Ral·li Safari 1996

Segona cita en el reduit calendari del mundial de ral·lis 1996, el diumenge 7 d’abril finalitzava a Nairobi el 44è Safari Rally. La prova africana, que compatava amb un recorregut format per 15 sectors competitius de 1784,40 km de distància, s’iniciava des de la mateixa capital kenyana el divendres 5 d’abril amb els 59 equips inscrits presents a la rampa de sortida, dels que només 18 serien capaços de completar el recorregut celebrat. El ral·li era puntuable pels certamens reservats a pilots, marques i producció.

Les pluges torrencials prévies a la disputa de la prova van condicionar enormement el transcurs del ral·li, i ja en la primera etapa la organització es va veure obligada a escurçar dos sectors competitius, la versió africana dels trams cronometrats, dels cinc que estaven programats al llarg de divendres, donat el mal estat en el que havien quedat les pistes per les quals els participants hi havien de passar.

Els Subaru Impreza dels escocesos Colin McRae i Derek Ringer i dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander lideraven la general provisional al terme del primer sector selectiu celebrat, amb els campions mundials per davant dels seus companys d’equip, aprofitant que alhora els seus principals rivals hi patien problemes de diferent índole, els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, hi trencaven un palier del seu Mitsubishi Lancer Evo III, mentre que l’experimentada parella formada pels suecs Stig Blomqvist i Benny Melander, oficials de Ford per a l’ocasió, hi trencaven un esmortidor posterior.

A continuació Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne escurçaven distàncies primer, i lideraven la general provisional després, gràcies a imposar-se consecutivament en el segon i tercer sector competitiu, mentre que Colin McRae i Derek Ringer s’endarrerien en patir problemes d’embragatge en el seu Impreza. Tot i les llargues distàncies cronometrades dels sectors i els problemes patits, les distàncies eren curtes entre els pilots de Mitsubishi i Subaru pels estàndars kenyans, pel que el liderat dels finlandesos seria efímer en quan els locals de Toyota Ian Duncan i David Williamson reclamaven la seva quota de protagonisme en imposar-se en la quarta prova programada i el liderat passava a ser pels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

El cinqué i últim sector competitiu de la primera etapa, va ser anulat per l’organització en quan es va conéixer la defunció de tres mecànics d’un dels equips privats que viatjaven en un tot-terreny i el qual va ser arrossegat per l’aigua d’un riu que havia vist incrementat el seu cabdal amb les darreres pluges. Així doncs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander feien entrada a Nairobi amb tan sols 22 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, insignificants pels usos de la cita kenyana, mentre que els seus companys d’equip i campions mundials Colin McRae i Derek Ringer eren tercers a 1 minut i 22 segons.

La segona jornada del ral·li estava formada novament per 5 sectors competitius, si bé en aquesta ocasió la corda era de 725,70 km, sent aquesta la jornada que més pes tenia en el programa en quan a quilometratge. A més a més la pluja va fer acte de presència amb una intensitat elevada, el que feia encara més dantesques les condicions delicades de les pistes kenyanes per les que els pilots hi havien de pilotar.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’imposaven en el primer sector del dissabte, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander hi patien una punxada, el que donava pas al liderat a la parella finlandesa de Mitsubishi. En la segona prova sabatina es repetia el mateix guió i els líders aconseguien obrir un tímid forat al capdavant de la taula de temps.

Mentrestant els britànics Colin McRae i Derek Ringer, que sovint portaven més enllà dels límits la ressistència els materials del seu Impreza, s’imposaven en el tercer sector, intentant recuperar quant més temps els hi fos possible després d’haver cedit en el primer sector més de 40 minuts en destrossar tres esmortidors del seu Impreza, amb el que la parella quedava pràcticament descartada de la lluita per la victòria. En el quart sector arribava el torn dels seus companys d’equip suecs, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, que en aconseguir-hi el millor temps i produir-se una punxada en el Mitsubishi Lancer Evo III de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, inclinava el liderat del seu favor.

L’ultim sector competitiu del dia, amb 128,60 km de distància, va esdevenir clau en el devenir del ral·li. Les carreteres forestals que formaven el sector eren plenes de sots, unes condicions en les que només els Mitsubishi havien demostrat prèviament la seva fiabilitat restant immutables als problemes mecànics que s’hi poguessin generar. Per aixó Mitsubishi va configurar el Lancer Evo III de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en la versió més lleugera possible i només va programar unes breus aturades al llarg del sector per a proveir de carburant al cotxe i canviar les rodes, mentre que l’opció era impossible per a la competència que havia de fer revisions més exhaustives i carregar amb més pes dalt del cotxe.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne guanyaven el sector i es tornaven a situar al capdavant de la taula provisional de temps amb 2 minuts i 11 segons de marge vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, mentre que Colin McRae i Derek Ringer tornaven a patir un contra-temps en haver-se d’aturar després d’atropellar una nena que per sort només havia de lamentar una cama trencada. La parella local formada per Ian Duncan i David Williamson eren els principals beneficiaris dels problemes que patien els escocesos de Subaru, en quan els pilots de l’importador kenyà de Toyota feien entrada al parc tancat de Nairobi en una comfortable tercera posició provisional a 28 minuts i 11 segons dels primers classificats i amb pràcticament la mateixa distància vers els quarts, que no eren altres que els campions mundials de la constelació de les Plèiades.

Tanmateix en aquest darrer sector competitiu es registrava l’única baixa entre els pilots prioritaris al llarg del ral·li; els dos Escort oficials van estar en tot moment afligits pels problemes de sobre-escalfament de motor així com la fragibilitat dels seus esmortidors, i aquesta última va ser la causa principal de la baixa dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. La parella bicampiona patia l’enèssim problema en caure la nit, moment en que l’ajuda aèria i ràpida dels helicòpters no es podia materialitzar, pel que es va haver de recòrrer a l’ajuda sobre la superficie, la qual arribava massa tard per impedir l’abandonament del pilot madrileny i del seu copilot gallec.

Amb 10 sectors competitius celebrats i 15 programats, la jornada dominical estava igualment programada a 5 sectors competitius, que suposaven els últims i definitius 659,05 km cronometrats. Els dos primers peró eren cancelats per la organització donada la impractibilitat del terreny, pel que la lluita entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en pos de la victòria final quedava emplaçada als tres últims sectors. Tot quedava ja pràcticament decidit en el primer d’ells, quan la parella de Subaru trencava un palier al seu cotxe i cedien uns 10 minuts vers els líders pel que els dos últims sectors del recorregut van esdevenir pràcticament un tràmit.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien així la seva tercera victòria junts al mundial de ral·lis, mentre que el pilot finlandès hi feia història en igualar al seu compatriota Juha Kankkunen, el qual hi aconseguia la victòria en la seva primera participació a la tan peculiar cita africana l’any 1985. La parella de Mitsubishi completava el recorregut en 12 hores 41 minuts i 12 segons, 14 minuts i 16 segons menys que els seus rivals Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Els locals Ian Duncan i David Williamson feien valer el pes de la manca de problemes en or i tancaven el podi a 44 minuts dels guanyadors.

La lluita per la victória dins el Grup N, o també anomenat mundial de producció, va ser un assumpte reservat als Subaru Impreza que hi eren presents, no debades sis dels set cotxes d’aquesta categoria que assolien la línia de meta de Nairobi el diumenge per la tarda, eren models de la marca nipona. Al llarg de la primera jornada els locals Patrick Njiru i Rick Mathews lideraven la categoria, peró en el transcurs de la segona, dues punxades per a la parella kenyana i una única roda de recanvi disponible, els obligava a pilotar amb molt menys ritme que el seu company japonès Hideaki Miyoshi i el kenyà Tinu Khan, que passaven a liderar la classe. Diumenge els líders conservaven la plaça i aconseguien així la seva primera victòria de la temporada, amb la que el japonès passava a igualar la puntuació de Kenneth Backlund, guanyador al ral·li de Suècia.

Tommi Mäkinen aconseguia la segon victòria de la temporada de dues possibles, amb les que el pilot finlandès es desmarcava de la resta de competidors del campionat de pilots, capitanejats pel seu ex-company d’equip Kenneth Eriksson que alhora superava en un sol punt al seu actual company d’equip i campió mundial Colin McRae.

En el campionat de constructors, novament la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne quedava pràcticament en solitari, si bé com havia passat al ral·li de Suècia inaugural, la marca dels tres diamants vermells aconseguia sumar la màxima puntuació entre la competència. Subaru per la seva banda seguia de prop les passes de l’altra firma nipona en quan hi aconseguia el mateix botí de punts, mentre que Ford, amb un ral·li per oblidar, es despenjava de la lluita.