Ral·li Monte-Carlo 2008

Primera cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 27 de gener de 2008 finalitzava el 76è Ral·li de Monte-Carlo al Port de la mateixa ciutat que li donava nom. Amb puntualitat pels certàmens reservats a pilots i constructors, la cita dels Alps Marítims francesos es presentava amb 19 proves especials en el seu programa d’una distància total cronometrada de 365,09 km, a les que els 47 equips participants dels 50 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, hi començaven a prendre part a partir del dijous 24 de gener. 34 dels equips participants acabaven completant el recorregut programat.

De Valence els pilots en sortien el dijous al vespre disposats a afrontar els 45,70 km cronometrats corresponents a la breu primera jornada de competició, la qual estava formada per tan sols dues proves especials. El càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí donaven el primer cop imposant-se en l’especial inaugural per davant dels seus caps de files i campions mundials en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena.

Si Dani Sordo i Marc Martí pagaven el seu liderat en forma de pèrdua de dos fars del seu pont de llums arrel d’un contacte amb una bala de palla, molt pitjor era l’estrena de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com oficials de Ford, els finlandesos llepaven un mur i en conseqüència punxaven una roda, en anar-la a canviar, es trobaven amb la desagradable sorpresa que la bateria de la seva pistola estava esgotada i la maniobra es va perllongar fins en 4 minuts, condemnant-los a ocupar la trenta-tresena posició provisional.

En la segona i última especial de la jornada però, els papers dins l’equip Citroën s’invertien, i ara eren Sébastien Loeb i Daniel Elena els qui gràcies a marcar-hi el registre més baix, passaven a liderar la taula general provisional per davant dels seus escuders.

Així doncs, la parella franco-monegasca retornava a Valence amb la primera posició en el seu haver per 12,7 segons de marge vers Dani Sordo i Marc Martí, mentre que els finlandesos de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors dels dos tercers temps escratx, ocupaven aquesta plaça a 44 segons dels líders. L’australià de Subaru Chris Atkinson i el seu navegant belga Stéphane Prévot, que consecutivament en els dos trams celebrats havien obtingut el quart millor registre, es trobaven en aquesta posició a la provisional 14,6 segons per darrera dels finlandesos.

La segona jornada de competició tenia un format més habitual als estàndards de la època; un bucle de tres trams cronometrats es celebrava en dues ocasions, el que permetia als organitzadors assolir un total de 116,96 km al llarg de 6 proves especials. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien disposats a deixar lligada quan abans fos possible la seva victòria, i els líders s’imposaven en la primera i tercera prova especial per davant dels seus companys d’equip espanyols, mentre que en la segona els papers s’invertien entre les dues parelles de Citroën. Com ja havia passat en la jornada anterior, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb els tres tercers millors registres refermaven la seva plaça de podi.

Per la tarda, amb l’arribada de les segones passades per les proves especials, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’hi anotaven els tres escratxs possibles, mentre que Dani Sordo i Marc Martí no podien mantenir el nivell mostrat fins llavors a causa d’un problema de diferencial; amb el que la parella espanyola veia com passaven de pressionar als líders a començar a sentir la pressió dels tercers classificats provisionals, doncs l’entrada al parc tancat de Valence es feia a 56,6 segons dels líders, però amb només 26,2 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A la seva vegada la parella finlandesa de Ford podia competir amb certa serenor, doncs amb un altre tercer temps escratx en la quarta especial i dos segons millors temps escratx en les dues proves restants, els pilots es distanciaven netament del Subaru Impreza S12B WRC de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els quals queien 1 minut i 5,8 segons per darrera dels tercers classificats, trobant-se a més a més fortament pressionats pels belgues de l’equip Stobart, François Duval i Eddy Chevaillier.

Els 132,78 km cronometrats de la tercera etapa, convertien la jornada sabatina en la més llarga de totes les del programa, la qual, com en la jornada anterior, estava formada per un bucle de tres trams que es celebrava matí i tarda. Amb el seu C4 WRC reparat en les assistències de final de jornada, Dani Sordo i Marc Martí sortien disposats a marcar distàncies amb els homes de Ford, i el pilot càntabre i el seu copilot català marcaven el millor temps en la primera especial de la jornada per 2 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la següent especial sabatina, els líders retornaven la pilota marcant el millor temps, mentre que els seus escuders hi aturaven el cronòmetre just per darrera seu per tal d’acumular un total de 13 segons més de gap vers els caps de files de l’equip Ford. En la tercera i última especial del bucle matinal, el ral·li tenia un gir imprevist quan de sobte el Citroën C4 WRC de Dani Sordo i Marc Martí començava a treure un sospitós fum blanc pel tub d’escapament i en el seu interior s’encenien les llums d’alerta del turbo. Els pilots aturaven el seu cotxe i trucaven als seus enginyers per mirar de reparar l’averia, però transcorreguts 5 minuts la missió no era possible i el seu abandonament obligat.

Amb aquest cop d’efecte pels homes de dos galons, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accedien a la segona plaça, mentre que Chris Atkinson i Stéphane Prévot entraven al re-agrupament de mitja jornada ocupant una posició de podi, l’última.

En tornar a passar per les mateixes especials passat el migdia, Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar en la primera i tercera especial del bucle, ara quarta i sisena prova cronometrada de l’etapa, mentre que en la cinquena Chris Atkinson i Stéphane Prévot aconseguien trencar el domini dels homes de Citroën marcant-hi el millor temps.

Amb 295,44 km cronometrats disputats, els pilots retornaven al parc tancat de Valence per tal de posar les seves mecàniques a punt i recuperar forces de cara la quarta i última etapa. Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien com a líders provisionals, si bé ara el seu marge vers els segons classificats era de 2 minuts i 10,6 segons vers el Focus RS WRC’07 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Chris Atkinson i Stéphane Prévot, amb una millora notable del seu rendiment sobre les carreteres alpines, eren tercers a 3 minuts i 2,6 segons dels líders i amb un avantatge de 20,1 segons vers els belgues François Duval i Eddy Chevaillier.

Les distàncies tan importants assolides en el moment de sortir del parc tancat el diumenge al matí, convertien els darrers 69,65 km cronometrats de l’etapa en pràcticament un tràmit per a diversos dels equips participants, tret dels tercers i quarts classificats. En total s’hi programaven 5 proves especials, entre les que l’última corresponia a una passada pel Circuit de Fórmula 1 de Mònaco i la primera i tercera el mític Col du Turini. La principal dificultat de la jornada residia en que fins arribar a Mònaco, els pilots no disposaven d’assistències, pel que les precaucions s’havien d’extremar.

François Duval i Eddy Chevaillier sortien disposats a pressionar a Chris Atkinson i Stéphane Prévot, i amb l’escratx a la primera passada pel Col du Turini, els de Stobart aconseguien retallar 12 segons als pilots de Subaru per quedar-se a només 8 segons de la seva posició. En la següent especial, els re-enganxats Dani Sordo i Marc Martí s’anotaven l’autoria del millor temps, mentre que la parella belga de l’equip satèl·lit de Ford, hi aconseguia el segon millor tempsi escurçaven en 4 segons més el gap amb la darrera plaça de podi. Paral·lelament, per davant hi imperava la calma i el sentit comú i tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, com Sébastien Loeb i Daniel Elena es dedicaven a anar completant les especials.

François Duval i Eddy Chevaillier s’imposaven novament en els dos últims trams genuïns del ral·li, per tal de situar-se a només 1,1 segons de la darrera plaça de podi, ocupada per Chris Atkinson i Stéphane Prévot, amb el que l’especial urbana de Monte-Carlo cobrava especial èmfasi. Ja en l’edició anterior del ral·li monegasc, el pilot australià de Subaru arribava als carrers del Principat jugant-s’hi una plaça, que finalment aconseguiria assolint en detriment de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen; en aquesta ocasió el resultat va ser novament favorable als seus interessos en quan tant la parella de la Constel·lació de les Plèiades com François Duval i Eddy Chevaillier hi empataven a l’escratx i per tant no es produïa cap canvi rellevant a la taula.

El camí des de la línia de meta del Circuit urbà de Mònaco fins al parc tancat ubicat al Port no revertia cap mena de complicació, amb el que el 76è Ral·li de Monte-Carlo es resolia amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, cinquena consecutiva per a la parella franco-monegasca a la cita alpina, amb un temps total de 3 hores 39 minuts i 17 segons. Per la seva part, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen invertien 2 minuts i 34,4 segons més que els guanyadors en recórrer els 365,09 km cronometrats del recorregut i pujaven al calaix del mig del podi, mentre que Chris Arkinson i Stéphane Prévot, victoriosos en el seu duel particular amb François Duval i Eddy Chevaillier, eren tercers a 2 minuts i 58,6 segons del millor registre.

Tractant-se de la primera cita del campionat mundial de ral·lis, la classificació final de la prova quedava perfectament reflectida en la classificació provisional del certamen de pilots, en el que el francès Sébastien Loeb hi ocupava la posició més alta, tal i com havia acabat la temporada anterior, amb 10 punts, 2 més que el seu teòric principal rival en la cursa pel títol, el finlandès Mikko Hirvonen. Chris Atkinson, amb 6 punts, tancava les places de privilegi.

En el certamen de constructors, la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena només es va poder veure completada per 1 punt aconseguit pels seus escuders re-enganxats, mentre que Subaru, amb també dos cotxes en la línia de meta, aconseguia situar-se en la segona posició de la taula a només 1 punt de l’equip dels dos galons i amb 2 punts de marge vers els campions en vigència, Ford.