Ral·li Catalunya 1997

La 33ena edició del Ral·li Catalunya – Costa Brava suposava la cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens reservats a pilots, constructors, vehicles de producció i FIA 2-L aplegava fins a 94 equips en la seva llista d’inscrits, estant tots ells presents a la rampa de sortida de Lloret de Mar el diumenge 13 d’abril. El ral·li, que tenia un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 387,72 km de distància, finalitzava el dimecres 16 d’abril de 1997 a la mateixa població de Lloret de Mar amb només 30 equips presents a la cerimònia.

La primera jornada estava composada per sis trams diferents de 115,09 km de distància a cavall entre les comarques barcelonines i gironines, amb la tradicional pujada a La Trona, el tram d’Alpens, Cladells o el Coll de Bracons entre d’altres. Ja en La Trona, primer tram del ral·li, els dos Peugeot 306 Maxi oficials sorprenien a tots quan empataven a l’escratx, ja que els seus cotxes només tenien dues rodes motrius i els seus motors eren atmosfèrics, peró pesaven gairebé 300 kg menys, la sorpresa no venia tant per part de François Delecour i Daniel Grataloup, guanyadors de la cita en 1993, sino sobretot per part dels debutants al mundial com eren els campions de França de ral·lis Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.

A Alpens, segona especial cronometrada, els dos Peugeot copaven les dues primeres posicions altre cop, peró en aquest cas l’empat es desfeia per 5 segons en favor de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que en la tercera especial cronometrada del dia, François Delecour i Daniel Grataloup patien una sortida de pista i cedien de cop 3 minuts, la ocasió permetia als finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, autors del millor temps en la tercera especial ex-aequo amb els germans Panizzi i Piero Liatti i Fabrizia Pons, pujar fins la segona plaça per davant dels dos Subaru Impreza WRC pilotats pels britànics Colin McRae i Nicky Grist i els italians abans esmentats Piero Liatti i Fabrizia Pons, cotxes que fins al moment s’havien mostrat com l’alternativa als dos Peugeot.

Gilles Panizzi i Hervé Panizzi sumaven un quart escratx consecutiu al Coll de Bracons, ara en solitari, i seguien extenent el seu liderat fins el penúltim tram del dia, l’Enclusa, on els dos Subaru Impreza WRC oficials avançaven el Mitsubishi Lancer Evo IV de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne; ja que a Cladells la debutant parella francesa cedia dos minuts a causa d’una punxada i servia el liderat als britànics Colin McRae i Nicky Grist que superaven per només 1 segon a Piero Liatti i Fabrizia Pons i en 12 a la parella campiona del món de Mitsubishi.

Dimarts l’acció es desplaçava fins a les comarques tarragonines, on l’asfalt molt més abrasiu i les temperatures més altes haurien d’imposar la seva llei. Tot i aixó els Peugeot 306 Maxi van seguir marcant bons temps, fins i tot 3 escratxs, dos per als germans Panizzi i dos per a François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que per davant la lluita entre els dos Subaru Impreza WRC i el Mitsubishi Lancer Evo IV s’estrenyia, arribant a La Figuera, pràcticament a l’equador de la jornada els tres cotxes separats per 2 i 3 segons amb Piero Liatti i Fabrizia Pons al capdavant.

Precisament a La Figuera, Carlos Sainz i Luis Moya es van veure fora de les posicions de punts després de perdre de cop més de cinc minuts en malmetre la transmissió a causa del desprendiment del tub d’escapament, el que a més a més va omplir el cotxe de fum obligant al pilot madrileny a anar obrint la porta. Precisament aquesta mateixa averia de transmissió pel tub d’escapament perdut, habia deixat fora de concurs una especial abans els seus companys d’equip l’alemany Armin Schwarz i el seu copilot francés Denis Giraudet.

A la Bisbal de Falset, cinquena especial del dia, Colin McRae i Nicky Grist es queien de la lluita per les primeres posicions en patir una punxada que els obligà a aturar-se per bescanviar la roda afectad; el que endosava a la parella britànica 3 minuts i mig més en el seu compte particular i deixava la lluita per la victòria en un assumpte de dos, de Piero Liatti i Fabrizia Pons i Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne els quals per llavors es trobaven empatats a temps en la general provisional.

A Escaladei Piero Liatti i Fabrizia Pons marcaven l’escratx i superaven per 1 segon als seus rivals finlandesos, els quals a La Riba, especial que tancava la jornada, aconseguien recuperar el segon perdut en l’especial anterior i retornaven la igualada entre els dos equips a falta de repetir les especials de la primera jornada per tal de finalitzar el ral·li. Mentrestant per darrera d’ells i a base de marcar bons registres, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi es tornaven a situar en posicions de podi si bé ho feien a 2 minuts i mig dels líders peró amb un marge cómode d’1 minut vers els quarts classificats que eren els britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist.

Ja en la darrera jornada de dimecres, es repetien els trams celebrats el dilluns entre les comarques barcelonines i gironines llevat de Cladells. En les tres primeres especials Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van anar distanciant-se progressivament de Piero Liatti i Fabrizia Pons fins assolir un marge de 10 segons després del Coll de Santigosa, el que va fer reaccionar a la parella italiana al Coll de Bracons, on marcaven l’escratx i de cop recuperaven 6 segons vers els primers classificats el que deixava als dos equips, esgotats per l’esforç acumulat al llarg del ral·li, separats per tan sols 4 segons de diferència i amb l’especial llarga del dia, L’Enclusa, per davant.

A L’Enclusa Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien marcar l’escratx i incrementar en 3 segons més les distàncies vers Piero Liatti i Fabrizia Pons, els quals es lamentaven del comportament dels seus Pirelli, els quals s’escalfaven ràpid i es degradaven abans que els de la competència, obligant-los a baixar el seu rendiment. Així doncs arribats de nou a Lloret de Mar, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne certificaven la seva primera victòria en asfalt en completar el recorregut en 4 hores 8 minuts i 46 segons, 7 menys que Piero Liatti i Fabrizia Pons.

Finalment, tot i l’atac de Colin McRae i Nicky Grist que els portà a aconseguir 3 escratxs de 5 possibles al llarg de la darrera jornada, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tancaven el podi a 3 minuts i 9 segons dels guanyadors de la prova, en el que era el seu primer podi en el mundial, alhora que guanyaven la prova en l’apartat reservat als FIA 2-L.

En la categoria reservada a vehicles de producció un interessant duel entre els sudamericans Gustavo Trelles i Jorge del Buono es va servir amb els espanyols Luis Climent i Daniel Muñoz, fins que aquests van haver-se d’aturar a canviar una roda punxada facilitant així la tercera victòria de la temporada del pilot uruguaià que es començava a desmarcar al capdavant de la general provisional del campionat amb 42 punts per 17 del seu més immediat perseguidor, l’austríac Manfred Stohl.

Entre els cotxes FIA 2-L la victòria va ser per a Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tal i com haviem comentat anteriorment, si bé en certs compassos de la prova, arrel de la punxada soferta pels provençals en la darrera cronometrada del primer dia, la condició de líder va recaure en mans del pilot navarrès Jaime Azcona i el seu copilot alemany Julius Billmaier els quals en l’equador de la segona jornada no van poder contenir l’atac dels germans Panizzi, més quan a continuació una averia en la seva direcció assistida els allunyava encara més de la primera posició. SEAT, tot i presentar dues unitats del nou Ibiza KitCar Evo2, amb una roda més gran que permetia ubicar frens de majors dimensions i un nou eix posterior, naufragava en la prova de casa per diverses averies en la primera jornada, deixant en solitari a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, amb un Evo1 el qual abandonaria en la segona jornada. Tot i la contundent victòria i segona posició aconseguida, Peugeot no aconseguia atrapar a Volkswagen per un 1 sol punt restant en segona posició provisional.

En la general de pilots Tommi Mäkinen aconseguia la seva segona victòria consecutiva, el que permetia al campió finlandès en vigència comerçar-se a distanciar dels seus perseguidors en el campionat, que ara eren empatats a punts els companys d’equip a Subaru Piero Liatti i Colin McRae. Carlos Sainz per la seva banda no sumava cap punt a la prova catalana i romania en tercera posició provisional.

Mitsubishi aconseguia afegir 10 punts en el seu compte particular a la general del campionat de constructors gràcies a la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, el que permetia a la marca dels tres diamants vermells distanciar-se dels Ford que sortien en blanc de la ronda catalana. Subaru per la seva banda, sumava 9 punts arrel del segon i tercer lloc en l’apartat de constructors i es mantenia al capdavant de la taula.