Ral·li Mèxic 2004

Figurant per primera vegada en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 de març de 2004 León era escenari de la finalització del 18è Ral·li de Mèxic, tercera cita del certamen mundial. La prova que era puntuable per als campionats reservats a pilots, marques i mundial de producció, comptava amb 58 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 54 emprengueren des de la rampa de sortida el camí cap a les 15 proves especials cronometrades de 394,43 km que la organització havia programat i que només 26 d’ells aconseguiren completar.

El ral·li s’iniciava divendres 12 de març amb 4 proves especials en el seu programa, les quals estaven lleugerament enfangades per les pluges caigudes al llarg de la nit anterior i que totalitzaven 108,03 km de lluita contra el cronòmetre, de les que només la primera es repetia a la conclusió de la jornada. Els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills, que hi estrenaven una nova evolució del Subaru Impreza WRC, l’anomenada S10, s’adjudicaven la primera prova cronometrada del dia, motiu pel qual la parella noruego-britànica es feia amb el liderat provisional.

En la següent cronometrada i amb els pneumàtics més deteriorats, el millor temps era per a Sébatien Loeb i Daniel Elena, els quals havien conservat millor les gomes en la primera especial, completant el tram en 7,0 segons menys que els líders provisionals, que hi marcaben el segon millor temps. Gràcies a l’escratx, la parella franco-monegasca de Citroën pujava dues posicions en la general i es situaven en segona posició a 7,1 segons dels líders.

L’activitat es reprenia a primera hora de la tarda després de passar per les assistències, on novament amb pneumàtics frescos el millor temps era per a Petter Solberg i Phil Mills que es confirmaven com a líders provisionals. Per darrera, tot i que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’acostaven a la posició de Sébastien Loeb i Daniel Elena, no es produien canvis en la taula general de temps en la seva part més alta.

Ja en l’última cronometrada del dia i amb els pneumàtics més delicats, de nou el millor temps tornava a ser per Sébastien Loeb i Daniel Elena, just per davant de Petter Solberg i Phil Mills, els quals mantenien el seu liderat per una mica més de 5 segons de marge, peró en el darrer control horari el seu Subaru Impreza S10 WRC es va negar a arrancar. Els campions mundials van rebre ajuda irregular en quan van ser empesos fins l’entrada al parc tancat, on hi entraven 7 minuts tard, motiu pel qual rebien 5 minuts i 40 segons de penalització i els líders queien fins la tretzena posició.

Aquest incident a l’entrada del parc tancat, deixava com a líder el Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena, seguit a 8,1 segons pel Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals manifestaven tenir problemes amb la seva caixa de canvis així com els seus companys d’equip i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Petiläinen. Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les places de podi a 29,2 segons dels seus companys d’equip i precedint en 14,1 segons el Ford Focus RS WRC’03 oficial de Markko Märtin i Michael Park.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, en quan comptava amb 154,34 km cronometrats al llarg de 6 proves especials programades en un bucle de tres trams que es celebraven en dues ocasions. El major quilometratge donava més opcions als errors i a les averies a ocòrrer, tal i com acabaria passant. Ja en la primera cronometrada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen cedien prop de minut i mig i queien quatre posicions en la general en quan al seu Peugeot 307 WRC se li averiava la direcció assistida, el que habilitava a Carlos Sainz i Marc Martí a ocupar la segona plaça provisional. Plaça que els pilots de Citroën perdrien a continuació en ser superats per l’estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park.

En la tercera i última especial del bucle matinal, un nou drama es produia en quan els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena trencaven el càrter del seu Citroën Xsara WRC, obligant al pilot alsacià i al seu copilot monegasc a abandonar la cita centre-americana i situar a Markko Märtin i Michael Park en la primera posició provisional seguits de Carlos Sainz i Marc Martí. Entretant, Petter Solberg i Phil Mills marcaven el seu tercer escratx consecutiu del dia, gràcies al que la parella de Subaru s’enfilava fins la cinquena posició provisional.

Per la tarda arribava l’hora de tornar a passar per les mateixes tres proves especials del matí, per les que Carlos Sainz i Marc Martí a causa d’una errada del seu enginyer a l’hora de codificar les Michelin, van haver d’afrontar-les amb el mateix joc de pneumàtics que l’emprat en la primera passada. Aquest handicap va minvar les opcions de la parella de Citroën, que veien com en la primera prova del bucle, cedien uns 20 segons vers els Ford que tenien tan per davant com per darrera, el que suposava que la primera posició s’allunyés i que la parella belga formada per François Duval i Stéphane Prévot s’acostsés perillosament a la seva posició.

En la segona cronometrada, els belgues aconseguien superar la parella espanyola per l’estret marge d’1 dècima de segon, marge ínfim que no va ser entrebanc per a que Carlos Sainz i Marc Martí recuperessin la posició perduda en sumar el segon millor registre en la última especial de la jornada.

Entretant, tot i que les possibilitats de Petter Solberg i Phil Mills per a seguir guanyant places passaven per incidències en els quatre participants que duien per endavant en la taula general de temps, la parella de Subaru seguia amb un ritme endimoniat en quan sumava tres escratxs més i s’adjudicava així tots els trams de la segona jornada, el que situava als campions del món a l’entrada del parc tancat de León a 3 minuts i 41,7 segons dels líders provisionals, l’estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park.

Carlos Sainz i Marc Martí fitxaven a 14,4 segons de la parella estonio-britànica de Ford, mentre que els belgues François Duval i Stéphane Prévot ho feien a 18,1 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el segon dels Subaru Impreza S10 WRC oficials, completaven la segona etapa en quarta posició peró força allunyats de la lluita per les posicions de podi, doncs el seu registre es trobava a 2 minuts i 40,8 segons del temps dels líders.

La tercera i última etapa comptava amb 5 proves especials que suposaven afegir els últims 132,06 km cronometrats al recorregut del ral·li. La jornada s’iniciava amb estira i arronsa entre Markko Märtin i Michael Park amb Carlos Sainz i Marc Martí, i si primer eren els de Ford els qui aconseguien incrementar lleugerament les distàncies gràcies al millor temps en la primera especial dominical, en la segona era la parella de Citroën els qui s’emportaven el millor registre i retallaven en gairebé 3 segons el marge vers el liderat.

Malhauradament l’emoció va trobar el seu final en l’equador de la jornada, quan el madrileny Carlos Sainz premia fort els frens del seu Xsara WRC i aquest veia com el pedal tocava fons sense que el cotxe semblés aminorar la velocitat. En conseqüència el seu cotxe queia pel voral de la pista i quedava reposat sobre les portes, sense més ajuda que la d’un fotograf, la parella espanyola de Citroën invertia una mica més d’1 minut en tornar a rodar, amb el que no només es volatilitzaven les seves opcions a victòria, sino també la segona posició a favor de François Duval i Stéphane Prévot.

En la penúltima cronometrada Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el seu últim guany de posicions, quan per només 1 dècima de segon, prenien la quarta plaça als seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, plaça que els campions mundials s’encarregarien de confirmar en superar-los en la última especial per una vintena de segons.

Sense més temps per als cops de teatre es tornava a entrar al parc tancat de León, on el pilot estoni Markko Märtin i el seu copilot britànic Michael Park certificaven la seva tercera victòria al mundial de ral·lis en completar el recorregut en un temps total de 4 hores 6 minuts i 46,2 segons. A 42,5 segons del seu temps, fitxaven els seus companys d’equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, brindant així un fantàstic doblet a Ford en la que precisament era la seva participació número 100 sota l’estructura de Malcolm Wilson, M-Sport. Carlos Sainz i Marc Martí tancaven el podi mexicà a 1 minut i 20,9 segons dels temps dels guanyadors.

En el mundial de producció, el japonès Toshi Arai i el neozelandès Tony Sircombe marcaven el millor temps en la primera especial del recorregut amb el seu Subaru Impreza WRX STi, el que en bona lògica els donava dret a liderar la classe, peró ràpidament arribava la reacció dels catalans Dani Solà i Xavier Amigó, que després d’aconseguir el segon millor temps en la primera prova, els pilots amb Mitsubishi Lancer Evo VII, marcaven el millor temps en la segona cronometrada i passaven a liderar la general. Un altre escratx i un segon millor temps en les dues proves que restaven, confirmaven a la parella catalana en la part més alta de la taula provisional de temps.

Amb 6 escratxs de 6 possibles al llarg de la jornada sabatina, el pilot de Vic i el copilot de Caldes de Malavella incrementaven les distàncies vers els seus perseguidors en gairebé 3 minuts, el que els conferia un coixí de 3 minuts i mig en el liderat. Tot i que els catalans encara eren a temps de guanyar la primera especial de la tercera etapa, a partir de llavors es van dedicar a pilotar de forma molt segura, cedint un minut i mig a Toshi Arai i Tony Sircombe, els quals eren massa lluny com per impedir la victòria de Dani Solà i Xavier Amigó.

En clau de campionat, la victòria del pilot osonenc es combinava amb el tercer lloc aconseguit a la ronda inaugural sueca, el que permetia a Dani Solà passar a liderar la provisional del certamen amb 5 punts de marge vers Toshi Arai. Jani Paasonen, guanyador a Suècia, queia fins la tercera posició en haver d’abandonar la competició mexicana i no sumar cap punt.

En el campionat de pilots, la victòria de Markko Märtin així com l’abandonament de Sébastien Loeb, habilitava un empat a 20 punts en la primera posició provisional del certamen entre el pilot estoni i el francès. Marcus Grönholm, tot i el malfuncionament constant del seu 307 WRC aconseguia completar el ral·li en sisena posició, es situava segon a 4 punts dels seus rivals, mentre que el belga François Duval sumava el seu segon podi de la temporada per enfilar-se fins al tercer lloc.

En quan a constructors, el doblet que brindaven els seus pilots a Ford, permetia a la marca de l’oval passar a liderar la provisional del campionat amb 10 punts de marge vers Citroën, anteriors líders de la taula. Peugeot, tot i el mal ral·li que experimentaven en terres mexicanes, mantenien la tercera posició provisional per només 2 punts de marge vers Subaru.