Inciat el dimecres 27 de març des de la pròpia capital del país, Nairobi, el dilluns de Pasqua de 1991, concretament l’1 d’abril, es posava final al 39è Ral·li Safari. Tot i que les tres últimes jornades es varen disputar de nit per evitar les altes temperatures, el ral·li seguia fent gala de la seva duresa, motiu pel qual dels 57 equips participants que baixaven per la rampa de sortida, només 27 van ser capaços de completar els 4335,36 km cronometrats repartits al llarg de 80 sectors selectius. La prova, que era la quarta cita del calendari mundial, era puntuable per als campionats de pilots i de constructors, així com el certamen de producció.
Tal i com havia passat en alguna que altra edició anterior, el ral·li guanyava un dia de competició, si bé en aquesta ocasió, aquest increment d’etapes no venia lligat a un augment massa notori de la distància cronometrada, sinó més aviat del descans dels pilots participants.
La primera etapa estava formada per 14 sectors selectius els quals unien la capital, Nairobi, amb Mombasa, a la costa sud de l’Índic. Amb sortida a les 10 del matí del dimecres, els pilots afrontaven una especial espectacle a l’hipòdrom de N’Gong, en la que Miki Biasion i Tiziano Siviero esdevenien els homes més ràpids, per després de recórrer 835 km competitius, arribar a la ciutat costanera a partir de 2 quarts de 9 del vespre del mateix dia. Aquests primers sectors, tenien lloc per pistes de terra que es trobaven en les immediacions de la carretera asfaltada principal i per tant l’avanç era bastant directe.
Des del diumenge anterior que la pluja regava la nació keniana, i si bé els fangars i les crescudes dels rius no van assolir cotes d’edicions anteriors, si que va ser necessari cancelar 2 sectors selectius, amb el que la distància competitiva es veia reduida a 823,60 km i el número de sectors a 12. Tanmateix la pluja seguia fent acte de presència, motiu pel qual l’ordre de sortida a pista era vital, doncs els primers es trobaven una pista més neta de roderes.
Els argentins Jorge Recalde i Martin Christie, portadors del dorsal número 1 i per tant encarregats d’obrir pista, s’havien estat entrenant per les pistes kenianes des del mes de desembre, acumulant un total de 75 jornades de test i uns 25000 km a lloms d’algun dels Lancia Delta Integrale 16V «muleto», motiu pel qual la parella sudamericana era la favorita en aquest primer escull del ral·li, malauradament els pilots patien una punxada en el seu camí cap a Mombasa, el que els va costar uns 3 minuts i per tant que quan Miki Biasion i Tiziano Siviero, portadors del dorsal número 7, cedien el seu lideratge en el quart sector selectiu, aquest relleu fos per a Carlos Sainz i Luis Moya, amb el número 2 a sobre del seu Toyota Celica GT-4 i primers en pista un cop havien pogut superar a la parella argentina de Lancia.
Nissan estrenava el seu Pulsar GTi-R a l’esdeveniment africà, un terreny molt dur per a una estrena amb el que cap de les 3 unitats presents a la rampa de sortida es lliurava dels incidents, els suecs Stig Blomqvist i Benny Melander trencaven el càrter del seu cotxe en el sector de Mua Hills i s’endarrerien en una hora en haver-se d’anar aturant per a reomplir d’oli el seu cotxe; un cop completat el sector, el seu cotxe d’assistència ràpida així com l’helicòpter es van aturar per a canviar l’element trencat i permetre el progrès de la parella. Els locals Mike Kirkland i Surinder Thatthi, tenien problemes amb els intercomunicadors i trencaven el turbo de la seva unitat, arribant a molt baixa velocitat a final de tram, però molt pitjor els va anar al britànic David Llewellin i a l’alemany Peter Diekmann, llur cotxe va ser envestit per darrera en un punt d’assistències pel Subaru d’Alwi Hassan i Shailen Shah, deixant tots dos cotxes inoperatius i els dos pilots del Subaru local, així com un mecànic japonès de Nissan, ingressats a l’hospital.
Carlos Sainz i Luis Moya no coneixien cap contratemps en el seu avanç cap a Mombasa, els espanyols de Toyota només van requerir el canvi del seu parabrises, trencat en una secció d’enllaç, motiu pel qual aquests feien entrada al parc tancat acumulant 14 minuts i 19 segons de penalització i gaudint a la seva vegada d’un marge en el lideratge d’1 minut i 59 segons vers els seus companys Björn Waldegård i Fred Gallagher i de 3 minuts i 2 segons amb Jorge Recalde i Martin Christie, els quals a part de la punxada, també precisaven el canvi d’un semieix després de perdre una roda. Miki Biasion i Tiziano Siviero eren quarts a 6 minuts i 1 segon dels líders i els seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen cinquens a 6 minuts i 53 segons, unes distàncies bastant curtes pels estàndars kenians.
La segona etapa no era més que un retorn cap a la capital seguint novament la carretera principal que unien les dues ciutats, amb el que el ral·li es desenvolupava per segona vegada per la mateixa zona. Els 45 equips participants que restaven en actiu, sortien del parc tancat de Mombasa el dijous a les 10 del matí, mentre que l’arribada a la capital estava programada per a partir de les 6 de la tarda un cop s’havien celebrat 11 sectors selectius de 775,50 km de distància.
En el transcurs d’aquesta etapa, i mentre realitzaven una maniobra d’avançament en una secció d’enllaç, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van colisionar amb la part posterior d’un camió, i si bé els pilots transalpins van poder arribar al següent control horari, el seu Lancia Delta Integrale 16V estava tan danyat que no els va quedar més remei que abandonar la competició. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya van haver de canviar un palier, una operació que els va suposar una penalització d’1 minut i que els seus companys d’equip i guanyadors de la darrera edició, Björn Waldegård i Fred Gallagher, se’ls hi tiressin pràcticament a sobre.
Malgrat les extenuants jornades d’entrenament, Jorge Recalde i Martin Christie seguien acumulant punxades que els endarrerien, concretament dues, gràcies a les quals es produia un intercanvi de posicions entre formacions de Lancia, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien la darrera posició de podi, mentre que els argentins es situaven en la quarta posició. Mikael Ericsson i Claes Billstam, amb el tercer dels Toyota Celica GT-4 oficials, eren cinquens provisionals a l’arribada a Nairobi, si bé aquest lloc l’ocupaven a gairebé mitja hora dels seus companys líders.
La tercera etapa presentava un repte diamatralment oposat als 37 equips participants que restaven actius, d’entrada l’escull es celebrava cap al nord-oest del país, per després de creuar la Vall de Kedong i passar per Seyabei i Elburgon, arribar a Nakuru quan el rellotge tocava les 2 en punt de la tarda. Tanmateix, en el moment de la sortida, les 7 en punt del matí, unes intenses pluges queien sobre el terreny i aquest es complicava.
En aquest context Björn Waldegård, que acumulava ja 4 victòries a la ronda africana així com 18 participacions, i Fred Gallagher, copilot que atresorsava ja 3 guardons de guanyador de l’esdeveniment kenià, van fer gala de la seva experiència i van començar a pressionar als seus companys espanyols fins al punt de produir-se un empat entre les dues formacions de Toyota. Aquesta lliuta fraticida acabaria quan, el pilot de 48 anys perdia el control del seu cotxe en les immediacions de Molo i patia una rebolcada, no massa dura, doncs al seu cotxe només li van ser necessaris uns quants cops de martell per redreçar la carrosseria, un parabrises nou i un xequeig dels nivells de fluids, però ho suficient com per a que la parella s’endarrerís en uns 10 minuts.
Aquest endarreriment de la parella que havia guanyat la darrera edició de la ronda africana, oferia tanmateix la possibilitat de viure un interessant duel a quatre bandes per la segona posició entre els Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen i de Jorge Recalde i Martin Christie, amb el Toyota Celica GT-4 dels propis Björn Waldegård i Fred Gallagher i el de Mikael Ericsson i Claes Billstam. Si bé els argentins estaven en aquest grup de quatre per culpa d’una fuita en la direcció assistida. Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya també tenien els seus propis dimonis quan la temperatura de l’intercooler se’ls hi començava a incrementar, requerint una nova bomba d’aigua.
A les acaballes de l’etapa però, Björn Waldegård i Fred Gallagher van haver de precisar unes assistències llargues per tal de poder canviar els amortidors, el diferencial frontal i l’eix posterior, qui sap si arran de la seva rebolcada a mitja etapa, amb el que la parella s’endarreria en 48 minuts més per caure en terreny de ningú a 1 hora i 2 minuts dels líders Carlos Sainz i Luis Moya. Per darrera dels espanyols campions del món, s’hi classificaven a 14 minuts i 2 segons i 14 minuts i 5 segons respectivament els Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen i de Jorge Recalde i Martin Christie, si bé el pilot finlandès assegurava que no estava corrent massa, el just i necessari per tal de mantenir la pressió sobre Carlos Sainz i Luis Moya. A l’entrada al parc tancat de Nakuru, a les portes del podi s’hi trobaven a Mikael Ericsson i Claes Billstam, els quals acumulaven un retard de 16 minuts i 26 segons amb els seus companys líders.
Des de Nakuru els pilots es dirigien més cap al nord-oest, concretament fins arribar a Eldoret, en una etapa, la quarta, que en la seva majoria era nocturna, doncs del parc tancat de Nakuru en sortien a les 3 de la matinada, i després de creuar la Vall de Keiro, l’arribada a Eldoret estava prevista per a partir de 2 quarts de 12 del matí. L’inici d’aquesta etapa es produia amb molta boira, que combinada amb l’abundant fang, feia la prova molt més dura del que per si era.
Les coses es van començar a tòrcer per als líders Carlos Sainz i Luis Moya en el sector de Cherengani Hills, on van sentir un fort impacte a sota el seu Toyota Celica GT-4 i la suspensió va començar a treballar malament, els espanyols es van aturar per tal de fer una comprobació el que els va portar a cedir 7 minuts. Més entrada la jornada, els pilots de Toyota havien de canviar la cremallera de la seva direcció amb el conseqüent endarreriment, així com el turbo, que en quedar-se sense les seves aspes, el pilot lamentava la conseqüent pèrdua de potència.
Per la seva banda Juha Kankkunen i Juha Piironen perdien 3 minuts en un assistència, però des de llavors els pilots de Lancia van complir amb els horaris establerts per l’organització amb una precisió excel·lent, el que els portava a retallar en 10 minuts la distància que els separava del lideratge, de fet els finlandesos van arribar a contactar amb els líders en el sector de Cherengani Hills, però la quantitat de pedres i fang que aixecaven els espanyols al seu pas, unides a una densa boira, els hi impedia fer la maniobra d’avançament. Els seus companys de formació a Lancia, Jorge Recalde i Martin Christie, també patien problemes amb la direcció com els primers classificats, pel que la parella argentina es veia obligada a canviar-la amb el conseqüent endarreriment de 3 minuts i de la pèrdua de la darrera posició de podi en benefici dels suecs de Toyota Mikael Ericsson i Claes Billstam.
Sense sortir del sector de Cherengani Hills, Stig Blomqvist i Benny Melander veien com en connectar els neteja parabrises, els seus llums es venien avall a causa de l’elevat consum de bateria que estava tenint la novedosa telemetria, motiu pel quals els suecs la desconectaven per impedir quedar-se aturats. Malgrat aquesta precaució, el seu Nissan Pulsar GTi-R seguia acumulant problemes, i en quedar-se sense transmissió davantera en aquesta zona, s’endarrerien encara més.
Björn Waldegård i Fred Gallagher esdevenien els herois de la jornada, en quan el seu embragatge s’anava estovant a mida que avançava la nit, malgrat que els seus mecànics intentaven purgar el circuit de valvolina, aquest no millorava el seu comportament, fins al punt d’arribar a quedar-se sense embragatge en el moment d’afrontar una zona molt enfangada, un repte molt dificil que el veterà pilot suec va saber gestionar sense quedar-s’hi encallat. En un sentit totalment oposat de les noticies que arribaven d’aquesta etapa, es trobava la pèrdua del Nissan 200 SX del tanzà Jayant Shah i del kenià Lofty Drews en un incident que s’hagués pogut evitar; en un encreuament abans d’entrar a Plateau, l’organització hi disposava un control horari, metres abans hi passava la via del tren, just on la parella esperava el seu torn per entrar-hi, una operació que els pilots mai van poder fer en ser envestits pel ferrocarril, sense que ningú els advertís que el comboi arribava.
A l’entrada a Eldoret el dissabte al matí, la classificació seguia estant comandada per Carlos Sainz i Luis Moya, si bé el seu marge era de tan sols 4 minuts i 2 segons amb Juha Kankkunen i Juha Piironen. Mikael Ericsson i Claes Billstam eren tercers a 21 minuts i 26 segons dels seus companys, superant en 14 minuts i 39 segons el registre que acumulava Jorge Recalde i Martin Christie. Björn Waldegård i Fred Gallagher conservaven la cinquena posició per gairebé 1 hora de marge amb els kenians de Nissan Mike Kirkland i Surinder Thatthi i classificats a la seva vegada a 1 hora i 26 minuts de la parella espanyola.
La jornada dominical, la quarta, suposava l’inici del retorn cap a la capital viatjant des d’Eldoret fins a Aberdare, passant per Maralal, a traves de 15 sectors selectius programats que s’iniciaven a les 2 de la matinada del diumenge 31 de març. Just en el moment de donar-se la sortida, els ouvreurs de Lancia informaven de la crescuda d’un riu a prop de Barsaloi, sent impossible creuar-lo; els organitzadors, que disposaven de la seva pròpia tripulació d’obertura de pista, no hi podien contactar per ràdio amb ells, motiu pel qual decidien fer cas al que reportaven els italians i cancelar dos dels 15 sectors programats.
Björn Waldegård i Fred Gallagher canviaven el cilindre mestre del seu embragatge abans de prendre la sortida i trobaven correcte el seu progrès per les pistes kenianes, però els maldecaps no tardadien massa en tornar a la formació nipona, quan després de prendre la sortida, Carlos Sainz i Luis Moya veien com la temperatura del seu Toyota Celica GT-4 s’anava incrementant, fins que el radiador es perforava, amb tan mala sort que una connexió anava a parar al bloc del motor provocant que una biela es fongués i deixant el seu cotxe totalment fora de combat.
Juha Kankkunen i Juha Piironen heretaven llavors la posició d’honor mentre que per darrera d’ells Mikael Ericsson i Claes Billstam reportaven problemes amb els frens, arribant a competir en un sector sense ells i tot, amb el que la parella sueca de Toyota perdia una mica més el contacte amb els finlandesos de Lancia, per caure a l’abast dels argentins de la formació transalpina, és a dir, de Jorge Recalde i Martin Christie. Björn Waldegård i Fred Gallagher guanyaven una posició per la baixa dels seus companys d’equip, mentre que Stig Blomqvist i Benny Melander en guanyaven dues quan els seus companys Mike Kirkland i Surinder Thatthi patien una sortida de pista i hagueren d’esperar a l’arribada del cotxe d’assistència ràpida per a que els retornès a pista.
Els líders finlandesos afrontarien la sisena i última etapa del ral·li amb un coixí de 21 minuts i 24 segons amb Mikael Ericsson i Claes Billstam, i de 31 minuts i 3 segons amb els seus companys d’equip Jorge Recalde i Martin Christie; una etapa a la que es donava la sortida a les 4 de la matinada des d’Aberdare per tal d’arribar al Centre Internacional de Conferències de Nairobi a partir de 2 quarts de 9 del matí i després de competir al llarg de 10 sectors de 383,67 km de distància.
L’etapa, que discorria pel cantó sud del Mont Kenya, es va desenvolupar sense majors problemes entre els tres integrants del podi provisional, de fet només Ian Duncan i David Williamson, sisens a bord d’un Subaru Legacy RS, patien un ensurt quan la boixa posterior dreta del seu cotxe es trencava, un averia que es va solucionar en 20 minuts en quan el seu cotxe d’assistència ràpida va arribar al punt en el que els pilots locals es van quedar a l’estacada.
Arribats a Nairobi el dilluns de Pasqua a primera hora del matí, la 39ena edició del ral·li es donava oficialment per conclosa amb la presència de 27 equips participants, dels 57 que prenien la sortida, al parc tancat ubicat als peus del Centre Internacional de Conferències Jomo Kenyatta. Juha Kankkunen i Juha Piironen guanyaven el ral·li, sent aquesta la segona victòria del pilot a l’esdeveniment africà després de que l’any 1985 el de Laukaa hi aconseguís una victòria que tanmateix suposava la primera en el seu palmarés personal, amb aquesta Juha Kankkunen n’acumulava ja 10 al campionat. Els finlandesos de Lancia completaven el recorregut amb una penalització de 2 hores 7 minuts i 10 segons, mentre que els segons classificats, els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam ho feien amb 26 minuts i 24 segons més que els guanyadors. Jorge Recalde i Martin Christie, malgrat haver estat entrenant durament a Kenia, completaven el ral·li en la tercera posició a 39 minuts i 3 segons dels seus companys guanyadors.
Entre els cotxes de producció, o altrament anomenats Grup N, al llarg de tot l’esdeveniment es va produir una lluita tancada entre el Subaru Legacy RS dels locals Mike Hughes i Saleem Haji amb el Toyota Celica GT-4 del japonès Yasuhiro Iwasita i el seu copilot kenià Sudhir Vinayak, del que finalment en van sortir victoriosos els primers per 41 minuts i 20 segons de penalització menys que no pas la parella del Toyota. Per darrera seu, a gairebé 4 hores i 6 hores i mitja, s’hi trobaven els 2 Nissan Pulsar GTI-R dels japonesos Hiroshi Nishiyama i Hiroki Sugiura i de Juichi Kojimoto i Toyokuzu Misda.
En clau de campionat, la manca de continuitat dels pilots en el mundial, no feia més que establir un quadruple empat al capdavant de la classificació provisional entre Christophe Spiliotis, Stig-Olov Walfridsson, Grégoire de Mevius i el propi Mark Hughes, els 4 guanyadors de les 4 primeres rondes del calendari, a 13 punts.
La victòria de Juha Kankkunen combinada amb l’abandonament de Carlos Sainz i de Miki Biasion, va permetre al pilot finlandés escalar fins a segona posició provisional del certamen, restant a 2 punts del campió mundial en vigència, mentre que del seu company d’equip se’n separava en 11 punts.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz |
40 |
|
Juha Kankkunen |
38 |
|
Massimo Biasion |
27 |
Per equips, Lancia sumava la seva primera victòria de la temporada, la seixantena dels italians al mundial, la qual els hi permetia retallar les distàncies en la cursa per la primera posició amb Toyota, d’entre la resta, Subaru aconseguia superar per estret marge a Ford gràcies al sisè lloc dels locals Ian Duncan i David Williamson, i fer-se així seva la tercera plaça provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
57 |
|
Lancia |
54 |
|
Subaru |
18 |