Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 36è Ral·li Catalunya – Costa Brava va ser la primera edició del ral·li celebrada en cap de setmana a instàncies de la FIA. La cita catalana s’iniciava dijous 30 de març amb el tradicional tram de proves, per un dia després deixar pas als primers dels 15 trams programats de 383,09 km competitius de distància que els 91 equips participants dels 95 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció havien de fer front. El ral·li, que mantenia el seu epicentre a Lloret de Mar, era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, i va ser completat per 55 equips participants el diumenge 2 d’abril de 2000 a la població gironina.
La primera etapa es celebrava el divendres 31 de març i tenia en el seu programa un total de 6 proves especials cronometrades, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 3 trams. Aquestes primeres especials suposaven 91,06 km de corda competitiva per als participants, els quals tenien el handicap afegit d’una notable incertesa meteorlògica a la comarca d’Osona, zona en la qual es celebrava aquest primer escull.
Richard Burns i Robert Reid, en virtut de ser els líders del campionat, eren els encarregats d’obrir pista, i els britànics van ser els únics en optar per pneumàtics de pluja, una opció que esdevenia la millor quan en el moment d’iniciar el tram de la Trona, primera prova especial del programa, la pluja va fer acte de presència amb una elevada intensitat, el que va permetre a la parella de Subaru adjudicar-se el millor temps en aquesta cronometrada així com en la següent. Tanmateix aquesta circumstància meteorològica va tornar els Peugeot 206 WRC en uns cotxes molt nerviosos, que de mica en mica anaven cedint temps i habilitaven als Ford a eixir-se com els màxims oponents al lideratge.
Arribats al Coll de Santigosa, una curta especial cronometrada que tancava el bucle matinal i la qual tenia com a senya una pujada sinuosa i una baixada una mica més ràpida, i on les humitats no es podien descartar, la pluja va cesar, el que va permetre a la parella espanyola de Ford composada per Carlos Sainz i Luis Moya, que tenien el neteja prabrises averiat, trencar el domini en la lluita contra el cronòmetre dels britànics de Subaru, si bé el lideratge seguia sent per als de la Constel·lació de les Plèiades doncs aquests només hi cedien 1,7 segons. Els companys d’uns i els compatriotes dels altres, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, es mantenien en la segona posició després de marcar el seu segon segon millor temps consecutiu.
Un cop els pilots van passar pel parc d’assistències de Manlleu, la caravana del ral·li es disposava a tornar a repetir els tres trams celebrats al matí. Si bé ara ja no plovia, la quantitat de fang i bruticia acumulada en l’asfalt a causa del pas dels diferents participants van seguir fent bones les Pirelli del Subaru de Richard Burns i Robert Reid que en el segon pas per La Trona optaven per rodes mixtes i aconseguien un temps impossible per a la resta de la competència, que hi cedien un mínim de 12 segons amb els seus compostos de sec.
Si bé en les dues següents especials cronometrades els britànics es van trobar relativament lluny dels millors temps, amb un escratx per als alemanys d’Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer, que d’aquesta manera aconseguien el primer escratx de la marca txeca al mundial, i un altre per a Colin McRae i Nicky Grist, els de Subaru feien entrada al parc tancat de Lloret de Mar quan mancava 1 minut per a les 7 de la tarda com a líders de la provisional per només 8 segons de marge vers els seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist.
Carlos Sainz i Luis Moya, endarrerits en la primera especial cronometrada a causa d’una averia en el neteja parabrises quan plovia més intensament, seguien a les dues parelles britàniques a 24,2 segons dels primers, mentre que el Mitsubishi dels campions del món, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que erraven la munta de pneumàtics en les primeres especials del matí i patien problemes de diferencial en la primera passada per Santigosa, els quals deixaven el seu Mitsubishi Lancer Evo VI amb només tracció a l’eix posterior, eren quarts a només mig segon dels de Ford. François Delecour i Daniel Grataloup, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Gilles Panizzi i Hervé Panizzi es classificaven a continuació amb els 3 Peugeot 206 WRC oficials a gairebé mig minut de la parella finlandesa de la formació dels tres diamants vermells.
L’acció de la segona jornada es desplaçava cap a les comarques de Tarragona, on l’asfalt sec i abrasiu era la principal característica dels trams. En total s’hi disputaven 5 proves especials de 181,65 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per les cronometrades de Gratallops i La Riba, més una única passada pel tram de Coll Roig, amb el que la jornada sabatina es convertia en la més llarga de tota l’edició.
Aquestes condicions del ferm eren fatals per a les Pirelli, i en iniciar-se l’etapa amb la cronometrada més llarga de tot el programa, Gratallops – Escaladei de 45,88 km, Richard Burns i Robert Reid perdien el lideratge amb les seves gomes totalment exhaustes, cedint 18,7 segons amb Colin McRae i Nicky Grist, els homes més ràpids en aquesta primera prova especial sabatina i a partir de llavors els nous primers classificats.
En les assistències de Reus a més a més es va poder comprovar com el Subaru Impreza S6 WRC dels per llavors ex-líders estava patint un problema electrònic de transmissió, amb el que els britànics perdien encara més segons. Tanmateix en aquest primer pas per les assistències, Carlos Sainz i Luis Moya van optar per canviar els amortidors així com el seu diferencial posterior, doncs al gust del pilot madrileny el seu Ford Focus RS WRC’00 se seguia anant de morro.
A La Riba es va poder veure una millora en el comportament del Subaru Impreza S6 WRC de Richard Burns i Robert Reid, els quals aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps a 6,6 segons del registre de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els homes més ràpids en aquesta segona prova especial.
Després de tornar a passar per les assistències de Reus, on Carlos Sainz i Luis Moya van optar per tornar a les suspensions de primera hora del matí però mantenint el segon diferencial, els pilots tornaven a disputar la cronometrada de Gratallops – Escaladei, on Colin McRae i Nicky Grist repetien autoria del millor temps i els seus companys de formació espanyols els seguien a només 1 dècima de segon del seu temps. Richard Burns i Robert Reid tornaven a cedir temps amb el seu cinquè millor registre, però no tan com a primera hora del matí, concretament 7,5 segons amb els seus compatriotes.
Ja amb el cotxe més al seu gust, tal i com demostra el segon millor temps de la tercera prova especial de l’etapa a només 1 dècima de l’escratx i que en el tercer pas per les assistències de Reus els pilots no modifiquessin els reglatges, Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en les dues últimes proves especials sabatines. Si bé la parella espanyola de l’oval no guanyava plaça, doncs els britànics Richard Burns i Robert Reid aturaven el cronòmetre just per darrera seu en aquestes dues últimes proves especials, però si que si més no la classificació s’estrenyia en la seva part més alta, doncs Colin McRae i Nicky Grist hi cedien prop de 10 segons amb els seus companys.
D’altra banda Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki perdien el contacte amb els pilots que ocupaven places de podi quan a la primera passada per Gratallops – Escaladei un excès de prudència els portava a endarrerir-se en uns 15 segons vers els homes més ràpids, i si bé a la primera passada per La Riba els finlandesos s’adjudicaven el millor registre per posar-hi cert remei, en la seva segona celebració, una averia en els seu sistema de frens els feia perdre gairebé totes les opcions en deixar-s’hi 15 segons més.
Després d’un feixuc enllaç per autopista, els 58 equips participants que restaven en actiu començaven a fer entrada al parc tancat de Lloret de Mar quan mancaven 5 minuts per a les 10 de la nit amb Colin McRae i Nicky Grist com els primers classificats per un marge de 4,3 segons amb els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid i de 9,3 segons amb els seus companys d’equip espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki seguien precedint a la tripleta de Peugeot oficial però a 35,4 segons del lideratge, mentre que entre els dels lleó a les comarques tarragonines es produia un intercanvi de posicions entre François Delecour i Daniel Grataloup amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.
La tercera i última jornada tenia lloc en diumenge, en llur programa hi constaven 4 proves especials cronometrades de 110,38 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per dos trams que individualment creuaven la línia que separava les demarcacions de Barcelona amb Girona. En sortir del parc tancat de Lloret de Mar a 1 quart de 7 del matí per anar cap a les assistències de Manlleu, Colin McRae i Nicky Grist van detectar una averia en el seu embragatge, el que va obligar a la parella de Ford a canviar aquest element i emportar-se una penalització de 10 segons, si bé que aquesta sanció no seria aplicada fins a la conclusió de la primera cronometrada del dia, Collsaplana.
A Collsaplana, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien marcar el millor temps, marcant sobretot les diferències en la part ascendent del tram, el que permetia als britànics, malgrat la penalització, conservar la primera posició del ral·li per 1,3 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid els tercers homes més ràpids a la carretera darrera de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Al Coll de Bracons, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki esdevenien la referència en quan a temps, mentre que la classificació s’estrenyia lleugerament entre els dos equips britànics, establint-se un gap d’1,1 segons en la lluita per la victòria a l’entrada a Manlleu, on el parc d’assistències hi estava establert. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, aconseguien el segon millor temps en aquesta segona prova especial dominical, i feien cap al reagrupament a 5,4 segons dels seus companys.
A la represa de l’activitat , Colin McRae i Nicky Grist tornaven a marcar el millor registre en l’especial de Collsaplana, aconseguint endosar 4,8 segons més als seus més immediats perseguidors, els quals es lamentaven de la gran quantitat de bruticia que es trobaven a la traçada com a conseqüència dels talls tan marcats que feien els líders a cadascun dels revolts. Carlos Sainz i Luis Moya completaven l’especial a 5,5 segons dels seus companys i veien com la distància que els separava de la victòria es duplicava.
Colin McRae i Nicky Grist i Richard Burns i Robert Reid aconseguien el segon millor temps ex-aequo a 5 dècimes de segon del registre de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, sorprenents autors de l’escratx, en la segona passada pel Coll de Bracons, última prova cronometrada del programa, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ho feien a 1,2 segons dels finlandesos de Peugeot en la quarta posició, amb el que la classificació general pràcticament ni es movia.
Així doncs, en entrar al parc tancat de Lloret de Mar el diumenge 2 d’abril de 2000 quan mancaven 3 minuts per a 2 quarts de 5 de la tarda, els britànics Colin McRae i Nicky Grist podien afegir el seu nom al palmarés del Ral·li Catalunya-Costa Brava en completar els 383,09 km de l’edició amb un temps de 4 hores 7 minuts i 13 segons, o el que és el mateix, en 5,9 segons menys que els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi català a 11,7 segons dels seus companys d’equip.
En l’apartat de producció, la primera jornada va deixar un interessant duel a tres bandes entre els alemanys Uwe Nittel i Detlef Ruf, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, els quals van rotar en el lideratge per mèrits propis, juntament amb la parella uruguaio-argentina campiona formada per Gustavo Trelles i Jorge del Buono. Malauradament en la cinquena prova especial del divendres, la segona passada pel tram d’Alpens – Les Llosses, Manfred Stohl i Peter Müller van haver-se d’aturar a canviar una roda punxada amb el que els pilots perdien una mica més de 2 minuts, 10 posicions, i per tant el duel es reduia a 2 bandes.
Ja en terres tarragonines, Uwe Nittel i Detlef Ruf s’anotaven 4 dels 5 millors temps possibles i aconseguien elevar les distàncies dels 13,4 segons que els separaven en iniciar-se l’etapa sabatina, fins a 1 minut i 29,4 segons a la conclusió de la mateixa, un increment produit especialment en la recta final de l’escull, quan als campions mundials en vigència se’ls hi trencava un amortidor.
Aquesta distància va ser infranquejable per a Gustavo Trelles i Jorge del Buono en la tercera i última etapa del ral·li, més quan els líders s’imposaven en les dues passades pel Collsaplana, amb el que la victòria finalment corresponia a Uwe Nittel i Detlef Ruf, d’altra banda, Manfred Stohl i Peter Müller aconseguien fer-se seva la tercera posició final després de superar als portuguesos Miguel Campos i Carlos Magalhães.
En clau de campionat, Manfred Stohl es mantenia en el lideratge del certamen en ser l’únic pilot que havia aconseguit puntuar en totes les rondes celebrades fins llavors del calendari. L’austríac atresorava ja per llavors 27 punts, 14 més que no pas el segon classificat, el portuguès Miguel Campos, o 15 punts més que els dos tercers, l’argentí Claudio Menzi, cinquè a la ronda catalana, i l’uruguaià Gustavo Trelles. D’altra banda, Uwe Nittel tot just aconseguia els seus primers punts al certamen i es classificava en la sisena posició 1 punt per darrera de Jani Paasonen.
En el campionat de pilots, Richard Burns feia bona la segona posició aconseguida a la prova catalana per tal de distanciar-se de Tommi Mäkinen, el seu més immediat perseguidor en la general de pilots, el qual completava l’esdeveniment en quarta posició. Un altre pilot finlandès, Marcus Grönholm, acabava la prova en cinquena posició, i els dos punts que sumava en el seu compte particular, per una banda li suposaven perdre l’empat que mantenia amb el seu compatriota Tommi Mäkinen a l’arribada a la ronda catalana, i per una altra li permetia conservar una plaça en el podi provisional del campionat per un sol punt vers Carlos Sainz.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Richard Burns |
28 |
|
Tommi Mäkinen |
19 |
|
Marcus Grönholm |
18 |
En la classificació provisional de constructors, Ford feia una passa de gegant en el campionat gràcies a les dues posicions de podi que ocupaven els seus cotxes, sumant un total de 14 punts. Tot i així els de l’oval quedaven encara 10 punts per darrera de Subaru, que tot i només tenir l’Impreza WRC de Richard Burns i Robert Reid al parc tancat de Lloret de Mar, es mantenien en primera posició provisional. Mitsubishi i Peugeot sumaven 3 punts i extenien el seu empat una prova més, aixó si, ara en la tercera posició enlloc de la segona que ocupaven en sortir de Portugal.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Subaru |
41 |
|
Ford |
31 |
|
Mitsubishi Peugeot |
23 23 |