Ral·li Suècia 2007

Figurant com la segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 11 de febrer de 2007 finalitzava a Karlstad el 56è Ral·li de Suècia. La prova hivernal per excelència era puntuable pels certamens reservats a pilots, marques i producció, el que atreia fins a 64 equips a formalitzar la seva inscripció oficial, d’aquests, 58 es disposaven des de la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat de Karlstad, a afrontar un recorregut programat de 342,09 km cronometrats al llarg de 20 proves especials que s’iniciaven el dijous 8 de febrer. Dels 58 equips participants, 43 aconseguien completar la prova.

Com venia sent habitual en les darreres temporades, una especial espectacle celebrada a Karlstad el dijous al vespre donava el tret de sortida a la competició, en la que els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen amb un Mitsubishi Lancer WRC donaven la sorpresa en adjudicar-se el millor temps per davant del Ford Focus RS WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen o del Subaru Impreza S12 WRC de Petter Solberg i Phil Mills. La sorpresa en sentit negatiu la protagonitzaven els campions mundials en vigència, el francès Sébastien Loeb i el seu copilot monegasc Daniel Elena, quan aquests perdien 4 segons en calar el seu C4 WRC sobre la línia de sortida.

La competició propiament dita s’inicava l’endemà divendres, amb tres especials forestals que es celebraven en dues ocasions cadascuna així com una especial espectacle a Hagfors que posava punt i final a l’acció de la primera jornada, jornada que assolia un total 113,81 km de distància tenint en compte l’especial espectacle inaugural de Karlstad.

La neu en pols present a les pistes en les seves primeres passades per les especials, va facilitar un inici de ral·li un tan agitat, i així doncs els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor temps en la primera cronometrada per davant dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, per tal de passar a liderar la prova mentre que els transalpins es situaven en tercera posició. A continuació arribaria el torn dels italians, que amb el seu escratx en la segona especial, prenien la segona plaça al Mitsubishi Lancer WRC de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

A partir de la tercera prova cronometrada la situació es va començar a normalitzar amb un escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Amb aquests cronos, els finlandesos de Ford entraven al reagrupament de Hagfors en segona posició, mentre la parella de Citroën ho feia en quarta posició a 1 segon de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen que seguien ressistint-se a perdre una posició al podi. Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, amb un Citroën Xsara WRC privat, baixaven fins la cinquena posició.

La represa de la competició suposava tornar a passar per les mateixes especials cronometrades del matí, on Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’adjudicaven consecutivament els dos primers escratxs, el primer dels quals permetia als de l’oval passar a liderar el ral·li desplaçant a Petter Solberg i Phil Mills del primer lloc. Tanmateix en aquesta quarta prova cronometrada, cinquena en el comput global del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena es lamentaven que un helicòpter que volava massa baix, els va alçar una cortina de neu que els va deixar sense visibilitat en un revolt molt tancat, el que els va fer reduir més del que haguessin volgut el ritme i fent-los perdre a final de tram 12,1 segons vers els nous líders.

Precisament la parella de Citroën posava remei a l’incident guanyant l’última especial forestal, el que valia als campions mundials per superar a Petter Solberg i Phil Mills en la general i situar-se en segona posició provisional. En l’especial espectacle de Hagfors que tancava l’etapa, els tres primers classificats es classificaven en el mateix ordre al tram, amb el que l’entrada al parc tancat es feia amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en primera posició, seguits de Sébastien Loeb i Daniel Elena a 11,1 segons i de Petter Solberg i Phil Mills a 22,6 segons. Els noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud amb un Ford Focus RS WRC de l’equip Stobart, eren quarts a 27,9 segons dels líders i suposaven el nexe comú entre els primers classificats amb el grup de perseguidors, en els que també s’hi trobaven els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

La disputa de la segona etapa del ral·li suposava afegir 141,96 km cronometrats al programa, els quals es trobaven repartits al llarg de sis trams de caire més tradicional, més una segona passada per l’especial espectacle de Hagfors, que de nou tancava la jornada.

Els dos primers classificats es repartien a parts iguals les dues primeres especials cronometrades del dissabte, amb un balanç favorable de 6 dècimes de segon per als pilots de Citroën. Mentre que en la segona prova especial, Petter Solberg i Phil Mills queien de la lluita per les posicions de podi en perdre 15 minuts a causa d’una sortida de pista, deixant el seu lloc en el podi al germà del pilot, Henning Solberg, i al seu copilot Cato Menkerud.

En el següent bucle, format també per dues proves cronometrades Sébastien Loeb i Daniel Elena reconeixien haver errat en la munta de pneumàtics, el que coinicidint amb dos escratxs consecutius de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen permetia als líders escapar-se en pràcticament mig minut a la general provisional. D’altra banda els companys d’equip dels líders, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, eixugaven les tres dècimes de segon que els separaven de Henning Solberg i Cato Menkerud al reagrupament, amb el que els noruegs de l’equip Stobart deixaven el seu lloc al podi a la segona parella oficial de Ford.

Malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena van poder solucionar la munta errònia de gomes en les assistències, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es tornaven a imposar en les dues especials forestals que restaven per celebrar-se, mentre que en l’especial espectacle de Hagfors, última cronometrada del dia, el millor temps era pels noruegs Mads Østberg i Ole-Kristian Unnerud al volant d’un Subaru Impeza S10 WRC privat.

La fantàstica segona jornada realitzada pels líders, permetia a la parella de Ford entrar al parc tancat amb 38,4 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys d’equip s’afermaven en la tercera plaça a 1 minut 13,4 segons d’ells.

La jornada final dominical es podia pràcticament considerar com un tràmit, doncs aquesta estava formada per només 2 trams que es celebraven en dues ocasions cadascun més una segona passada per l’especial espectacle inaugural de Karlstad. Un tràmit que s’iniciava amb un sorprenent escratx dels australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, i al que li seguia un altre dels noruegs de Stobart Henning Solberg i Cato Menkerud. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven la jornada i el seu concurs al ral·li amb tres escratxs consecutius, amb el que la seva victòria era inqüestionable en classificar-se sempre per davant dels seus més immediats perseguidors.

Amb l’entrada al parc tancat de Karlstad es donava per finalitzada la 56ena edició del ral·li amb la victòria per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui aturaven el cronòmetre en 3 hores 8 minuts i 40,7 segons. Per als finlandesos aquesta era la seva cinquena victòria a la prova, amb el que els pilots empataven amb Björn Waldegård en el palmarès del ral·li i es quedaven a dues del récord del també suec Stig Blomqvist. Sébastien Loeb i Daniel Elena invertien 53,8 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les places amb dret a Champagne a 1 minut i 41,5 segons dels seus companys d’equip.

En el campionat de producció, els finlandesos Kristian Sohlberg i Risto Pietiläinen es feien amb el liderat de la classe en els primers compassos de la prova a bord d’un Subaru Impreza N12 STi, mentre que en les segones passades per les especials, els seus compatriotes amb Mitsubishi Lancer Evo IX, Juho Hänninen i Mikko Markkula, van anar llimant distàncies fins arribar al final de jornada separats per 5,7 segons. Els dos equips finlandesos mantenien el seu frec a frec fins la penúltima especial cronometrada del dissabte, quan finalment els dotats amb un Mitsubishi Lancer Evo IX aconseguien superar als seus rivals del Subaru Impreza STi.

Una punxada en la primera cronometrada dominical posava punt i final a la intensa lluita per la victòria, enviant a Kristian Sohlberg i Risto Pietiläinen fora de les places de podi de la categoria i dotant d’un bon coixí de segons als líders vers els seus nous perseguidors. Tot i tenir-ho de cara per poder-se dedicar a administrar l’avantatge acumulat, Juho Hänninen i Mikko Markkula van seguir imprimint un ritme fort per guanyar les 3 últimes proves cronometrades i així ampliar el seu marge al capdavant de la taula de temps. Malgrat tot, en les verificacions posteriors es va veure que el seu Mitsubishi Lancer Evo IX estava dotat amb 3 bombes de benzina, quelcom prohibit pel reglament i que els suposava l’exclusió de la prova i la cessió de la victòria als locals Oscar Svedlund i Björn Nilsson.

Tractant-se de la primera cita del campionat de producció, les posicions finals assolides a la prova, eren alhora les posicions que els pilots passaven a ocupar en el certamen, així doncs el suec Oscar Svedlund esdevenia el primer líder per davant del finlandès Anton Alén, fill del mític pilot Markku.

En el campionat reservat a pilots, la combinació d’una victòria i un segon lloc de Sébastien Loeb per un tercer lloc i una victòria per part de Marcus Grönholm, mantenia al pilot alsacià al capdavant de la taula provisional amb 2 punts de marge vers el seu màxim oponent finlandès. D’altra banda, l’escuder de Ford, Mikko Hirvonen, superava l’escuder de Citroën, el càntabre Dani Sordo, el qual es veia fora del podi per 2 punts en sortir amb les mans buides de la seva visita a Suècia.

En l’apartat de constructors, la baixa contribució de Dani Sordo i Marc Martí a la marca dels dos galons en la ronda sueca, permetia que les distàncies amb Ford s’estrenyissin fins a 1 sol punt, encara favorable als de Versalles. Per darrera, Subaru perdia terreny vers els seus rivals a les primeres de canvi i conservava el seu tercer lloc per 1 únic punt vers l’equip OMV-Citroën.