Iniciat el dijous 2 de maig de 1985 a la ciutat d’Ajaccio i amb 139 equips participants presents a la cerimònia de sortida des d’on afrontarien els 1120,13 km cronometrats programats que tenien per endavant, el dissabte 4 de maig de 1985 finalitzava a la mateixa ciutat corsa el 29è Tour de Corse amb només 45 equips presents. El ral·li, que era puntuable per al campionat del món de ral·lis, n’era la cinquena cita del seu calendari i otorgava punts en els certàmens reservats a pilots i marques.
La primera jornada de competició arrancava a les 8 en punt del matí del dijous 2 de maig, i aquesta dirigia als 139 equips inscrits i participants des d’Ajaccio fins a Bastia, previs reagrupaments a Quenza i Migliacciaro, mitjançant 11 especials cronometrades d’una longitud total competitiva de 570,6 km.
La primera d’elles, Verghia – Pont de la Masina, de 38,09 km de distància resultava bastant decisiva en el resultat final en quan els francesos Jean Ragnotti i Pierre Thimonier marcaven el primer millor registre per 10 segons de marge amb els italians de Lancia Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, 22 segons més avall s’hi trobava un altre cotxe debutant al mundial, el Peugeot 205 T16 Evo2 dels seus compatriotes Bruno Saby i Jean-François Fauchille, mentre que a 23 segons s’hi trobava el model anterior de la casa del lleó en mans d’Ari Vatanen i Terry Harryman. Didier Auriol i Bernard Occelli, amb un altre Renault 5 Maxi Turbo, eren cinquens a final de tram a 30 segons del lideratge.
D’altra banda en aquesta primera cronometrada es produïen 4 abandonaments rellevants, en primer terme el Peugeot 205 T16 de Timo Salonen i Seppo Harjanne s’aturava per una avaria elèctrica, malgrat l’esforç dels seus mecànics per poder reparar el cotxe dins dels 20 minuts màxims de retard permesos, aquests van defallir i els finlandesos quedaven fora de la competició. Ja un cop fora de plaç i del ral·li, es va trobar un cable tallat, una reparació ràpida i senzilla però molt difícil de localitzar.
Un dels altres Peugeot en abandonar, va ser el 205 T16 privat en mans de Bernard Darniche i Alain Mahé, pilots vinculats a la marca del lleó en quan estar realitzant intenses jornades d’assaigs en el desenvolupament del nou 205 T16 Evo2. Els francesos veien com un curtcircuit en l’encès del seu cotxe, deixava totalment mut el motor i per tant es veien en l’obligació d’abandonar l’edició sense apenes gaudir d’un ral·li que havien guanyat en sis ocasions prèvies. Uns altres en abandonar a les primeres de canvi van ser Guy Fréquelin i Christian Gilbert, a bord de l’únic Opel Manta 400 oficial, el motor del seu cotxe es trencava en el transcurs de la primera prova especial i els pilots passaven a engruixir la llista de baixes.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a bord de l’únic Audi Sport Quattro present a la cita corsa, hi estrenaven uns nous discs de fre per tal d’impedir el patiment d’aquests en les cronometrades més llargues del recorregut. Tot i les intenses jornades de tests portades a terme per tal de poder desenvolupar aquest nou element, i en les que es va poder comprovar les bondats dels nous discs, un defecte en la fabricació, concretament aire en l’aliació de metall, provocava que un dels quatre discs de fre es trenqués a les acaballes de la primera prova cronometrada. Els alemanys, completaven la primera prova especial a 2 minuts i 46 segons dels líders provisionals i després de debatre amb Piech, director técnic de l’equip Audi, aquests van acordar abandonar la prova abans d’assumir el risc que comportava quedar-se sense frens en les revirades carreteres corses.
Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la segona prova especial per tal de prendre la segona posició provisional superant d’una tacada a Attilio Bettega i Maurizio Perissinot així com als seus companys Bruno Saby i Jean-François Fauchille, mentre que els líders marcaven distàncies esdevenint la referència en la tercera i quarta prova especial programada.
Tanmateix en la tercera prova especial la parella francesa de Peugeot aconseguia donar compte de la posició de la parella italiana de Lancia, la qual quedava així a les portes del podi per 5 segons de marge. Les distàncies eren curtes i en la quarta cronometrada del dia, el tram de Zerubia a Santa Giulia, Attilio Bettega i Maurizio Perissinot decidien assumir riscos per no perdre el tren de les primeres posicions tallant molt els revolts, doncs la ronda corsa era de les poques en les que el Lancia 037 Evo encara hi tenia coses a dir, en un d’ells, al cap d’1 km de prendre la sortida, els italians posaven dues rodes sobre la grava i se sortien de la carretera amb tal desgràcia que picaven contra un arbre causant la mort immediata al pilot, mentre que Maurizio Perissinot en sortia ferit.
L’accident va suposar la cancel·lació de la cinquena prova especial cronometrada, així com la retirada immediata en senyal de dol de l’altre Lancia 037 Evo oficial, el que estava confiat en mans dels guanyadors de les dues últimes edicions del ral·li dels 10000 viratges, és a dir els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kilvimäki. Un tercer Lancia 037 Evo present, el de l’escuderia Jolly Club que estava sent pilotat per Massimo Biasion i Tiziano Siviero, també abandonava el ral·li en no sentir-se amb ànims suficients com per seguir competint.
La resta de formacions, les poques que quedaven en actiu, seguien amb el programa establert pels organitzadors, i reprenent la competició en la sisena prova especial. Ari Vatanen i Terry Harryman es llençaven a l’atac de la posició de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, i els pilots de Peugeot encadenaven dos millors temps consecutius, mentre que els líders s’envirollaven en la setena prova especial del programa, amb el que els del lleó es situaven a només 1 segon dels francesos de la formació del rombe.
Emperò, en el transcurs de la vuitena especial cronometrada, el finlandès i el britànic punxaven una roda del seu 205 T16. Després de realitzar el pertinent canvi de roda, els pilots patien una segona punxada, pel que ja sense roda de recanvi, aquests decidien esperar l’arribada dels seus companys d’equip Bruno Saby i Jean-François Fauchille, per a que aquests els hi prestessin la seva i així evitar danys en les suspensions i transmissions. La sorpresa va ser majúscula quan els francesos els hi comunicaven que tampoc disposaven d’una roda de recanvi, doncs ells també havien sofert una punxada prèvia a tram.
Ari Vatanen i Terry Harryman completaven l’especial amb una roda punxada i els pilots es deixaven més de 24 minuts a final de tram, als que després s’hi afegirien 3 minuts més en l’enllaç, mentre que Bruno Saby i Jean-François Fauchille s’endarrerien en 4 minuts, aquestes punxades deixaven a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier en una comfortable primera posició per un marge de 5 minuts i 38 segons amb els seus compatriotes de Peugeot, 6 minuts i 3 segons amb el Porsche 911 SC de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne i de 9 minuts i 59 segons amb el cotxe homòleg que pilotaven Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals estaven patint problemes amb la cremallera de la direcció, així com la fallida d’un cilindre.
Ari Vatanen i Terry Harryman seguien demostrant la seva velocitat imposant-se en les tres últimes proves especials de la primera etapa, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli causaven baixa en trencar-se’ls-hi una bugia en la desena prova especial causant un conat d’incendi en el motor, una posició que canviaria de mans en dues ocasions més per deixar-la a la finalització de la jornada en mans dels líders del Grup A, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, després de que els irlandesos Billy Coleman i Ronan Morgan se’ls hi quedés el canvi del seu Porsche 911 SC bloquejat en la segona velocitat.
Jean Ragnotti i Pierre Thimonier entraven doncs en el parc tancat de Bastia a 2 quarts de 9 del vespre amb un marge de 6 minuts i 47 segons en relació a Bruno Saby i Jean-François Fauchille i de 8 minuts i 29 segons amb Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne. Yves Loubet i Jean-Bermard Vieu eren quarts a 21 minuts i 49 segons, mentre Billy Coleman i Ronan Morgan eren els primers estrangers en la classificació a 23 minuts i 38 segons del lideratge. Ari Vatanen i Terry Harryman feien entrada a Bastia en la sisena posició provisional, però a 25 minuts i 19 segons dels pilots de Renault.
La segona jornada del ral·li conduïa als 79 equips participants que restaven en actiu des de Bastia, al nord-est, fins a Calvi, al nord-oest, un viatge que tenia lloc mitjançant 9 proves especials cronometrades de 283,5 km de distància i que tenien la ciutat de Corte com a únic punt de reagrupament. Les hostilitats vers el cronòmetre s’iniciaven amb la sortida del parc tancat quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 9 del matí i finalitzaven quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 6 en punt de la tarda.
Amb la quarta posició a tocar de les mans, una plaça que ben bé podia esdevenir de podi en produir-se qualsevol altre incident entre els pilots capdavanters de la classificació provisional, Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en les tres primeres proves especials del divendres i aconseguien l’objectiu que s’havien plantejat.
Els de Peugeot encara aconseguirien una altra victòria parcial de tram en la quarta prova especial de la jornada, però en el següent tram la parella patia una sortida de pista. Després de caure muntanya avall, afortunadament sense majors conseqüències gràcies a que la vegetació frenava l’impacte, Ari Vatanen i Terry Harryman no van poder retornar a la carretera de cap de les maneres, amb el què el seu abandonament era obligat, tanmateix el pilot finlandès va ser conduït a l’hospital de Bastia per tal de tractar un tall a la cuixa, mentre que el copilot britànic tenia el cos ple de blaus.
Una cronometrada més tard, els líders Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s’endarrerien en dos minuts a causa d’una punxada, tot i que gràcies a l’ajut d’uns espectadors que van aixecar el seu Renault 5 Maxi Turbo a pes, el temps concedit va ser menor en no haver de recórrer al gat. Tot i això, el coixí de segons, bé de minuts, era important i l’incident no passava més enllà de l’anècdota.
En la recta final de l’etapa, Bruno Saby i Jean-François Fauchille aconseguien marcar dos temps de referència, mentre que els líders Jean Ragnotti i Pierre Thimonier aconseguien ser els més ràpids en tres ocasions, amb el què la victòria dels pilots de Renault començava a prendre cos. Per la seva banda Bernard Béguin havia de pilotar amb molt dolor quan un raig d’oli molt calent li queia sobre els pedals i per tant rendia en menor grau que els seus dos equips predecessors, mentre que els seus companys d’estructura, Billy Coleman i Ronan Morgan aconseguien finalment superar l’Alfa-Romeo GTV6 d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu en la penúltima prova especial del divendres.
Fins a 57 equips van accedir al parc tancat de Calvi el divendres a última hora de la tarda, moment en el que els líders feien gala d’un coixí de 6 minuts i 26 segons amb els segons classificats i de 10 minuts i 22 segons amb els tercers. Billy Coleman i Ronan Morgan, quarts classificats, pràcticament no tenien opcions d’entrar al podi en trobar-se classificats a 35 minuts i 13 segons del registre de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.
La tercera i última jornada del ral·li suposava el retorn al punt de sortida, és a dir que cobria la distància entre Calvi i Ajaccio, un camí que es feia amb un reagrupament previ a la mateixa capital insular, tot competint al llarg de 10 proves especials, llur corda cronometrada esdevenia de 423,3 km, la més llarga de totes les del programa, si bé les distàncies tan grans que separaven als primers classificats, la convertia en la més tranquila.
Jean Ragnotti i Pierre Thimonier engruixaven la seva victòria imposant-se en totes i cadascuna de les cronometrades sabatines, mentre Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne es temien ho pitjor quan en la darrera prova especial de l’itinerari es quedaven sense pressió d’oli. Afortunadament els francesos van poder completar l’especial així com el recorregut que els seprava fins al parc tancat de la capital.
A les 6 en punt de la tarda, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier feien entrada a Ajaccio certificant així la seva victòria a la prova. Els pilots de Renault completaven el recorregut en un temps total de 12 hores 54 minuts i 15 segons i aconseguien així la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, alhora que la quarta per a la marca del rombe. Tot i aquest debut tan esperançador en el mundial de ral·lis, Patrick Landon, cap de Renault Sport, descartava qualsevol altra aparició del Maxi Turbo en el campionat, com a molt es podien plantejar participar al Sanremo italià a la tardor.
Bruno Saby i Jean-François Fauchille, a bord d’un altre cotxe debutant però que si estava previst tornar-lo a veure al 1000 Llacs al mes d’agost, es conformaven amb la segona posició final a 12 minuts i 32 segons del registre dels guanyadors, mentre que un altre equip francès completava el podi, el format per Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, els quals completaven els 1075,90 km cronometrats disputats a 25 minuts i 49 segons del temps dels vencedors a bord del Porsche 911 SC preparat per Prodrive, un podi que suposava l’onzè i el darrer de la marca d’Stuttgart en el mundial de ral·lis.
En la classificació reservada als vehicles amb homologació de Grup A, els locals Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu donaven un recital en imposar-se en totes i cadascuna de les 10 proves especials cronometrades disputades al llarg del dijous, amb el què el pilot de Porto Vecchio feia entrada al parc tancat de Bastia amb 4 minuts i 20 segons de marge en relació al Renault 11 Turbo d’Alain Oreille i Sylvie Oreille, amb 9 minuts i 56 segons amb el Volkswagen Golf GTi de Jochi Kleint i Werner Hohenadel, mentre que els seus companys d’estructura, Bertrand Balas i Eric Laine eren quarts a 10 minuts i 44 segons.
En les dues primeres proves especials de la segona etapa es mantenia la tònica de la jornada anterior, és a dir, el domini d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu en les taules de temps, mentre que en les 4 cronometrades centrals del dia, Jochi Kleint i Werner Hohenadel esdevenien la referència en la categoria. Tot i això els alemanys només aconseguien retallar una mica més de minut i mig a Alain i Sylvie Oreille, que d’aquesta manera conservaven el seu segon lloc de la classe, una posició que esdevenia sisena absoluta amb els aconteixements que estaven tenint lloc en la part alta de la classificació.
En la recta final de la jornada, concretament en les tres últimes proves especials de l’etapa, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu tornaven a esdevenir els autors del millors registres, mentre que Alain Oreille i Sylvie Oreille havien d’abandonar la competició en trencar el motor del seu Renault 11 Turbo a manca de dues cronometrades per arribar al parc tancat de Calvi, amb el què la parella germànica accedia a la segona posició, però a 9 minuts i 50 segons del temps dels indiscutibles líders de la classificació.
Ja inmersos en la jornada sabatina final recorrent la part més occidental de l’illa, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu donaven el primer cop en la lluita vers els cronòmetres, mentre que Jochi Kleint i Werner Hohenadel el segon, just abans de que en la tercera prova especial, els pilots del Volkswagen Golf GTi es quedessin sense frens i acabessin la seva participació a l’edició al voral de la carretera.
Els líders afluixaven llavors el seu ritme, donant l’alternativa als seus companys d’estructura Bertrand Balas i Eric Lainé, qui en imposar-se en les 5 últimes proves especials de l’itinerari, finalment els acabarien escortant en el podi d’Ajaccio a 13 minuts justos del seu registre. Els tercers, Jean-Claude Leca i Xavier Pierlovisi, es trobaven ja a més d’1 hora dels líders.
En el campionat reservat per a pilots, els abandonaments de Timo Salonen i d’Ari Vatanen, per aquest últim el tercer consecutiu des de la seva victòria a Suècia, així com el de Walter Röhrl, unit al fet que Stig Blomqvist no participava a la cita corsa, va suposar que no es produís cap canvi en la part més alta de la taula provisional del certamen.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Timo Salonen |
48 |
|
Ari Vatanen |
40 |
|
Stig Blomqvist
|
35 |
En la classficació general per marques, Peugeot seguia dominant la taula ara ja amb un marge de 30 punts vers els seus màxims perseguidors, els alemanys d’Audi després que aquests recollisin el seu segon zero consecutiu després que decidissin no competir al Safari. Toyota per la seva banda, es mantenia en tercera plaça per davant de Lancia o Renault, marca que gràcies a la victória de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier guanyava enters per arribar fins la quarta posició provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
76 |
|
Audi |
46 |
|
Toyota
|
28 |