| Especificacions tècniques | |
| Motor |
5 cilindres en línia de 2135 centímetres cúbics (79,30 mm diàmetre 86,40 mm carrera), amb turbo |
| Potència |
370 CV a 7000 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4404 mm |
| Amplada | 1837 mm |
| Alçada | 1346 mm |
| Distància entre eixos | 2524 mm |
| Pes mínim | 1100 kg |
| Títols | |
| Constructors | 1984 |
| Pilots | Hannu Mikkola: 1983, Stig Blomqvist 1984 |
Quan amb prou feines no feia ni un trimestre del debut de l’Audi Quattro A1 al mundial de ral·lis, els bavaresos donaven una volta de rosca més al seu primer grup B i creaven l’evolució A2, la qual era més potent que l’anterior, malgrat reduir sensiblement la capacitat del seu motor. Externament, aquesta versió era fàcilment diferenciable de l’anterior, per una segona entrada d’aire situada al lateral de la carrosseria, just davant de la roda posterior.
L’estrena en la màxima competició oficial mundial tenia lloc a Còrsega el dijous 5 de maig de 1983, on Audi alineava dues unitats del seu nou model per als seus pilots Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Cap de les dues unitats va ser capaç de completar el recorregut programat, doncs els primers patien un accident quan es trobaven ocupant la quarta posició provisional, i les segones veien com el seu cotxe es calcinava a causa una fuita d’oli, quan aquestes intentaven assolir la quarta plaça.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg serien els encarregats de retornar la primera plaça de podi per al model al 30è Ral·li Acròpolis, següent ronda en el calendari del campionat del món, mentre que per a la primera victòria caldria esperar al 3r Ral·li d’Argentina, on a més a més la marca aconseguiria copçar les 4 primeres posicions de la clasificació oficial final davant una oposició molt dèbil.
Malgrat el debut de l’Sport Quattro al Tour de Corse 1984, l’Audi Quattro A2 va seguir competint oficialment fins ben entrada la temporada de 1984, sobretot davant les reticències dels seus pilots Hannu Mikkola i Stig Blomqvist al nou model, pel que el segon grup B gestat a Ingolstadt va estar en actiu com oficial de la marca al llarg de 19 rondes mundials, en les que els seus pilots hi acumularien un total de 25 places de podi i 9 victòries, donant així un rendiment de victòries per participacions del 47,4 %.
Hannu Mikola:
Argentina 1983, 1000 Llacs 1983, RAC Rally 1983 i Portugal 1984.
Walter Röhrl:
Monte-Carlo 1984.
Stig Blomqvist:
Suècia 1984, Acròpolis 1984, Nova Zelanda 1984 i Argentina 1984.