Amb el centre neuràlgic establert a Olbia, el diumenge 20 de maig de 2007 finalitzava el 4t Ral·li de Sardenya a la mateixa ciutat, esdeveniment que suposava la setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda italiana entregava punts en els certàmens de pilots i marques, així com el campionat junior, amb el què l’estament organitzador feia gal·la d’una llista d’inscrits de 85 equips, dels que 82 es donaven cita a la rampa de sortida el dijous 17 de maig, per a partir de l’endemà divendres fer front a un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 342,86 km de distància. Una corda que va ser superada per 67 equips.
Seguint el model de la majoria d’esdeveniments contemporanis en el mundial, la primera etapa de l’itinerari tenia en el seu programa un bucle de 3 trams que en celebrar-se en dues ocasions, matí i primera hora de la tarda, generava un total de 6 proves especials. Aquestes cronometrades suposaven els primers 145,40 km competitius de l’edició, resultant tanmateix la distància més llarga per a un escull al llarg de tot el ral·li.
La primera jornada va començar amb sorpresa, quan gràcies a gaudir d’una posició de sortida a pista més endarrerida, i per tant una traçada més neta de grava, els finlandesos de l’equip Stobart Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera cronometrada de l’itinerari, tanmateix el tram més llarg del ral·li. Els finlandesos s’imposaven per davant dels seus compatriotes de l’equip oficial Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i dels pilots de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot.
Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en la prova següent per davant dels germans Petter i Henning Solberg, i els respectius copilots i cotxes, i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en aturar el cronòmetre just per davant dels líders, retallaven en 2,8 segons el gap amb aquests. El bucle matinal es tancava amb un millor temps de Henning Solberg i Cato Menkerud, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en completar el tram a 1,2 segons del registre dels noruecs i amb un avenç de 2,4 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els de Ford entraven a les assistències a 1,5 segons de la preuada primera posició. Per darrera, Petter Solberg i Phil Mills així com Henning Solberg i Cato Menkerud superaven a la vegada en la taula provisional als campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena.
En quan es va tornar a passar per les especials per segona vegada, aquestes ja estaven en unes condicions més similars per a tots els pilots, el que va facilitar que ja en el primer tram del segon bucle, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen donessin caça als seus compatriotes de l’equip Stobart. Paral·lelament, les dues posicions que havien perdut Sébastien Loeb i Daniel Elena en la darrera prova especial del bucle matinal, els francòfons de Citroën les recuperaven en aquesta primera prova especial de l’escull post meridional en marcar-hi el segon millor temps.
En la següent especial de perdre el lideratge, és a dir la cinquena del ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila havien de retirar-se en trencar la suspensió i la direcció del seu Ford Focus RS WRC’06 després de colpejar una roca. Una sort que també van correr els pilots de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els quals com el d’Stobart, s’acollien al superally en vistes de preparar futures edicions, així com provar opcions en els seus cotxes
La baixa de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila habilitava a la segona parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, a entrar en posicions de podi, si bé aquest rol era ex-aequo amb els noruecs, d’Stobart també, Henning Solberg i Cato Menkerud.
El lideratge de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seria efímer però, doncs per una banda Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven la seva segona victòria de tram consecutiva en la darrera prova especial del dia, un resultat dels de Citroën que coincidia amb la ruptura d’un amortidor en el Focus RS WRC’06 dels finlandesos. La incidència suposava un retard de 25,1 segons a la parella líder, demora que propiciava el relleu en el cap de la classificació provisional.
Quan tocaven les 9 en punt del vespre, l’activitat competitiva del dia que s’havia iniciat a 2 quarts de 9 del matí tocava el seu punt final amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 22,4 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les posicions de podi amb 3,8 segons de marge amb Henning Solberg i Cato Menkerud i a 6,7 segons dels seus caps de files. El càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, tancaven el grup dels 5 primers classificats a 45,4 segons de la parella noruega d’Stobart.
A les 8 en punt del matí del dissabte s’iniciava la segona etapa del ral·li amb la sortida del parc tancat d’Olbia, una jornada que amb 142,72 km cronometrats, tenia una corda competitiva sensiblement inferior a l’anterior. Novament el programa es desenvolupava cap al sud d’Olbia al llarg de 6 proves especials, resultants de passar al matí i a primera hora de la tarda per un bucle de tres trams.
Els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en totes tres especials matinals, per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en les dues primeres i per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la que tancava l’escull, amb el que la parella de Citroën es refermava en el lideratge.
Tanmateix en la primera passada per Monte Lerno, vuitena prova especial del programa de l’edició i segona del bucle matinal, tenia lloc un incident ben sorprenent alhora que preocupant. Marcus Grönholm i Timo Rautainen perdien la roda de recanvi del seu cotxe, quelcom que els suposaria l’exclusió del ral·li. Per aquest motiu, l’equip Ford fletava un helicòpter per anar a buscar la roda de recanvi i aquesta arribava a Olbia abans que el propi cotxe. Afortunadament pels membres de l’equip i per l’espectacle en general, els comissaris esportius ho van entendre com un incident accidental i no van emprendre cap sanció.
Emperò, retornant a la tercera prova especial matinal, després de la llarga especial de Monte Lerno, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien en la necessitat de canviar una de les seves rodes, però en no tenir la de recanvi, els finlandesos havien de cobrir l’especial en unes condicions no del tot ideals, motiu pel qual la parella es deixava 12,5 segons més amb els líders en marcar el quart millor temps.
Així doncs, en el moment d’entrar a les assistències de mitja jornada, els líders havien aconseguit ampliar el seu marge de confiança fins als 41,5 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que 9,8 segons més avall es trobaven classificats els segons pilots finlandesos de la firma de l’oval, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Henning Solberg i Cato Menkerud seguien restant a les portes del podi i Dani Sordo i Marc Martí tancaven la pinça dels 5 primers classificats, si bé a 22,7 segons de la parella noruega precursora, és a dir a la meitat del gap del que partien a primera hora del matí cap a l’escull.
En tornar a passar pel bucle la tendència va fer un gir radical, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la primera i l’última prova especial de l’escull, mentre que a Monte Lerno, la victòria de tram se’ls hi escapava a la parella finlandesa de Ford per tan sols 8 dècimes de segon amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.
Donats aquests resultats parcials, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen entraven al parc tancat d’Olbia quan tocaven les 9 de la nit a 36,5 segons del registre de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, després d’un rendiment totalment contrari al dels seus companys, hi feien entrada a 1 minut i 30,2 segons. D’altra banda Dani Sordo i Marc Martí culminaven el seu objectiu particular en la darrera prova especial sabatina, quan els espanyols aconseguien superar en la taula el Ford Focus RS WRC’06 d’Stobart dels noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud. Els de Citroën aturaven el seu temps a 2 minuts i 22,4 segons del registre dels seus companys líders, mentre que els nòrdics de la formació dels transportistes britànics ho feien a 2 minuts i 32,7 segons.
L’edició es tancava amb la jornada més curta de totes, de 54,74 km de recorregut cronometrat al llarg de 6 proves especials, a les que se’ls hi donava el tret de sortida a les 7 del matí. Si bé novament aquestes cronometrades resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, a diferència d’etapes anteriors, la jornada es desenvolupava sense assistències.
L’etapa dominical començava amb sorpresa, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena cometien un errada a San Giovanni, la primera prova especial, i els pilots es veien obligats a abandonar. Després d’un seguit de salts, els líders se n’anaven un xic llargs en el darrer d’ells, el qual venia seguit d’un revolt, en conseqüència d’aquesta lleugera sortida de pista, el pilot alsacià i el copilot monegasc colpejaven el seu Citroën C4 WRC contra una roca, danyant la seva suspensió frontal esquerra. Malgrat que els líders van seguir competint durant un parell de quilòmetres, les suspensions acabaven per defallir i aquests havien d’esperar al servei de grua per tal de retornar al parc tancat.
L’incident desencadenava en un relleu en el lideratge, recollint el testimoni de la primera posició provisional uns sorpresos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Dani Sordo i Marc Martí passaven a ocupar posicions de podi.
Al llop se li veien les orelles a les primeres de canvi, amb el què els nous líders no arriscaven gens ni mica en el que quedava de ral·li, donada la manca d’assistències intermèdies; amb aquests grans condicionants, pilots que fins llavors no havien tingut un clar paper protagonista en les primeres posicions a final de tram, ara si. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera i tercera prova especial del matí, mentre que Henning Solberg i Cato Menkerud, després de retallar 7 dècimes de segon a Dani Sordo i Marc Martí en la primera prova especial dominical, ho feien en la segona cronometrada per situar-se a 3,9 segons de la tercera posició dels pilots de Citroën, pràcticament l’únic punt calent de la taula.
La parella espanyola de la firma dels dos galons s’esperonava amb els resultats dels seus perseguidors noruecs en les dues primeres proves especials dominicals, i aquests en marcar el segon millor temps per darrera de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, completaven el bucle matinal amb 5,2 segons de marge amb Henning Solberg i Cato Menkerud.
Dani Sordo i Marc Martí seguien esprement fort el seu Citroën C4 WRC a la represa de la competició, i la parella aconseguia el registre de referència per a la resta del parc tancat en la primera cronometrada del bucle, si bé els espanyols només aconseguien incrementar en 1,8 segons les distàncies amb Henning Solberg i Cato Menkerud, els segons més ràpids a final de tram.
Precisament els noruecs repetien el resultat que havien aconseguit en la passada anterior per la segona prova especial del bucle, és a dir la victòria de tram, però en aquesta ocasió el resultat s’aconseguia per tan sols 1 dècima de segon amb, precisament, els seus perseguits Dani Sordo i Marc Martí.
Amb només 9,04 km cronometrats per endavant, la pèrdua de la posició de podi per part de la parella de Citroën semblava dificil, però tot i això aquests marcaven novament el segon millor registre, ara però a 4 dècimes de segon del temps de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Un cop celebrades les 18 proves especials que els organitzadors de l’esdeveniment havien disposat en el recorregut, els 67 equips que havien aconseguit completar el programa dominical començaven a fer entrada al parc tancat de Port Cervo a 2 quarts de 3 de la tarda. En aquest moment era quan els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un temps total de 3 hores 48 minuts i 42 segons per cobrir els 342,86 km competitius de l’edició, certificaven la seva victòria a la cita sarda, tanmateix la vint-i-setena de la parella al mundial. Els seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els escudaven en el podi per la seva dreta a 29,2 segons del seu temps, mentre que tancant-lo hi figuraven Dani Sordo i Marc Martí a 1 minut i 21,8 segons del seu temps.
En la categoria junior, els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk s’imposaven en la primera i tercera prova especial cronometrada de l’itinerari per davant dels seus companys d’equip Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, invertint-se els papers i per tan sols 8 dècimes de segon en la segona. Tanmateix aquest primer escull ja deixava clar que la lluita per la victòria era cosa de dos, doncs en la tercera posició entraven al primer reagrupament per a les assistències els txecs Martin Prokop i Jan Tománek fregant els 2 minuts de distància amb les dues parelles de Suzuki.
Retornant a les especials cronometrades del matí, els estonis aconseguien una victòria de tram, mentre que els suecs en sumaven dues més, amb el que el retorn al parc tancat d’Olbia es produïa amb 8,3 segons de diferència entre Urmo Aava i Kuldar Siik, amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Martin Prokop i Jan Tománek es mantenien en la tercera posició, però els txecs es trobaven ja a més de 3 minuts del lideratge.
Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s’imposaven en les dues primeres proves especials sabatines, i aquests aconseguien rellevar en el lideratge als seus companys estonis. Uns resultats que inquietaven als que fins llavors havien liderat la classe i bona prova d’això era l’errada que els estonis cometien en la tercera prova especial del dia, quan els pilots colpejaven contra un arbre el seu Suzuki Swift S1600 i s’envirollaven, perdent-hi una vintena de segons amb els pilots suecs.
En passar per segona vegada per les especials del matí, els suecs patien una punxada en la primera d’elles, un contra temps al que se li afegia el mal funcionament del gat, amb el què els per llavors líders de la categoria es deixaven una mica més de 2 minuts amb Urmo Aava i Kuldar Siik, novament els més ràpids, que d’aquesta manera recuperaven el lideratge de la classe.
Els líders repetien victòria de tram en la segona passada per Monte Lerno, mentre que Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson guanyaven la darrera prova especial sabatina només per aconseguir entrar a Olbia 1 segon i mig per sota del minut i mig de distància amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que els sempre tercers classificats Martin Prokop i Jan Tománek, ja es trobaven a 5 minuts i 3 dècimes dels estonis.
L’etapa dominical no va aportar gairebé cap novetat i després d’un cert estira i arronsa, més arronsa que no pas estira, entre les dues formacions de Suzuki, finalment Urmo Aava i Kuldar Sikk guanyaven la cita italiana per 1 minut i 9,4 segons de marge amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Martin Prokop i Jan Tománek tancaven el podi sard a 6 minuts i 22,8 segons dels vencedors.
En traslladar aquests resultats a la classificació provisional del certamen, Per-Gunnar Andersson es mantenia al capdavant de la taula amb 28 punts, és a dir dues victòries i un segon lloc. Mentre que Urmo Aava després d’un tercer i un segon lloc, finalment es feia amb la seva primera victòria de la temporada i s’acostava al pilot suec amb 24 punts. Un altre estoni amb Suzuki, Jaan Mölder, era tercer a la provisional amb 14 punts després de completar el ral·li en cinquè lloc.
En el campionat per a pilots, la victòria de Marcus Grönholm unida amb l’abandonament de Sébastien Loeb, permetien al pilot finlandés prendre la primera posició en la general provisional del certamen per un marge de 7 punts. Per darrera del campió mundial alsacià, Mikko Hirvonen el pressionava situant-se a tan sols 4 punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
55 |
|
Sébastien Loeb
|
48 |
|
Mikko Hirvonen |
44 |
En el campionat de constructors, el ral·li també va ser molt positiu pels interessos de la marca que defensaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen així com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, doncs Ford sumava el seu segon doblet de la temporada que permetia a la marca de l’oval distanciar-se en 12 punts més de Citroën, establint a partir de llavors un marge de 21 punts vers els francesos. Per darrera, a força punts de diferència, Stobart començava a marcar distàncies vers Subaru en la lluita per la tercera plaça.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
99 |
|
Citroën |
78 |
|
Stobart |
37 |