| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 2410 centímetres cúbics (95,00 mm diàmetre 85,00 mm carrera) |
| Potència |
275 CV a 7200 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
Propulsió |
| Longitud |
4475 mm |
| Amplada | 1770 mm |
| Alçada | 1320 mm |
| Distància entre eixos | 2518 mm |
| Pes mínim | 1000 kg |
La normativa per la qual es regulava als Grup B entrava en vigor al mes de gener de 1983 a instàncies de la FISA, i Opel decidia mantenir-se en el joc donant una petita evolució al seu, ja per llavors desfassat, Ascona 400. S’incrementava lleugerament la potència, si bé es seguia sense instal·lar un turbo o un compressor al motor, i es reduia el pes del conjunt, alhora que es canviava l’anterior carrosseria de berlina, per la coupé del Manta 400.
Opel va alinear els seus Manta 400 en les 5 rondes europees que li restaven al calendari mundial per llavors, en les que els alemanys només veurien una plaça de podi aconseguida per Jimmy McRae i Ian Grindord al RAC Rally, un resultat molt pobre i que preciptava els aconteixaments, si bé Opel tampoc hi havia fet una aposta massa arriscada; Rothman’s retirava el seu suport econòmic i els seus pilots estrella, Ari Vatanen i Henri Toivonen, s’havien de buscar nous equips, Peugeot i Lancia respectivament, pel que Opel només va participar oficialment en només 5 esdeveniments més en les dues temporades següents, aconseguint-hi una segona plaça de podi al Safari Rally 1984.
Així doncs, al llarg dels 10 ral·lis del mundial en els que l’Opel Manta 400 va defensar l’oficialitat de la marca, els seus pilots només aconseguirien acumular 2 podis.