Amb la ciutat d’Atenes com escenari, el divendres 2 de juny de 1978 finalitzava el 25è Ral·li Acropolis, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i sisena prova de la Copa FIA de pilots. El recorregut de l’esdeveniment grec estava composat per 54 proves especials d’asfalt i terra, llur distància total competitiva s’elevava fins als 772,10 km cronometrats, una corda a la que els 160 equips que prenien la sortida als peus del Parthenon el dilluns 29 de maig, dels 183 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, només 37 l’aconseguien superar.
La primera etapa desplaçava la caravana del ral·li des de la capital, Atenes, fins al centre neuràlgic de l’esdeveniment, Kalambaka, un viatge que es portava a terme mitjançant 13 proves especials de 173 km competitius al llarg del dilluns 29 de maig. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en la primera especial cronometrada per uns segons per davant dels seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb el que lògicament l’equip FIAT inciava el seu camí al ral·li amb un doblet.
En la següent prova especial cronometrada, els seus companys de formació italians, Sandro Munari i Mario Mannucci, marcaven el millor temps i els transalpins es feien amb el lideratge de la provisional per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer baixaven fins al tercer lloc.
A mesura que avançava l’etapa, la lluita entre finlandesos i italians es mantenia tancada, amb unes distàncies que mai van arribar a superar la desena de segons, mentre que els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a una mica més de mig minut dels seus companys de formació, aconseguien desempallegar-se de la pressió del Lancia Stratos HF dels locals Anastásios Livierátos “Siroco” i Manólis Markinos, en quan aquests eren víctimes de les punxades. La vacant en el quart lloc la passaven a ocupar els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial, tanmateix líders entre els Grup 2.
La desena prova especial de l’etapa era cancel·lada, mentre que al terme de l’especial següent els italians rebien uns 3 minuts i mig de penalització en haver de canviar un semiarbre de transmissió en el seu 131 Abarth; el que enviava la parella al cinquè lloc de la provisional. Markku Alén i Ilkka Kivimäki prenien així el lideratge de la taula, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial s’immiscien en les posicions de podi, alhora que els seus companys d’equip, Ove Andersson i Henry Liddon, s’enfonsaven en la classificació en patir problemes d’injecció en el seu Celica.
A l’arribada a Kalambaka Markku Alén i Ilkka Kivimäki ocupaven la primera posició amb 49 segons de marge amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i per 56 segons amb Jean-Luc-Thérier i Michel Vial. Tot i tenir el seu Opel Kadett GT/E força abonyegat després d’haver fet la croqueta al tram d’Aliki, els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund eren quarts a 2 minuts i 49 segons de la parella finlandesa de FIAT, mentre que els companys italians dels primers, Sandro Munari i Mario Mannucci, ocupaven la cinquena plaça a 3 minuts i 54 segons.
A Kalambaka, als peus del pintoresc Monestir de Meteora, no hi arribaven 46 formacions participants, destacant-se l’absència de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne en patir una fuita hidràulica en el seu Citroën CX 2400.
El mateix dilluns al vespre s’iniciava la segona etapa del ral·li, un bucle amb inici i final a la mateixa ciutat, que estava composat per 8 proves especials de 175,5 km cronometrats. Les precipitacions de pluja eren abundants, amb el què les pistes esdevenien un fangar.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la primera d’elles per tal d’eixamplar distàncies al capdavant de la classificació, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial ho feien en la següent per tal de rellevar a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer del segon lloc. Un guany que seria efímer, doncs si bé la tercera prova especial programada era cancel·lada, a continuació la parella germànica de la marca torinesa encadenava 4 victòries de tram consecutives.
En aquests compassos inicials de l’etapa els Opel estaven en problemes, Achim Warmbold i Hans Sylvan patien una sortida de pista i perdien una vintena de minuts de l’incident, mentre que els seus companys d’equip i més ben classificats, els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund, després de patir una punxada i perdre forces posicions a la classificació en el transcurs de la primera prova especial de l’etapa, veien com se’ls hi trencava la direcció del seu Kadett GT/E en la cronometrada següent i aquests acabaven patint una sortida de pista que els suposava l’abandonament.
Més avançat l’escull, els italians Sandro Munari i Mario Mannucci, quarts classificats a la provisional, havien d’abandonar la competició en trencar les suspensions posteriors del seu 131 Abarth, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki en arrancar una roda del seu FIAT a les acaballes de la quarta prova especial de l’etapa, entregaven el lideratge als per llavors llebrers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial patien una punxada a mig escull, i en deixar-s’hi uns 12 minuts en l’incident, aquests alleugerien enormement la pressió que estaven exercint sobre els líders alemanys, qui retornaven al parc tancat de Kalambaka amb 4 minuts i 29 segons de marge en relació als seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb 10 minuts i 42 segons de coixí amb els propis pilots de la marca nipona. Després de tots els incidents acumulats al llarg de la segona etapa i d’una important remuntada, els Datsun 160J de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta i de Harry Källström i Claes Billstam, tancaven la pinça dels cinc primers classificats a 15 minuts i 44 segons i 16 minuts i 12 segons dels líders respectivament, gràcies a estar al volant d’uns cotxes que es mostraven molt robustos i molt regulars, i per tant molt adequats a la duresa de la cita grega.
Amb la disputa de la tercera etapa, els participants abandonaven Kalambaka per dirigir-se de nou cap a la capital, concretament a la localitat costanera veïna de Glyfada. Un desplaçament que es duria a terme mitjançant 11 proves especials de 157,7 km competitius i en el què el dimecres 31 de maig al matí, hi prenien part 94 formacions participants.
Les distàncies eren importants entre els membres de l’equip FIAT, així com entre aquests amb els seus primers perseguidors, els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial, motiu pel qual els responsables esportius de la firma italiana havien demanat als seus pilots fixar les posicions de no patir cap mena de problema técnic. Tot i la consigna, els seus pilots es mostraven com els més ràpids en la lluita contra el cronòmetre pràcticament al llarg de tota l’etapa, amb 6 victòries parcials per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i 4 per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, amb el què els finlandesos eixugaven part del seu demèrit amb els seus companys alemanys.
Tanmateix, tot i acumular uns 10 minuts de retard en el moment de sortir del parc tancat de Kalambaka, Jean-Luc Thérier i Michel Vial seguien atacant i oferint uns temps molt interessants, fins que sobre l’equador de l’escull, concretament a l’especial de Desfina, havien d’abandonar la competició en trencar-se’ls-hi la corretja de distribució del seu Celica.
Amb la baixa del Toyota Celica dels francesos, la darrera posició del podi se la passaven a rifar els dos Datsun 160J oficials, llur rendiment a l’esdeveniment grec era molt parell, si bé els suecs Harry Källström i Claes Billstam aconseguien superar al llarg d’aquest tercer escull als seus companys d’equip kenyans, el matrimoni Mehta, per un marge no massa ampli.
Així doncs, a l’entrada al parc tancat de Glyfada el dimecres, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer encapçalaven la classificació per 2 minuts i 58 segons de marge amb els seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Harry Källström i Claes Billstam tancaven les posicions de podi a 18 minuts i 48 segons dels líders i per 21 segons de marge amb els seus companys Shekhar Mehta i Yvonne Mehta. Ove Andersson i Henry Liddon, cinquens, es trobaven ja a 29 minuts i 33 segons dels líders.
La quarta etapa del ral·li era la més breu de totes, amb 7 proves especials programades de 89,5 km de corda cronometrada. Una etapa que suposava una incursió pel Peloponès, llur punt i final es trobava en un indret sant com era Olimpia.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el millor temps en 4 dels 7 trams cronometrats, amb el què els líders alemanys eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació fins assolir els 6 minuts i 3 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mermats per uns problemes de palier, amb els què es fitxaven a la conclusió de l’escull.
Per la seva banda, Ove Andersson i Henry Liddon, qui havien renovat les suspensions del seu Toyota Celica abans de prendre la sortida del parc tancat de Glyfada, aconseguien 2 victòries de tram en les 2 últimes proves especials de la jornada, però malgrat aquesta bona actuació final, els de Toyota només aconseguien retallar un parell de minuts als Datsun que els precedien i per tant aquests seguien estant lluny, a uns 9 minuts, de la darrera posició de podi.
La cinquena i última etapa del ral·li es caracteritzava per ser nocturna, amb 15 proves especials de 176,40 km cronometrats en el seu recorregut, que permetien als participants tornar a creuar el Peloponès per tal d’arribar a Atenes per última vegada.
Ove Andersson i Henry Liddon no tiraven la tovallola però, i el pilot suec i el copilot britànic iniciaven l’etapa amb la mateixa dinàmica amb la que aquests havien tancat l’escull anterior, és a dir, imposant-se en les 3 primeres proves especials del programa. Uns resultats que permetien a la parella veure possible la caça dels Datsun que els precedien. Malauradament, en el transcurs de la quarta prova especial de l’etapa, Ladon, el motor del seu Celica deia prou i els pilots es veien obligats a abandonar la competició.
En les darreres proves especials cronometrades de l’itinerari es va donar un gir de posicions entre els Datsun; el matrimoni Mehta es trobava marcant uns molts bons registres en els trams més trencats del ral·li, mentre que en el 160J de Harry Källström i Claes Billstam es produïa una fuita hidràulica en el seu sistema de frens, el qual endarreria a la parella sueca que cedia la seva posició de podi en favor dels kenyans per tan sols 25 segons.
Arribats a la capital grega doncs, Walter Röhrl guanyava el seu segon ral·li del mundial i precisament en el mateix escenari que tres anys abans li havia donat la seva primera victòria, l’Acròpolis, si bé en aquesta ocasió el navegant era Christian Geistdörfer. Els alemanys aconseguien la victòria amb un temps de 10 hores i 50 segons, un registre que reduïa en 10 minuts i 4 segons l’aconseguit pels seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki. El matrimoni composat per Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, cobrien els 734,10 km cronometrats celebrats amb temps que era 22 minuts i 46 segons més lent que el dels guanyadors, i aquests tancaven el podi grec com a guanyadors en Grup 2.
En la Copa FIA de pilots, Markku Alén aconseguia comandar la taula gràcies als 6 punts que li otorgaven la segona posició, un resultat que coincidia amb el 0 de l’anterior líder, el francès Jean-Pierre Nicolas, qui malgrat haver guanyat prèviament el Ral·li Monte-Carlo i el Safari Rally, a l’esdeveniment grec es veia obligat a abandonar per avaria en el seu Citroën CX. Per darrera, la victòria que sumava Walter Röhrl a Grècia, permetia al pilot alemany empatar en la tercera posició a 12 punts amb Hannu Mikkola i Björn Waldegård.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Markku Alén |
23 |
|
Jean-Pierre Nicolas |
22 |
|
Björn Waldegård Hannu Mikkola Walter Röhrl |
12 12 12 |
Amb la victòria, segona consecutiva després de la marcada a Portugal, FIAT sumava uns importants 18 punts en el certàmen de constructors que els permetien distanciar-se dels seus màxims rivals, els britànics de Ford. Més quan el patró de FIAT va demanar sobre l’equador de l’itinerari a «Siroco» i Manólis Markinos que ataquessin fort per tal de superar el primer Ford classificat, missió que la parella grega a bord d’un Lancia Stratos HF privat, van complir a la perfecció i que deixava als de l’oval blau amb un bagatge de només 9 punts per la setena plaça de Billy Coleman i Jim Porter. Opel per la seva banda, salvava els mobles gràcies a la cinquena plaça final d’Achim Warmbold i Hans Sylvan i tercera en Grup 2, mantenint-se en la tercera posició general a no massa distància dels seus precurssors.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
FIAT |
64 |
|
Ford |
50 |
|
Opel |
47 |