Ral·li Safari 1988

El dilluns de Pasqua de 1988, és a dir el 4 d’abril, finalitzava a Nairobi el 36è Safari Rally, quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis amb 14 equips presents a la cerimònia. Per imposició de la FISA, els organitzadors del ral·li es veien obligats a introduir una novetat, quatre especials cronometrades en el seu programa com a la resta de proves del calendari, si bé aquestes apenes sumaven 100 km i el gruix de la prova seguia estant en els 82 controls horaris de mitjanes impossibles i de 4218 km de distància. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, comptava amb 54 equips en la seva llista d’inscrits, prenent tots ells la sortida des de la rampa ubicada a Nairobi el dijous 31 de març.

En les jornades prèvies a la celebració del ral·li unes fortes pluges van caure i van deixar el terreny en força mal estat, tal era la situació que la organització es va veure obligada a cancelar les dues primeres especials cronometrades de la història del Safari amb les que el programa donava sortida a la prova. En els restants controls horaris, el terreny era radicalment diferent de quan l’havien reconegut el que obligava als pilots a conduir amb força cautela doncs les notes servien de ben poc.

En el camí cap a Mombasa, equador de la primera etapa, els problemes entre els equips van ser molt nombrosos i gran part dels favorits es van veure endarrerits. Björn Waldegård i Fred Gallagher per la seva banda, canviaven una roda del seu Toyota Supra massa ràpid i en perdre-la va patir un accident que va danyar diferentes parts del seu cotxe que es van anar reparant sobre la marxa. El seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen van haver de disputar uns 30 km amb un esmortidor trencat.

Per Eklund i David Whittock, als comandaments d’un Nissan 200 SX, arrossegaven una fuita d’oli en el seu diferencial. Mentrestant els dos equips oficials de Lancia arrosegaven averies de no massa importància, per una banda Massimo Biasion i Tiziano Siviero havien de canviar dues vegades un eix de transmissió, operació que es feia amb màxima celeritat donat que l’equip disposava de dos helicòpters d’assistència. Mentre que els seus companys d’equip, els locals Vic Preston jr i John Lyall es quedaven amb el seu Delta Integrale clavat en cinquena velocitat.

Si bé la pluja ja no queia en el moment de celebrar-se la primera jornada, en certs punts més profunds encara quedaven bassals de fang d’importants dimensions i en un d’ells Hannu Mikkola, pilot alliverat per Mazda per la ocasió, i Seppo Harjanne es quedaven clavats una bona estona amb el seu Opel Kadett GSi de tracció i on només van poder sortir gràcies a l’ajuda del públic.

Tots aquests incidents van permetre que Erwin Weber i Matthias Feltz lideressin la prova amb el seu lleuger Volkswagen Golf GTi amb 4 minuts de penalització, 1 menys que els dos Lancia Delta Integrale de Massimo Biasion i Tiziano Siviero i de Vic Preston jr i John Lyall en l’equador de la primera etapa i dos minuts per davant del Nissan 200 SX dels locals Mike Kirkland i Robin Nixon. En el retorn cap a Nairobi peró, els alemanys trencaven un eix de transmissió del seu cotxe, el que unit als problemes de transmissió i canvi del Lancia Delta Integrale de Vic Preston jr i John Lyall així com la primera d’una série de punxades que plagarien les Dunlop del Nissan 200 SX de Mike Kirkland i Robin Nixon, deixaven a Massimo Biasion i Tiziano Siviero com a líders en solitari.

Miki Biasion i Tiziano Siviero no van entrar com a líders a Nairobi en la neutralització de la primera etapa, ja que una averia en el seu turbo els va fer cedir uns 35 minuts i la primera plaça, que ara passava a estar compartida entre el Nissan 200 SX de Mike Kirkland i Robin Nixon i el Toyota Supra de Kenneth Eriksson i Peter Diekman. Hannu Mikkola i Seppo Harjanne per la seva banda suposaven la primera baixa entre els pilots d’entitat quan els finlandesos patien una sortida de pista en creuar els Taita Hills que trencava el radiador del seu cotxe, el sobreescalfament del motor va ser inveitable i l’abandonament també.

Els ivorians de Nissan Alain Ambrosino i Daniel Le Saux patien una revolcada amb el seu 200 SX quan es trencava la direcció del seu cotxe, afortunadament els pilots no van patir danys i immediatament es varen posar mans a la feina per fixar una nova direcció en el seu cotxe. Tot i perdre 2 hores i mitja en l’incident, els pilots van poder entrar a Nairobi dins el periode màxim permés de retard per la organització abans d’incorrer en una exclusió.

El divendres per la tarda en la sortida de la segona etapa des de Nairobi en direcció nord, una pluja torrencial d’unes tres hores va acompanyar la caravana del ral·li. Kenneth Eriksson i Peter Diekman queien momentaniament de la lluita en haver de reemplaçar tot el sistema d’amortiguació d’una roda del seu Supra, el que deixava en solitari a Mike Kirkland i Robin Nixon en solitari fins que els kenyans, als voltants de Karatina, es varen topar amb unes barricades construides amb troncs i pedres per uns pobletans que presentaven un estat d’embriaguesa considerable i que llençaven pedres al pas dels participants. L’impacte amb la barricada va doblegar la seva direcció i el pilotatge era pràcticament impossible, pel que poc més endavant els pilots es van veure obligats a reemplaçar aquest element cedint uns 20 minuts i el liderat. Unes altres víctimes de la barricada de pedres i troncs van ser els també kenyans Vic Preston jr i John Lyall, els quals en impactar-hi veien com es trencava bona part de la transmissió i del diferencial del seu Lancia Delta Integrale i l’abandonament era inevitable.

Aquests incidents deixaven als voltants del Mount Kenya als finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen a bord del seu Toyota Supra al capdavant dels 22 equips que seguien en competició amb 16 minuts de marge per davant de Mike Kirkland i Robin Nixon els seus més immediats perseguidors. Contemporàniament, Miki Biasion i Tiziano Siviero atropellaven una zebra, si bé el seu cotxe no patia danys de més importància que els llums supletementaris trencats i uns quants bonys a la carrosseria del seu Integrale que limitaven el flux d’aire cap al seu radiador, el que es traduia amb un cert increment de la temperatura del motor, i el problema es va solventar en el següent punt assistència, Massimo es va donar un fort cop en el seu genoll el que va obligar als serveis mèdics de l’equip infiltrar l’articulació per tal de reduir la inflamació.

Erwin Weber i Matthias Feltz, quan s’aproximaven al punt de descans situat a Eldoret, van tenir la desgràcia de veure com una peça de la suspensió frontal del seu Volkswagen Golf GTi cedia, ocasionant que una roda del seu cotxe es perdés, si bé els mecànics de l’equip van acudir en la seva ajuda i van reparar els danys soferts, els pilots alemanys van entrar a Eldoret sobrepassant el retard màxim permès el que suposava la exclusió de l’equip.

En la represa de la competició des d’Eldoret, Juha Kankkunen i Juha Piironen trencaven el turbo del seu Toyota Supra 3.0, element que no va poder ser reemplaçat fins arribar a Nyaru. El que suposava que la parella finlandesa cedís de l’ordre de 32 minuts vers Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els pilots més ràpids en el sector i que a partir d’aquell moment passaven a liderar la prova per davant de Mike Kirkland i Robin Nixon que seguien estant martiritzats per les punxades.

De nit Juha Kankkunen i Juha Piironen cedien poc més d’una hora en un segon incident, els pilots de Toyota trencaven un palier del seu Supra així com la suspensió mentre que els seus companys d’equip Kenneth Eriksson i Peter Diekman tornaven a canviar el turbo per enésima vegada.

De retorn a Nairobi el clima sec deixava núvols densos de pols al pas dels competidors, el que es va traduir en diferents equips fitxant abans d’hora per tal d’impedir aquest desagradable company de viatge, tal va ser la incidència d’avançaments que fins i tot Per Eklund i David Whittock van prendre la sortida alhora amb el Toyota Supra de Björn Waldegård i Hans Thorszelius amb resultat favorable als de Toyota en el primer revolt.

Arribats a Nairobi el diumenge al vespre, el liderat de Miki Biasion i Tiziano Siviero era de tan sols 10 minuts per sobre Mike Kirkland i Robin Nixon, una diferència exígua pels estàndars de Kenya tot i que la última etapa era pràcticament un tràmit considerant tot el que s’havia competit fins llavors, si bé el pilot de Lancia partia amb una certa avantatge, i es que disposava de dos helicòpters d’assistència que seguien el seu parcurs.

El dilluns a les 5 del matí els pilots van iniciar la última etapa i si bé Miki Biasion i Tiziano Siviero patien un problema de suspensió que els feia cedir uns 10 minuts, Mike Kirkland i Robin Nixon també es deixaven la mateixa quantitat de temps en conèixer un problema en un esmortidor pel que el balanç es quedava a zero entre els dos aspirants a victòria. Poc més endavant, els kenyans de Nissan van patir una averia en el seu alternador que els va deixar sense bateria, el que aplanava encara més el camí dels italians cap a la primera victòria 100% transalpina al Safari.

En quan Massimo Biasion i Tiziano Siviero arribaven a Nairobi, la primera victòria de Lancia al ral·li més dur del món es va poder celebrar quan els italians acumulaven 2 hores 54 minuts i 4 segons de penalització, 12 minuts i 53 segons menys que els kenyans Mike Kirkland i Robin Nixon classificats en segona posició. Els companys d’equip d’aquests, Per Eklund i David Whittock, completaven el podi amb 47 minuts i 22 segons més de penalització acumulada vers els guanyadors de la prova.

En l’apartat reservat als cotxes de producció, cap participant va ser capaç de completar el recorregut, pel que els punts de la prova van quedar orfes i la general del campionat intacte vers la finalització del Ral·li de Portugal amb el triple empat entre Jorge Recalde, Sören Nilsson i François Chauche al capdavant de la general.

En el campionat reservat a pilots Massimo Biasion sumava la seva segona victòria consecutiva de la temporada, el permetia al pilot italià passar a encapçalar la general amb 40 punts, 10 més que el seu compatriota Alex Fiorio. Markku Alén, inscrit a la prova peró a la que finalment no hi prenia part, baixava fins la tercera posició provisional a 14 punts del seu company d’equip.

Lancia seguia avançant amb mà de ferro gràcies a la seva quarta victòria en el campionat de quatre possibles, el que llançava la marca al capdavant de la general amb 80 punts, 53 més que els seus més immediats perseguidors, Ford. Audi per la seva banda, sumava 4 punts gràcies al vuitè lloc de Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann el que situava la marca d’Ingolstadt en tercera posició provisional per davant de Mazda.