Ral·li Portugal 1995

El divendres 10 de març de 1995 finalitzava a Figueira da Foz el 28è Ral·li de Portugal, tercera cita del mundial de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris dels campionats de pilots, constructors i producció movia fins a 120 equips a formalitzar la seva inscripció a la prova. D’aquests, 114 prenien la sortida des de la mateixa ciutat central costanera de Portugal el dimecres 8 de març per dirigir-se cap a les 33 especials cronometrades de 482,89 km de distància programades les quals 39 d’ells aconseguien superar.

La nova normativa FIA va obligar als organitzadors de la prova a perdre part del seu ADN, és a dir, el caràcter mixt del terreny en el que es celebraven les especials cronometrades per passar a ser una prova íntegrament de terra. La prova també perdia la presència de l’equip Mitsubishi, deixant la representació de la marca dels tres diamants vermells en mans dels cotxes de Grup N perdent així la opció de defensar el liderat de la marca i de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en la provisional dels campionats.

La primera etapa, composada per 11 especials cronometrades de 177,32 km, s’iniciava el dimecres a primera hora del matí per tal de finalitzar al vespre del mateix dia a Povoa de Varzim, més al nord del país ibèric. La primera meitat de l’etapa va certificar que l’equip Toyota havia treballat seriosament per solucionar els problemes de potència que havien fet desaperèixer els cotxes nipons de les primeres posicions en les dues primeres cites del calendari per manca de potència. Destacant especialment el Celica GT-Four de Juha Kankkunen i Nicky Grist, autors de 5 escratxs en les 6 primeres especials cronometrades, superant per ben poc l’Impreza de Carlos Sainz i Luis Moya. Didier Auriol i Bernard Occelli per la seva banda es trobaven just per darrera de la parella espanyola exercint una fantàstica tasca de pressió, inclús aconseguint superar-los en alguna especial en concret.

A partir de l’equador de l’etapa, els pilots de Subaru es varen llençar a l’atac i amb tres millors registres de 5 possibles, la parella espanyola van anar esgarrapant segons fins aconseguir alçar-se amb la primera posició provisional just en la última cronometrada que tancava l’etapa, la respectable cronometrada de San Lourenço on superaven a Juha Kankkunen i Nicky Grist per 14 segons, el que obligaria a la parella de la constelació de les Plèiades obrir pista l’endemà. El marge amb el que Carlos Sainz i Luis Moya se n’anaven a dormir no era massa ampli, només 6 segons vers els segons classificats, mentre que Didier Auriol, afligit per una luxació de clavícula, no podia seguir el ritme tan alt de les primeres cronomerades i perdia terreny acabavant la jornada a 44 segons dels líders provisionals.

Les pluges que havien caigut en les jornades prèvies a la competició, havien deixat les especials molt lliscants, propiciant que només 70 cotxes aconseguessin retornar pel seu propi peu al parc tancat. Entre les baixes destacava la dels francesos de Ford François Delecour i Catherine François, autors de l’escratx compartit amb Juha Kankkunen i Nicky Grist en la segona especial del ral·li, els quals deixaven el seu Escort RS Cosworth molt malmés després d’una volcada en la següent especial a l’escratx, per ja en la cinquena cronometrada una fuita d’oli deixar el Ford totalment fora de cursa.

La segona jornada, un xic més curta que l’anterior, conduia els equips que restaven en actiu des de Povoa de Varzim fins a Viseu a través de 10 especials cronometrades de 147,91 km de distància que s’inciaven el dijous a primera hora del matí per finalitzar la jornada al capvespre del mateix dia. Carlos Sainz i Luis Moya, encarregats d’obrir pista en la jornada, es queixaven a més a més d’una manca de potència en el seu Subaru Impreza que els impedia seguir el fort ritme que imprimia Juha Kankkunen i Nicky Grist, pel que la parella espanyola només va poder mantenir la primera posició a l’especial espactacle de Lousada que inaugurava la jornada, per deixar pas al liderat a la parella finlandeso-britànica de Toyota ja en el primer tram autèntic.

Tot i aixó Carlos Sainz i Luis Moya marcaven temps similars als dels líders, fins i tot dos escratxs, el que deixava als segons classificats no massa lluny de Juha Kankkunen i Nicky Grist en la taula general de temps, fins que a Viseu, especial que tancava la jornada, els líders aconseguien marcar un altre escratx i doblar l’avantatge que disposaven fins a situar-lo en 22 segons a la neutralització de l’etapa.

La creu en l’equip Toyota era Didier Auriol i Bernard Occelli, quan els francesos que venien marcar el millor temps en la segona cronometrada del dia, volcaven a l’especial de Fafe. Si bé el cotxe no va quedar massa malmés, aterrava sobre el sostre, perdent un temps preciós en tornar-lo a posar sobre les quatre rodes, el que va permetre que els escosesos Colin McRae i Derek Ringer situessin el seu Subaru Impreza en tercera posició provisional. Els britànics conservaven la posició en arribar a Viseu per un marge de 25 segons vers el Celica GT-Four número 1, peró aquests estaven ja a 1 minut i 27 segons dels líders provisionals i a poc més d’un minut vers els seus companys d’equip.

Des de Viseu es donava la sortida a la tercera etapa de competició, la qual retornava als 55 equips que restaven en actiu de nou cap a Figueira de Foz a través de 157,66 km cronometrats repartits en 12 especials. En elles Carlos Sainz i Luis Moya van sortir decidits a guanyar la prova i atacant des d’un primer moment la parella de Subaru aconseguia dos escratxs que els deixaven a només 4 segons de Juha Kankkunen i Nicky Grist, els quals van reaccionar per adjudicar-se els dos escratxs següents.

La cancelació de les dues passades per l’especial de Secarias reduia el nombre de possibilitats de remuntar, peró llavors va arribar la pluja, deixant el terreny tan lliscant com si fos gel; l’encert que van tenir Carlos Sainz i Luis Moya a l’hora de tallar les rodes van permetre que la parella de Subaru aconseguís encadenar els últims 4 escratxs de la prova i guanyar-la. En el primer dels escratxs, els espanyols retallaven 11 segons als líders malgrat pilotar amb una roda punxada que la «mousse» s’encarragava de minimitzar les contra-prestacions, el que deixava als de Toyota i Subaru empatats a temps al capdavant de la taula.

Ja amb el segon escratx, el liderat era en solitari per a la parella espanyola, peró els de Subaru creien que tot se n’anava en orris en la darrera especial cronometrada quan patien una lleugera sortida de pista i en colisionar en el voral de la pista, una pinça de fre es trencava. Sense pràcticament frens, Carlos Sainz va haver d’afrontar els quilòmetres que restaven de l’especial virada emprant el fre de mà arribant a final de tram amb dos segons més d’avantatge vers la parella finlandeso-britànica de Toyota.

Així doncs, un cop completat el recorregut del ral·li ibèric, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien guanyar la prova amb un temps total de 5 hores 32 minuts i 37 segons, només 12 segons per davant de Juha Kankkunen i Nicky Grist. Colin McRae i Derek Ringer, que fins i tot es van permetre marcar un escratx en la última jornada, perdien terreny en la tercera etapa i tancaven el podi a 3 minuts i 14 segons dels seus companys d’equip, gràcies en part també que Didier Auriol i Bernard Occelli es quedaven sense la segona velocitat en el seu Celica GT-Four i lluny d’assetjar als escosesos perdien una plaça vers els seus companys d’equip alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha.

En la categoria de producció l’equip Mitsubishi Ralliart Alemanya copava les tres posicions de podi, sent la primera d’elles pels locals Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva que completaven el recorregut en 6 hores 3 minuts i 36 segons, per darrera d’ells s’hi trobaven classificats els argentins Jorge Recalde i Martin Christie i la alemanya Isolde Holderied i la sueca Tina Thörner. La victòria que aconseguien a casa els pilots portuguesos, els situava en solitari al capdavant de la provisional amb 20 punts, 3 més que la germànica Holderied.

La segona victòria que Carlos Sainz aconseguia en la temporada, situava al pilot madrileny al capdavant de la taula provisional amb 3 punts d’avantatge vers el seu amic finlandès Juha Kankkunen. Tommi Mäkinen, líder fins llavors de la provisional, pagava cara l’absència de Mitsubishi a la cita i baixava fins la tercera posició provisional.

En el campionat de marques la victòria en producció de Mitsubishi, permetia a la marca dels tres diamants vermells mantenir-se al capdavant de la taula amb 11 punts d’avantatge vers els seus compatriotes de Toyota. Subaru superava a Ford gràcies al 1-3 dels seus pilots i tancava el podi provisional.