tänak i Martin Järveoja i 10,5 segons amb Adrien Fourmaux i Alex Coria. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston assolien la quarta posició a 13,5 segons dels seus companys d’equip i per 3,0 segons de marge en vers a Dani Sordo i Cándido Carrera. Sense rodes de recanvi, Elfyn Evans i Scott Martin es veien obligats a prendre precaucions addicionals i la parella continuava en caiguda lliure per la general.
Com a primera hora de la tarda, francesos, estonians i espanyols aconseguien els 3 millors registres en la segona passada per la cronometrada inaugural de l’edició i totes 3 parelles tornaven a encapçalar la classificació general gràcies al desplaçament de Dani Sordo i Cándido Carrera des de la cinquena plaça fins a la darrera de podi.
La cara amarga de la competició era per a Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui poc després d’iniciar l’especial, patien una punxada lenta i aquests l’arrossegaven al llarg d’una vintena de quilòmetres, completant la cronometrada a 39,4 segons del temps dels seus compatriotes de Toyota i caient fins a la sisena posició provisional, just per darrere dels escombradors de pista, els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Una avaria elèctrica suposava el final precipitat de l’activitat competitiva per a Adrien Fourmaux i Alex Coria en la quarta i última prova especial de l’etapa, amb el què els protegits d’M-Sport s’acomiadaven d’afrontar la longeva joranda sabatina en una bona posició de sortida. Gestionant bé els pneumàtics, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la quarta cronometrada per davant dels seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja, així com dels líders Sébastien Ogier i Vincent Landais, i per tant la classificació es tornava a estrènyer en la seva part més alta.
Retornats al punt de sortida, 4,5 segons separaven els registres de Sébastien Ogier i Vincent Landais i d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera es trobaven en tercera posició a 33,2 segons dels primers classificats i per un marge d’1,3 segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, afavorits per la brevetat d’aquesta etapa inaugural, esdevenien cinquens a 3,4 segons dels seus companys d’equip espanyols.
Sobre el paper la jornada sabatina era dura, doncs en el programa d’aquesta hi figuraven 149 km cronometrats al llarg de 8 proves especials i sense cap mena d’assistència mecànica, tan sols un reagrupament per al bescanvi de pneumàtics a Pattada. Una activitat que la primera de les 78 parelles que restaven en actiu, Adrien Fourmaux i Alex Coria, la iniciaven quan encara mancaven 5 minuts per a 3 quarts de 6 del matí i que els francesos la finalitzarien amb el retorn al punt de partida a 2 quarts menys 3 minuts de 9 del vespre.
Enmig d’un mar de queixes generalitzat, majoritàriament per la presència de molta terra solta que minimitzava l’adherència, Ott Tänak i Martin Järveoja, capot obert, establien el millor temps en la primera especial del dia i aquests arrebassaven per 1 dècima de segon la primera posició a Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui es lamentaven d’haver danyat una de les seves rodes sense saber ni com ni quan. Paral·lelament, i gràcies a una classificació cenyida al terme de la jornada anterior, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es feien amb la tercera posició provisional en aquesta primera prova especial, gràcies a esdevenir els segons classificats, per darrera dels seus companys estonians.
Sense contra-temps dels que lamentar-se, Sébastien Ogier i Vincent Landais donaven resposta a l’ofensiva dels estonians. Tal i com els de Hyundai havien fet anteriorment, els de Toyota establien el registre més baix entre els participants de l’edició en la segona especial sabatina, i aquests recuperaven la desitjada primera posició per 2,2 segons de marge. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, tercers per darrera dels 2 tenors de la prova, s’aferraven a la tercera posició provisional.
La tercera prova especial estava molt malmesa, obligant a extremar les precaucions entre els participants, sobretot entre aquells que ja haguessin fet ús d’alguna de les rodes de recanvi. En aquest context Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe esdevenien els més ràpids per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja i els belgues aconseguien obrir un forat de mig minut en vers Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, alhora que els estonians tornaven a recuperar el lideratge de la classificació, per exactament la mateixa distància que els separava abans, 2,2 segons.
Els nous líders tancaven el bucle matinal amb una nova victòria de tram i aquests accedien al reagrupament de Pattada amb un marge de 3,5 segons en vers el provençal i el cors de Toyota. D’altra banda Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe patien un accident en el transcurs d’aquesta quarta prova especial i en haver-se de retirar fins a l’endemà, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston heretaven la tercera posició a 1 minut i 17,5 segons dels líders i per 17,1 segons de marge amb Dani Sordo i Cándido Carrera. Tot i patir una punxada, Elfyn Evans i Scott Martin es feien amb la cinquena posició a 1 minut i 57,6 segons del temps dels estonians.
En tornar sobre l’escull el duel entre francesos i estonians seguia ben viu i aquests es tornaven a intercanviar les posicions després d’una nova victòria de tram dels pilots de Toyota, mentre que una avaria en la caixa de velocitats en el Yaris Rally1 Híbrid de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, noquejava al japonès i a l’irlandès que servien en safata la tercera plaça a Dani Sordo i Cándido Carrera.
Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en les dues següents proves especials, mentre que en la darrera cronometrada de l’etapa, aquests quedaven en segona posició per darrera dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin. Tot i el balanç favorable al provençal i al cors de 4 a 0, aquests retornaven al parc tancat de l’Alguer amb només 17,1 segons de marge en vers Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que en relació a Dani Sordo i Cándido Carrera, aquest coixí s’eixamplava fins als 2 minuts i 12,8 segons. D’altra banda si la distància es mesurava en vers a Elfyn Evans i Scott Martin, aquesta esdevenia de 2 minuts i 37,8 segons, sent els qui aconseguien tancar la pinça dels 5 primers classificats els pilots francòfons Grégoire Munster i Louis Louka a 6 minuts i 42,9 segons dels líders.
La tercera i última etapa tenia un format pràcticament calcat al de la primera, amb un bucle de 2 trams que es disputava en dues ocasions, resseguint la costa occidental de l’illa, però que comptava amb 3 reagrupaments previs a la disputa de cadascun dels succesius trams sense cap mena d’assistència mecànica o bescanvi de pneumàtics. En total doncs, 4 proves especials que suposaven 39,30 km cronometrats, una breu competició a la que se li donava inici a partir de 7 del matí del diumenge 2 de juny i que conclouria a 2 quarts de 4 de la tarda amb la cerimònia del podi a l’Alguer.
Apressats per fer-se amb els punts del diumenge, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es reincoporaven a la competició vencent en les dues primeres proves especials de la jornada, mentre que amb 2 segons millors temps, Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien reduir distàncies amb els líders fins als 6,6 segons.
Tot i que els estonians aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en la segona passada per Cala Flumini, el cert era que els de Hyundai només podien retallar en 4 dècimes de segon les distàncies amb els líders i per tant ambdues formacions afrontarien el Power Stage amb 6,2 segons de distància, mentre que en la lluita pels punts dominicals, hi havia un empat a temps entre els companys d’equip belgues i estonians.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la cronometrada del premi extra i amb aquesta victòria de tram, els belgues salvaven els mobles obtenint també els 7 punts de la jornada dominical. Per la seva banda Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps a 2,6 segons del registre dels seus companys d’equip, tot esperant quin temps farien Sébastien Ogier i Vincent Landais, que afrontaven aquest darrer tram a posteriori. Una inoportuna punxada privava als francesos de salvar la seva primera posició i aquests la perdien per 2 dècimes de segon.
Amb aquest final tan espectacular per als mitjans i el públic en general, els 68 equips participants que aconseguien cobrir els 266,12 km cronometrats del recorregut, amb o sense reincorporacions entremig, començaven a endinsar-se en el parc tancat del port de l’Alguer a partir d’1 quart de 2 de la tarda, per uns metres més enllà celebrar-hi a les 3 de la tarda la cerimònia del podi. Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven en el graó més alt del mateix amb un temps de 3 hores 6 minuts i 5,6 segons, crono que rebaixava en 2 dècimes de segon, la segona diferència més curta en la història del mundial de ral·lis, el de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Després d’un ral·li fluix, en el que pràcticament l’únic mèrit era el de salvar els problemes, Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven el podi sard a 2 minuts i 25,8 segons del temps dels seus companys vencedors.
Els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant de Pierre-Louis Loubet i Loris Pascaud, qui en establir el millor temps de la categoria WRC2 en la cronometrada següent, feien cap al reagrupament de la pintoresca vila de Castelsardo ocupant la primera posició per 1,2 segons de marge en vers als nòrdics. Avesats a la tercera posició en les 2 primeres proves especials, Marco Bulacia i Diego Vallejo arribaven al descans de mitja etapa ocupant aquesta plaça a 9,9 segons del temps dels francesos.
Per 6 dècimes de segon, Sami Pajari i Enni Mälkönen es veien privats de repetir la victòria de tram aconseguida 3 hores abans, però tot i això els finlandesos recuperaven la primera posició pel notable marge de 14,8 segons en vers els francesos, mentre que més avall, tan Josh McErlean i James Fulton, com Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, començaven a estrènyer el cèrcol sobre la darrera posició de podi, tothora que Yohan Rossel i Benjamin Boulloud es desplomaven en la taula, en patir una punxada i concedir-hi prop de 2 minuts.
En la quarta i última prova especial, finlandesos i francesos es refermaven en les posicions provisionals assolides fins aquell instant en completar la cronometrada en el mateix ordre que duien en la general, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, tot i danyar-hi les suspensions posteriors del seu Yaris Rally2 per culpa d’una errada del de Matadepera, es feien amb la tercera posició a 28,6 segons del temps dels nòrdics i a 10,3 segons del cors i el provençal. Georg Linnamäe i James Morgan aconseguien la quarta posició a 32,1 segons dels líders i per 1,1 segons de marge amb Marco Bulacia i Diego Vallejo, qui patien molt amb els pneumàtics al llarg de tota la tarda.
Obligats a remuntar, Yohan Rossel i Benjamin Boulloud s’imposaven en les 4 especials del bucle matinal sabatí per davant de Sami Pajari i Enni Mälkönen, amb el què els francesos escalaven posicions a la general, alhora que els líders finlandesos eixamplaven distàncies en vers a la resta d’integrants de la categoria, llevat dels distants pilots de Citroën.
Una avaria mecànica en l’Skoda Fabia RS Rally2 que pilotaven Pierre-Louis Loubet i Loris Pascaud, endarreria en gairebé 2 minuts a la parella francesa en la quarta especial sabatina, la qual en concloure la cronometrada podia comprovar que en llur reparació era obligatòria la presència dels tècnics de TokSport i que per tant, davant l’absència d’un parc d’assistències equatorial, el seu abandonament era condició sine qua non.
Amb la baixa dels seus compatriotes doncs, Yohan Rossel i Benjamin Boulloud assolien la tercera posició a 1 minut i 27,6 segons dels líders, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuán esdevenien els segons classificats a 49,2 segons.
A la represa de la competició els resultats més rellevants es repetien en gran part, doncs Yohan Rossel i Benjamin Boulloud tornaven a esdevenir els més ràpids en totes 4 proves especials de l’escull. Uns resultats que en dues ocasions s’aconseguien per davant dels líders Sami Pajari i Enni Mälkönen i en la darrera en front de Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, qui irremeiablement hi concedien la segona posició.
Així doncs, la tenacitat de la parella francesa els portava a completar la segona etapa en segona posició a 54,7 segons de Sami Pajari i Enni Mälkönen, mentre que el català i el madrileny retornaven a la tercera plaça amb la qual havien deixat el parc tancat de l’Alguer a mig quart de 7 del matí a 1 minut i 6,7 segons dels finlandesos. Per sort seva els problemes s’acumulaven rere seu i els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak fitxaven a 1 minut i 26,9 segons del registre de la parella emparada per Teo Martin Motorsport.
Diumenge al matí Jan Solans i Rodrigo Sanuján sortien disposats a recuperar la segona posició perduda la tarda anterior i aquests s’imposaven consecutivament en les 3 primeres proves especials de l’etapa. Tot i aquest excels rendiment, la parella no complia amb l’objectiu que s’havien establert en el parc tancat i restaven a 3,0 segons del registre de la parella francesa que els precedien.
Després d’haver estat els segons classificats en 2 de les 3 primeres proves especials del dia, Yohan Rossel i Benjamin Boulloud s’entregaven a fons en la darrera cronometrada del programa per, en aconseguir-hi la seva novena victòria parcial de tram a l’edició, assegurar-se la segona posició que venien atresorant des del vespre anterior.
En el podi del port de l’Alguer, Sami Pajari i Enni Mälkönen pujaven al graó amb un número 1 en els seus peus, en completar els 266,12 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 7 minuts i 52,7 segons, registre 43,2 segons més baix que no pas el de Yohan Rossel i Benjamin Boulloud. Jan Solans i Rodrigo Sanjuán tancaven les places d’honor a 47,0 segons del temps dels vencedors finlandesos.
Per a Yohan Rossel, l’esforç portat a terme per a remuntar posicions li servia per obtenir 18 punts, amb els quals obria fins als 23 punts les distàncies en vers el nou segon classificat, el català Jan Solans. Sami Pajari combinava la segona plaça sueca amb la victòria sarda i igualava la seva puntuació amb la del suec Oliver Solberg, 43 punts.
La victòria de Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenia doble, doncs els joves finlandesos també s’imposaven en la categoria WRC2 Challenger, mentre aquella que estava reservada als pilots més veterans, el WRC Masters, el guardó era altra vegada per a Armin Kremer i Ella Kremer.
Vencedors a la ronda croata, Romet Jürgenson i Oja Siim s’imposaven en la cronometrada inaugural del programa i en bona lògica la formació estoniana tutelada per la FIA iniciava l’edició liderant tan la categoria júnior com la WRC3.
En les 3 següents proves especials, el millor temps era el que aconseguien els llatinoamericans Bruno Bulacia i Gabriel Morales, qui remuntaven així des de la setena fins a la segona posició. Amb 3 tercers millors registres, els líders es mantenien al capdavant de la classificació provisional per 9,2 segons de marge en vers al pilot bolivià i el navegant brasiler, mentre que tancant les posicions que donaven dret a una dutxa d’escumòs el diumenge a primera hora de la tarda, s’hi trobaven els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener a 22,4 segons del temps dels estonians.
Com en la jornada anterior, els líders Romet Jürgenson i Oja Siim s’imposaven en la primera prova especial de la maratoniana etapa sabatina, però en la següent els líders s’empassaven una roca que hi havia en la seva traçada i els danys que els hi ocasionava en el seu Ford Fiesta Rally3, els obligava a abandonar la competició fins a l’endemà.
Erigits en aquells instants com els seus màxims rivals, els llatinoamericans Bruno Bulacia i Gabriel Morales, s’imposaven en aquesta mateixa segona prova especial i la parella es feia per mèrits propis amb la primera posició a la general dels dos campionats, plaça de la que aquests en tindrien cura fins al reagrupament de Pattada, obtenint pel camí un segon millor temps i un cinquè.
Ali Türkkan i Burak Erdener entraven en el reagrupament per al bescanvi de pneumàtics a 43,3 segons dels líders provisionals, mentre que per darrera Diego Domínguez i Rogelio Peñate començaven a recuperar-se del temps concedit arran d’una punxada en la primera prova especial del programa i aconseguien enfilar-se fins a la plaça que tancava les posicions de podi a 2 minuts i 55,8 segons dels líders.
Tot i que les distàncies eren molt àmplies, la duresa de les pistes sardes esdevenia un ingredient clau en el desenvolupament de la competició i els líders s’havien de retirar en trencar les suspensions del seu Ford Fiesta Rally3 en la segona passada per la infallible cronometrada de Monte Lerno, servint temporalment la primera posició als turcs Ali Türkkan i Burak Erdener, qui en arribar 9 minuts tard en el penúltim control horari, incorria en una penalització de 90 segons, i deixava el lideratge en safata a Diego Domínguez i Rogelio Peñate per un marge d’1 minut i 3,1 segons just en l’instant de retornar al parc tancat de l’Alguer. Max Smart i Fair Cameron tancaven les posicions de podi a 1 minut i 22,8 segons dels líders i per 28,4 segons de marge amb els kazakhs Petr Borodin i Roman Cheprasov.
Sense la necessitat de córrer, l’etapa dominical es desenvolupava sense massa sobresalts, només l’escurçament paulatí de les distàncies entre tercers i quarts classificats, afegia quelcom d’emoció a unes categories bastant establertes. Finalment els kazakhs es quedaven a 4,0 segons d’immiscir-se en les posicions de podi, mentre que els reincorporats a la competició Romet Jürgenson i Oja Siim, hi posaven la velocitat per, amb 3 de les 4 victòries de tram possibles, maquillar una mica el seu resultat al certamen júnior amb els corresponents 3 punts extra.
Arribats el diumenge a primera hora de la tarda al parc tancat del port de l’Alguer, la competició finalitzava amb la victòria de Diego Domínguez i Rogelio Peñate amb un temps de 3 hores 33 minuts i 9,3 segons, registre que reduïa en 47,5 segons l’aconseguit pels turcs Ali Türkkan i Burak Erdener i en 1 minut i 7 dècimes de segon el de Max Smart i Fair Cameron.
La segona victòria consecutiva de Diego Domínguez en el campionat WRC3, situava al paraguaià al capdavant de la classificació amb 50 punts, 7 punts per sobre de l’estonià Romet Jürgenson. Per darrera del vencedor, tots els participants afrontaven la ronda sarda amb els seus comptadors a 0 o amb baixa puntuació, pel que tot i el seu bon resultat, aquests no aconseguien incomodar als primers classificats de la taula.
En categoria júnior, Romet Jürgenson marxava de Sardenya amb 5 punts en el seu haver i l’estonià es mantenia en primera posició amb 60 punts, 25 més que no pas Diego Domínguez, que hi guanyava molts enters o 26 per sobre de l’australià Gill Taylor.
Gràcies a la puntuació diferenciada de l’etapa dominical, Thierry Neuville marxava de l’illa mediterrània amb 12 punts, amb els quals el líder belga contenia l’envestida del seu company Ott Tänak. Tot i que el pilot estonià aconseguia la victòria, el cert era que acumulava segones places en les puntuacions, segons el dissabte, segons el diumenge i segons en el Power Stage, el que suposava un total de 25 punts, xifra amb la qual el bàltic igualava la puntuació del britànic Elfyn Evans. Sébastien Ogier per la seva banda, pagava el tribut del programa parcial que havia escollit, i malgrat tenir la relació de punts per participació més alta del parc tancat, tan sols podia ser 4t rere l’empat en la segona posició.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Thierry Neuville | 122 |
| Elfyn EvansOtt Tänak | 104104 |
| Sébastien Ogier | 92 |
La victòria “in extremis” d’Ott Tänak i Martin Järveoja i la guarnició de la tercera posició de Dani Sordo i Cándido Carrera, permetia a Hyundai sumar 9 punts més que no pas Toyota, amb el què el constructor líder establia una nova diferència de 13 punts en vers els segons classificats. Novament en un tercer pla, M-Sport seguia veient com les dues estructures finançades des d’Àsia marxaven al capdavant de la taula i aquests es feien amb la mateixa puntuació que els seus rivals duien al terme de 3 ral·lis abans.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Hyundai | 269 |
| Toyota | 256 |
| M-Sport | 131 |