Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 27è Ral·li Acrópolis posava punt i final a l’edició corresponent a l’any 1980 el dijous 29 de maig a Atenes, capital grega i ciutat des de la que el dilluns 26 de maig dels 154 equips que constaven a la llista d’inscrits, 148 prenien la sortida des de la rampa i posaven rumb a les 56 especials cronometrades programades de 956,16 km de corda, 66 km dels quals sobre asfalt, la resta sobre terra, i que tan sols 37 van aconseguir completar. La prova helena era puntuable per als campionats de pilots i marques.
En la primera especial cronometrada, sorprenien els locals Anastasios Markouizos i Konstantinos Stefanis, que amb el seu Ford Escort RS1800 Grup 2 aconseguier marcar un registre inferior al que aconseguien els dos Ford Escort RS1800 de Sutton Cars que el seguien, mentre que el millor dels FIAT 131 Abarth era el de Markku Alén i Ilkka Kivimäki finalitzava l’especial en sisè lloc.
El liderat dels grecs va ser efímer, com el ral·li de Leif Asterhag i Anders Gullberg, amb el canvi de velocitats del seu Toyota Celica oficial trencat en la primera especial cronometrada, ja que Hannu Mikkola i Arne Hertz, autors del segon millor temps en l’especial cronometrada inaugural, en la segona obtenien l’escratx i es feien amb el liderat de la prova. D’altra banda, els seus companys d’equip Ari Vatanen i David Richards patien una punxada a les acaballes de la segona prova cronometrada, motiu pel qual la parella finlandeso-britànica decidia no aturar-se a canviar la roda i continuar sobre la llanda, cedint 21 segons vers el millor registre.
La duresa de la cita helena es seguia cobrant víctimes i en aquesta ocasió era el torn del poc adequat Mercedes-Benz 450 SLC 5.0 de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que amb un pes per sobre de la competència, veien com les seves rodes acabaven les especials de més de 20 km de distància sobre les lones. En aquesta segona especial, la parella sueca patia una doble punxada, el que enviava als campions mundials en vigència a la part baixa de la classificació, patint a més a més a partir de llavors de problemes amb les seves suspensions així com dels discs de fre, que sovint no aguantaven l’esforç de la frenada i es trencaven. Els francesos Jean-Claude Lefebvre i Christian Delferrier penalitzaven 8 minuts en aquesta segona especial cronometrada en trencar les bieletes de la direcció del seu Peugeot 504 V6 Coupé.
Hannu Mikkola i Arne Hertz patien una punxada en la tercera especial cronometrada el que combinat amb el millor temps dels seus companys d’equip Ari Vatanen i David Richards suposava un nou canvi de líder a la prova en favor de la parella finlandeso-britànica que encadenaria dos escratxs més de manera consecutiva per refermar el seu liderat. Hannu Mikkola i Arne Hertz marcaven els dos següents millors temps el que portava als líders de la prova a penalitzar un minut per avançament i d’aquesta manera desfer-se de la molesta pols en suspensió que deixava l’Opel Ascona 400 de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta al seu pas.
Els líders marcarien dos escratxs més en el que restava de jornada, el que els permetia arribar al capvespre a la neutralització de Kalambaka amb un marge de 43 segons al capdavant de la general de temps en relació a Hannu Mikkola i Arne Hertz. Els pilots d’Opel Anders Kullang i Bruno Berglund, eren dels pocs equips que semblaven estar al marge dels incidents, el que els permetia arribar en tercera posició provisional a 3 minuts i 53 segons dels líders mentre que Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini eren quarts a mig minut dels suecs fortament pressionats pels companys d’equip d’aquests Jochi Kleint i Gunther Wagner que acabaven l’etapa a 9 segons dels italians de FIAT.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, guanyadors de la prova en dues ocasions i grans favorits a victòria, arrossegava problemes importants amb la suspensió posterior del seu FIAT 131 Abarth al que després se l’hi afegí el canvi de velocitats trabat en cinquena marxa. Alertats per ràdio, un equip de mecànics acudia a la seva ajuda amb helicòpter i malgrat la celeritat en la que es va dur a terme la reparació, a la parella germànica no podia evitar rebre 11 minuts de penalització per retard. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb un altre FIAT 131 Abarth, havien de lamentar un escapament trencat així com haver de pilotar enmig de l’estela que deixava el Toyota Celica d’Ove Andersson i Henry Liddon.
Els francesos Jean-Luc Thèrier i Michel Vial amb un tercer Toyota Celica oficial, estaven tenint un inici de ral·li horrible a causa d’una partida d’esmortidors defectuosa que els obligava especial rere especial a canviar-los; el suplici arribava al seu final a la novena cronometrada quan sense adonar-se la parella foradava el dipòsit de combustible del seu cotxe i aquest es quedava aturat enmig del tram en quedar-se sense gota de carburant.
Després de descansar 5 hores a Kalambaka, poc després de mitja-nit, arrancava la segona etapa, un bucle format per 9 especials cronometrades que deixava als pilots de nou a la mateixa població a primera hora del matí. En les primeres especials nocturnes es registrava un nou incident, quan Bernard Darniche i Alain Mahé trencaven una rotula de direcció del seu Lancia Stratos HF, malgrat això la parella francesa va intentar continuar en competició fins que en la segona prova cronometrada de l’etapa, completaven l’especial amb una hora de retard vers Ari Vatanen i David Richards i la parella era exclosa de la cita per excés de penalització.
Aquest no seria l’únic incident de l’etapa nocturna, Markku Alén i Ilkka Kivimäki creien tenir problemes amb el seu canvi de marxes, pel que en les assistències van decidir canviar-lo. En reempendre la marxa van poder comprovar que l’averia residia a l’eix de transmissió i no en el canvi, pel que la parella finlandesa es va veure obligada a penalitzar 16 minuts en fer un segon canvi de la caixa de velocitats i eix de transmissió, enviant als pilots de FIAT fins a la vuitena posició provisional.
Els líders Ari Vatanen i David Richards marcaven els dos primers escratxs del bucle, mentre que els seus companys d’equip i màxims rivals a la general provisional, Hannu Mikkola i Arne Hertz, trencaven un braç de la direcció del seu Ford Escort RS1800 el que els obligava a aturar-se per tal de realitzar la pertinent reparació. En intentar reincorporar-se al ral·li, el seu cotxe es va negar a tornar a arrancar, el que va dur de corcoll als mecànics de Sutton Cars durant pràcticament una hora fins que no van trobar un cable desconnectat, moment en que era massa tard per continuar competint per la victòria registrant-se així un altre abandonament.
Situats en la quarta especial cronometrada, Ari Vatanen i David Richards, que de nou feien el joc d’avançar la sortida per tal de tenir una pista més nítida tot i veure’s penalitzats, punxaven una roda el que els feia perdre de cop 3 minuts, per sort aquest incident no els va fer perdre la seva posició d’honor, doncs Hannu Mikkola i Arne Hertz ja eren fora de competició i Markku Alén i Ilkka Kivimäki havien penalitzat molt amb els canvis de les caixes de canvi. Anders Kullang i Bruno Berglund, autors del millor temps en la tercera cronometrada del bucle, no podien treure partida de l’incident dels líders, doncs la parella sueca d’Opel patia una sortida de pista i una punxada que els feia cedir 3 minuts també, deixant les distàncies tal i com estaven.
Els líders completaven l’etapa marcant tots els escratx en les 5 especials cronometrades que restaven el que deixava als pilots de Ford-Rothman’s amb 6 minuts d’avantatge al capdavant de la taula general de temps vers els alemanys d’Opel Jochi Kleint i Gunther Wagner, fregant els 7 minuts s’hi trobaven en tercera posició els italians Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini.
Després d’una neutralització de només 3 hores, els pilots es disposaven a afrontar la tercera etapa el dimarts a mig matí. L’etapa finalitzava dimecres a quarts de dues de la matinada i estava formada per un total de 15 especials cronometrades entre les que calia comptabilitzar 1 d’asfalt i 1 mixta, sent les restants sobre terra. Ari Vatanen i David Richards seguien atacant sense defallir el que els permetia seguir sumant els millors registres en les especials que s’anaven celebrant, a més a més, els pilots tenien de nou la sort del seu costat ja que quan trencaven el radiador del seu Escort RS1800, ho feien entre dos controls horaris que permetien poder fer la reparació sense penalitzacions.
D’aquesta fortuna no en podien fer gala bona part del parc tancat, Jean-Claude Lefèbvre i Christian Delferrier patien una sortida de pista quan cegats per l’estela de pols intentaven superar en plena especial el Polonez de Maciej Stawowiak i Ryszard Zyszkowski deixant als francesos de Peugeot fora de cursa. En l’equador de l’etapa arribava l’hora de l’abandonament per a Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, quan el matrimoni kenyà patia una punxada però aquests decidien no aturar-se per canviar la roda, pilotant en aquestes condicions, Shekhar va perdre el control del seu Ascona 400 que va colisionar contra una roca deixant la direcció del cotxe inoperant.
Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini registraven una punxada i poc després començaven a patir problemes amb la seva caixa de canvis, el que feia que la parella transalpina anés cedint terreny de manera progressiva, la cara amable de l’equip FIAT la donava Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals es trobaven recuperant el temps cedit en la nit anterior a marxes forçades tal i com ho demostrava la part posterior de l’Escort RS1800 dels argentins Jorge Recalde i Eduardo Tettamanti després d’un frec a frec amb els finlandesos en plena especial.
Ari Vatanen i David Richards veien com bona part de l’esforç acumulat en els 7 escratxs aconseguits durant l’etapa, s’esbaia en la penultima cronometrada quan de nou patien una altra punxada mentre que Jochi Kleint i Gunter Wagner trencaven un semieix del seu Ascona 400 en la última especial cronometrada, el que allunyava als alemanys irremeiablement de les primeres posicions amb 40 minuts perduts.
Tot plegat mantenia a Ari Vatanen i David Richards en primera posició en arribar a la neutralització de Lagonissi, amb un marge de gairebé 5 minuts vers Anders Kullang i Bruno Berglund, protagonistes també de l’etapa amb un total de 5 temps escratx. Sense fer massa soroll i gràcies a la fiabilitat mecànica del cotxe nipó, Timo Salonen i Seppo Harjanne situaven el seu Datsun 160J de Grup 2 en tercera posició provisional, precedint a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Ove Andersson i Henry Liddon, que es trobaven separats per tan sols 23 segons.
La neutralització de Lagonissi, de gairebé 18 hores, va servir per a que els pilots reposesin forces de cara a afrontar les tres etapes que tenien per davant i que els portaria de nou fins Atenes on tenien previst arribar dijous al vespre. Com a mesura preventiva al poc de iniciar la quarta etapa, Ari Vatanen i David Richards decidien reemplaçar la cremallera de direcció del seu Escort RS1800, però els mecànics se n’adonaven que la nova era massa curta un cop ja era instal·lada. Sense temps per a tornar a posar la vella, la parella finlandeso-britànica va haver d’esperar a una altra assistència per reinstal·lar la original el que suposava un minut de penalització per als líders provisionals.
Al minut que penalitzaven els líders, calia afegir un altre quan Ari Vatanen i David Richards decidien novament avançar la seva sortida als trams per tal de ser els primers en pista, ja que aquesta quarta etapa es celebrava de nit inciant-se el dimecres al vespre. Això acostava Anders Kullang i Bruno Berglund a la posició dels pilots de Sutton, però per desgràcia la parella sueca trencava un disc de fre del seu Opel Ascona 400 fent-los perdre de l’ordre de 3 minuts en l’especial i 13 més de penalització en la reparació, fent-los retrocedir fins la cinquena posició provisional i deixant a Timo Salonen i Seppo Harjanne com a segons classificats.
En quan a la lluita que ocupava a Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb Ove Andersson i Henry Liddon, la parella finlandesa de FIAT s’havia desempellegat sense massa problema de la de Toyota, que per la seva banda treia partit de l’incident d’Anders Kullang i Bruno Berglund per tal de situar-se en la darrera posició de podi provisional arribats a Olímpia a quarts de quatre de la matinada.
Com si l’horari fos una imatge especular de les tres etapes anteriors, després d’una breu neutralització de 3 hores, els 39 equips participants que restaven en competició inciaven la cinquena etapa que els portaria fins a Poros a quarts de tres de la tarda del dijous, creuant el Peloponès de costa a costa. Aquesta etapa va resultar nefasta per als pilots de Mercedes-Benz quan en la segona especial cronometrada Björn Waldegård i Hans Thorszelius es quedaven sense frens i volcaven aparatosament el seu 450 SLC, després de 12 minuts els suecs aconseguien tornar a posar el pesat cotxe alemany sobre les quatre rodes i reempendre la marxa, però en la tercera prova cronometrada els cap de files de l’equip es veien obligats a abandonar amb el radiador trencat. En la cinquena especial cronometrada de la cinquena etapa abandonaven de cop Bror Danielsson i Solve Andreasson, amb la direcció trencada del seu 450 SLC així com Ingvar Carlsson i Claes Billstam que patien un conat d’incendi en el seu 280 CE quan el cablejat elèctric tocava el colector d’escapament.
La duresa del Peloponès va seguir cobrant incidents entre els participants, si bé cap d’ells de tal magnitud com els que havien afectat a tres dels quatre membres de l’equip Mercedes-Benz i que els havia portat a l’abandonament. Ari Vatanen i David Richards patien dues punxades que els significava perdre 3 minuts en l’especial, al que després s’hi hauria d’afegir 2 minuts i mig més que la parella finlandeso-britànica van invertir en trobar la camioneta de Dunlop. L’incident deixava a Timo Salonen i Seppo Harjanne a poc més de dos minuts del liderat de la prova, pel que qualsevol incident que poguessin patir en les restants cronometrades podia significar un canvi en la primera posició que els pilots mantenien des de la tercera cronometrada del ral·li.
Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini cedien 15 minuts en malmetre el càrter del seu 131 Abarth en gestionar equivocadament un salt, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una sortida de pista en la penúltima prova cronometrada, quan el pilot malinterpretava una nota cantada pel seu copilot i que deixava el seu FIAT rodes amunt. Amb l’ajut d’uns quants expectadors, la parella germànica va poder continuar l’especial tot i perdre uns minuts, el que suposaria que els líders provisionals del campionat baixessin unes quantes posicions, però per sort la línia de meta del tram estava ubicada uns metres més enllà d’on hauria d’estar i la prova va ser anulada.
Arribats al Port de Galates s’acabava l’activitat contra el crono del ral·li, ja que un cop allà i neutralitzats, els pilots agafaven un ferri que els conduirien fins Atenes on hi arribarien dijous al vespre per a fer la cerimònia de clausura, certificant així el que suposava la primera victòria al mundial de ral·lis per Ari Vatanen i David Richards que invertien un total de 12 hores 55 minuts i 44 segons per a completar el recorregut, 2 minuts i 42 segons per davant de Timo Salonen i Seppo Harjanne que a la vegada guanyaven el ral·li dins el Grup 2. Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el podi a 7 minuts i 4 segons dels gunyadors de la prova.
En el campionat de pilots, Walter Röhrl aconseguia mantenir la seva primera posició a la taula gràcies en bona part a que en la darrera especial cronometrada aconseguís empatar a temps amb Ove Andersson i Henry Liddon en la cinquena posició amb només 2 segons de marge per davant de Harry Källström i Bo Thorszelius. Anders Kullang acabava la cita helena en quarta posició i superava al seu compatriota Björn Waldegård que s’anava en blanc de Grècia.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Walter Röhrl |
48 |
|
Anders Kullang |
40 |
|
Björn Waldegård |
35 |
En quan a constructors FIAT aconseguia sumar 15 punts amb la tercera posició de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i mantenir així les distàncies pràcticament iguals en relació als seus rivals al capdavant de la taula provisional del campionat. Ford per la seva banda sumava la primera victòria de la temporada i empatava a punts amb Opel en la segona posició, mentre que Datsun aconseguia superar a Mercedes-Benz i eren tercers a 3 punts de la segona plaça.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
FIAT |
51 |
|
Ford Opel |
38 38 |
|
Datsun |
35 |