El dimarts 1 de juny de 1993, els jardins Zapion d’Atenes eren escenari de la clausura del 40è Ral·li Acropolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat. La prova grega, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, així com el mundial de producció, portava fins a 93 equips a formalitzar-hi oficialment la seva inscripció. Amb tots ells presents a la rampa de sortida, ubicada també a Atenes, iniciaven a partir del diumenge 30 de maig el camí cap un recorregut programat a 36 proves especials de 545,39 km cronometrats que 46 d’ells aconseguirien completar.
La primera etapa del ral·li, celebrada a 11 proves especials de 163,41 km cronometrats que conduien els participants fins a Delfos, veia entre la sorpresa i la perplexitat com el veterà pilot finlandès Ari Vatanen, guanyador de les edicions de la cita grega els anys 1980 i 1981 amb David Richards a la seva dreta, persona la qual ara exercia el rol màxim a Prodrive, preparador del seu cotxe actual, guanyava consecutivament les cinc primeres especials cronometrades del programa, malgrat que el pilot tornava a la competició automovilística en aquesta cita tan dura després del seu accident al darrer Paris-Dakar del mes de gener. La gesta s’assolia gràcies en bona part a que el seu Subaru Legacy RS portava el dorsal número 10 a la porta, el que permetia a Ari Vatanen i Bruno Berglund trobar-se-les amb molta menys pedra o grava que els seus rivals precursors.
Entre aquests els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli eren els més ben situats després dels 5 escratxs consecutius de la parella escandinava de Subaru, classificant-se a 28 segons dels líders i amb només 1 segon d’avantatge vers l’altre auto de la constelació de les Plèiades, el pilotat pels escocesos Colin McRae i Derek Ringer.
Una altra parella relativament veterana, la de Ford formada pels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, acabaven amb la ratxa triomfal dels líders, potser també en part perque aquests van relaxar una mica el ritme, mentre que en la setena cronometrada, i de nou amb escratx d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli començaven a endarrerir-se a causa d’una baixada en la pressió d’oli per un forat al càrter que els suposava cedir prop de 4 minuts en dues especials consecutives. Tot i que la fuita es reparava, els pilots es veien obligats a abandonar la prova en trencar el motor del seu cotxe a manca de dues proves cronometrades per completar a jornada, després de fer un aterratge virolent en un tram en el que la línia final s’havia instal·lat més enllà del punt prèviament establert.
La desaparició paulatina del Toyota Celica Turbo 4WD de Didier Auriol i Bernard Occelli, facilitava el doblet provisional de Subaru, amb els britànics Colin McRae i Derek Ringer en segona posició a una mica menys d’1 minut dels seus companys d’equip, mentre que per darrera Miki Biasion i Tiziano Siviero s’immiscien en una lluita per la tercera plaça amb els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i de la que tampoc es podia descartar els francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup, donada la distància tan curta que existia en aquell moment de la jornada.
Estrategia o no de cara a la segona etapa, el cert es que Juha Kankkunen i Juha Piironen van perdre el pols en la recta final de la jornada dominical amb els dos Ford oficials, amb el que l’entrada al parc tancat de Delfos es feia amb els finlandesos de Toyota en cinquena posició, just per davant dels campions mundials en vigència Carlos Sainz i Luis Moya i per darrera dels dos Subaru i dels dos cotxes de l’oval.
Ari Vatanen i Bruno Berglund accedien a la neutralització de l’etapa com a líders provisionals del ral·li després d’haver acumulat un total de 8 temps escratx en les 11 proves especials que s’havien celebrat, una situació que pel pilot finlandès no es produia des de 1985, any del seu greu accident a l’Argentina i que el va mantenir 2 anys allunyat dels ral·lis. Colin McRae i Derek Ringer per la seva part mantenien la segona posició per només 5 segons de marge vers els més experimentats Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 1 minut i 12 segons dels líders, mentre que els italians a la seva vegada entraven a Delfos havent acumulat 14 segons menys que els seus companys d’equip francesos François Delecour i Daniel Grataloup. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren cinquens a 16 segons de l’últim dels Ford, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya eren sisens a 13 segons del Toyota, obrint-se doncs tot un ventall de possibilitats de cara les següents jornades.
La segona etapa del ral·li, un bucle amb arribada i sortida a Delfos de 13 proves cronometrades sobre terra i que suposaven afegir 190,02 km al rutòmetre, va esdevenir especialment moguda. Carlos Sainz i Luis Moya iniciaven la seva remuntada en la primera especial del dia marcant-hi el seu primer escratx al ral·li, gràcies en bona part a que ara sortien a pista en una posició més óptima de cara a la tracció que en la jornada inaugural. Mentre que en la segona Colin McRae i Derek Ringer desapareixien de la competició en reventar una roda que acabava amb el seu Legacy RS sobre tres rodes i la suspensió trencada. L’incident donava pas als dos Ford Escort RS Cosworth a les places provisionals de podi a les que tan Juha Kankkunen i Juha Piironen, com Carlos Sainz i Luis Moya hi seguien aspirant.
La parella espanyola del Lancia del Jolly Club, Carlos Sainz i Luis Moya, seguien llimant distàncies amb els equips precursors en tornar-se a imposar en la tercera especial del dilluns, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup amb tres millors registres consecutius superava als seus companys d’equip italians i es classificava a 24 segons d’Ari Vatanen i Bruno Berglund.
Arribats a l’equador de l’etapa, setena especial cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya s’anotaven el seu tercer millor registre del dia i del ral·li, gràcies al qual la parella espanyola i campiona mundial en vigència superava a Juha Kankkunen i Juha Piironen en la quarta posició provisional del ral·li, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup seguien escurçant distàncies amb els líders. De fet una especial més tard, i quan només mancaven 5 proves especials per a completar la jornada, aquesta havia esdevingut de només 12 segons, el que va esperonar Ari Vatanen i Bruno Berglund, que en aconseguir el seu primer escratx del dia, retornaven als seus més immediats perseguidors 10 segons dels que havien cedit.
La desena especial cronometrada de la jornada i vint-i-unena en el comput global del ral·li va esdevenir especialment traumàtica, en quan de cop desapareixien del ral·li Ari Vatanen i Bruno Berglund per sortida de pista i posterior volcada, així com Juha Kankkunen i Juha Piironen que hi trencaven el motor del seu Toyota Celica Turbo 4WD. François Delecour i Daniel Grataloup accedien així al liderat provisional del ral·li, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, malgrat que passaven a ocupar places de podi, veien truncada la seva remuntada en quan hi trencaven un palier i cedien de cop més de minut i mig vers Miki Biasion i Tiziano Siviero.
El retard amb el que van accedir al següent control horari per les reparacions fetes sobre el seu Lancia Delta HF Integrale, els suposava rebre una penalització de minut i mig al terme de la següent cronometrada, amb el que la parella espanyola es veuria superada pel Mitsubishi Lancer Evo d’Armin Schwarz i Nicky Grist.
No tot estava dit encara, doncs a manca de dues cronometrades per completar l’etapa, una averia elèctrica va començar a afectar al Ford Escort RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup, els quals cedien pràcticament 1 minut en la penúltima especial i el liderat provisional que anava a parar a mans de Miki Biasion i Tiziano Siviero i prop de 20 minuts en el darrer tram cronometrat del dia que feia baixar als francesos fins a la vuitena posició provisional i amb un marge prou ampli vers els seus precursos com per pensar en remuntades.
Així doncs l’entrada al parc tancat de Delfos a quarts de nou del vespre es feia amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero com a líders provisionals, seguits a 2 minuts i 34 segons pel Mitsubishi Lancer Evo d’Armin Schwarz i Nicky Grist. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers classificats a 3 minuts i 2 segons dels líders, mostrant-se agre-dolços doncs de no haver-se trencat el palier podrien estar en condicions de lluitar per la victòria, peró si més no es trobaven en places de podi després d’haver tingut un mal inici de temporada.
La tercera i última etapa conduia als 57 equips supervivents des de Delfos fins Atenes mitjançant 12 proves especials de 191,96 km cronometrats, sent així l’etapa més llarga del ral·li. Una etapa que s’iniciava amb un igualtat absoluta, doncs François Delecour i Daniel Grataloup empataven a l’escratx amb els seus companys Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que al segon millor temps hi empataven Armin Schwarz i Nicky Grist amb Carlos Sainz i Luis Moya. Aquests últims s’imposaven en la següent cronometrada i retallaven 4 segons a la parella dels tres diamants vermells que els precedien.
François Delecour i Daniel Grataloup s’imposaven en les 4 següents proves cronometrades, i sempre amb Carlos Sainz i Luis Moya just per darrera seu, amb el que la parella del Jolly Club aconseguien fer-se amos de la segona plaça provisional en detriment del Mitsubishi d’Armin Schwarz i Nicky Grist. L’esforç dels francesos de Ford va ser en va, ja que amb prou feines aconseguien reduir a la meita els 5 minuts de demèrit que tenien vers el seté classificat en iniciar-se l’etapa, més encara quan a manca de cinc proves cronometrades per a completar el recorregut programat, el motor del seu cotxe defallia davant l’exigència demandada pels pilots.
Carlos Sainz i Luis Moya prenien llavors la veu cantant i s’imposaven consecutivament en les cinc proves cronometrades següents, o dit d’una altra manera, Miki Biasion i Tiziano Siviero treien la calculadora per tal de mesurar els esforços i assegurar-se tornar a guanyar un ral·li del mundial tres anys després de la seva última victòria a l’Argentina. Els companys d’equip dels espanyols al Jolly Club, els també italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, s’imposaven en la darrera especial cronometrada mentre que l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono, amb un tercer Delta HF Integrale del Jolly Club, superava el cotxe homòleg de l’equip Astra pilotat per Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.
Amb l’entrada a Atenes es donava per finalitzada la 40ena edició del ral·li, la qual es saldava amb la victòria de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, la primera des de que defensaven els interessos de Ford. Els italians invertien un temps total de 6 hores 54 minuts i 35 segons per cobrir els 545,39 km cronometrats, 1 minut i 13 segons menys que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que pujaven així al podi per primera vegada en la temporada, mentre que Armin Schwarz i Nicky Grist, en precisar 2 minuts i 44 segons més que els guanaydors de l’event, tancaven el podi grec donant aquest honor per primera vegada al Mitsubishi Lancer Evo.
En el mundial reservat a vehicles de producció, el ral·li s’iniciava amb un estira i arronsa entre el Lancia Delta HF Integrale dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie amb el Ford Escort RS Cosworth de l’àrab Mohammed Bin Sulayem i l’irlandès Ronan Morgan, els quals s’anaven alternant en la primera posició provisional del certamen. Els 5 minuts i 48 segons peró que perdien els argentins del Jolly Club en la cinquena especial, posava final a la lluita, facilitant força les coses als líders que, lluny d’alçar el peu de l’accelerador, encara s’adjudicaven tres millors registres més per elevar les distàncies vers els italians Alessandro Fassina i Luigi Pirollo per sobre dels 6 minuts, els quals en la última especial dominical es veien superats per Jorge Recalde i Martin Christie que els hi prenien el segon lloc després d’una gran remuntada.
Dilluns es mantenia l’status quo, més encara quan en les tres primeres cronometrades els tres primers classificats es classificaven en el mateix ordre en les proves individuals, peró en la recta final de la segona etapa tot canviaria radicalment quan primer Jorge Recalde i Martin Christie es veien forçats a manca de tres cronometrades per completar la jornada en trencar les suspensions del seu Lancia, mentre que una especial més tard arribava l’hora de Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan amb la caixa de canvis inoperativa. Tot plegat deixava a Alessandro Fassina i Luigi Pirollo al capdavant de la provisional amb 6 minuts i mig de marge vers el cotxe homòleg dels locals Notis Yiagnissis i Giorgios Kerantzakis. Marge suficient per a que els italians afrontessin les últimes cronometrades del dimarts amb calma i anotar-se així la victòria per 3 minuts i 54 segons.
La victòria suposava la segona del pilot italià en la temporada, amb el que aquest acumulava ja 26 punts i recuperava la primera posició provisional del campionat per davant del portugués Antonio Coutinho.
En el campionat de pilots l’abandonament de bona part dels que ocupaven places capdaventeres, permetia que en la general no es visquessin canvis massa importants més enllà de la pujada del tercer fins al segon lloc per part del guanyador del ral·li, el vicentí Massimo Biasion. François Delecour ara doncs liderava la provisional per davant del seu company d’equip per 4 punts de marge mentre que Juha Kankkunen passava a ocupar el lloc de les places de podi al campionat.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
François Delecour |
55 |
|
Massimo Biasion |
51 |
|
Juha Kankkunen |
43 |
En el campionat de constructors la lluita entre Ford i Toyota per la corona s’estrenyia molt, fins al punt en que ambdues marques assolien un empat a 77 punts. Mitsubishi per la seva banda, gràcies al seu primer podi de l’any, mantenia les distàncies amb Lancia alhora que desplaçava fora del podi a Subaru, que se n’anava de Grècia amb les mans buides.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford Toyota |
77 77 |
|
Mitsubishi |
47 |
|
Lancia |
43 |