Ral·li Monte-Carlo 1988

Amb sortida des de diferents ciutats europees el dissabte 16 de gener de 1988, el 56è Ral·li Monte-Carlo tancava edició el dijous 21 de gener amb 109 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura. La cita alpina era la primera del campionat del món de ral·lis, que amb puntualitat pels certàmens de pilots, constructors i producció, comptava amb 181 equips en la seva llista d’inscrits; d’aquests, 169 afrontarien les 26 especials cronometrades de 621 km de distància que figuraven al programa de la prova.

Amb els participants arribats el diumenge 17 de gener a Saint Etienne, punt de concentració dels participants vinguts des de cinc diferents ciutats europees, la primera etapa del ral·li tenia lloc amb 5 proves especials de 129,54 km cronometrats. Bruno Saby i Jean-François Fauchille s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del programa, amb el que els francesos, residents a la zona, esdevenien els primers líders de la prova; però donada una corda cronometrada en aquesta primera especial molt curta, el coixí de segons que aquests aconseguien era menut.

Així els seus companys i compatriotes Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu els rellevaven en el liderat en imposar-se en la segona especial del dia, mentre que el torn per a l’escratx de Miki Biasion i Tiziano Siviero, tercers integrants de l’equip oficial Lancia, arribava en la tercera especial programada, si bé els transalpins no ocupaven plaça de líders. Paral·lelament, entre els Mazda, l’única formació oficial present a la prova tret dels Lancia, la primera baixa es registrava en aquesta tercera especial, en quan el motor del 323 4WD pilotat per Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer deia prou.

Un camí, el de l’abandonament, que també seguirien Miki Biasion i Tiziano Siviero en la quarta prova especial per averia en la bomba d’oli, mentre que Bruno Saby i Jean-François Fauchille s’imposaven consecutivament en les dues últimes especials de l’etapa, les quals suposaven gairebé 2 terceres parts de la distància cronometrada de la jornada, per tal de fer entrada al parc tancat d’Aubenas com els primers classificats amb 3 segons de marge vers els seus companys Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, amb un Lancia Delta HF 4WD del Jolly Club, tancaven les posicions de podi a 1 minut i 52 segons amb un marge de 23 segons vers el Mazda 323 4WD de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

D’Aubenas els participants en sortien el dilluns a les 9 del matí per tal d’afrontar una etapa, l’anomenada comuna, de 12 proves especials cronometrades de 292,90 km de distància amb una nit a Gap inclosa, per tal d’arribar el dimecres al vespre a Monte-Carlo. Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu arrencaven la jornada imposant-se consecutivament en les tres primeres especials programades, el que permetia a la parella al terme de la segona prova del dia empatar en el liderat amb el seus companys, per després ja, amb el tercer escratx, passar a liderar la classificació en solitari.

Les dinàmiques però s’invertien en la segona meitat del dia, quan Bruno Saby i Jean-François Fauchille feien el mateix que havien els seus compatriotes fins llavors i s’imposaven en les tres darreres especials, alhora que recuperaven el liderat en la quarta especial del dia, novena en el còmput global del ral·li, per tal d’entrar al re-agrupament de Gap amb 16 segons de marge vers els seus companys Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu. Per darrera d’ells, Sandro Fiorio i Luigi Pirollo es trobaven amb el Lancia semi-oficial del Jolly Club a 6 minuts i 10 segons dels líders, però amb la tranquil·litat de tenir el modest Peugeot 205 GTi 1.9 de Jean-Pierre Ballet i Marie-Christine Lallement a 9 minuts i 6 segons de la seva posició, després dels enèsims problemes de Timo Salonen i Seppo Harjanne amb el seu Mazda 323 4WD i de que els francesos Alain Oreille i Jean-Marc Andrié perdessin uns 20 minuts en una sortida de carretera amb el seu Renault 11 Turbo.

A la sortida de Gap el dimarts el matí, el duel per la victòria de pilots francesos de Lancia continuava, amb un escratx per cadascun dels equips en les dues primeres especials cronometrades del dia sense que això comportés cap canvi en la general, doncs els líders eren els primers en donar el primer cop. Malauradament per a la nombrosa afició que s’aplegava a les carreteres alpines tot aprofitant el clima primaveral que acompanyava aquelles jornades, la lluita arribava al seu punt final en la tercera especial del dia quan Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu patien un fortíssim accident que deixava el seu Delta HF 4WD pel desguàs.

Així doncs, amb aquesta baixa tan important, Bruno Saby i Jean-François Fauchille pràcticament passaven a dependre de la integritat de la seva mecànica i de no perdre la concentració per tal d’aconseguir la victòria el dijous al matí, en gaudir d’un gran marge de seguretat vers Sandro Fiorio i Luigi Pirollo; tanmateix aquesta sortida suposava que Jean-Pierre Ballet i Marie-Christine Lallement passaven a entrar en el podi provisional tancant-lo.

L’etapa del recorregut es tancava amb tres millors temps més de Bruno Saby i Jean-François Fauchille i un escratx, el primer, de Timo Salonen i Seppo Harjanne, que aprofitaven les primeres gotellades per anar recuperant quantes posicions els hi fos possible, un cop solucionats els problemes inicials amb els que es van trobar, entre els que calia enumerar la presència de gas-oil en els seus dipòsits de carburant, amb el que l’entrada al parc tancat de Monte-Carlo es feia el dijous al vespre amb Sandro Fiorio i Luigi Pirollo a 10 minuts i 26 segons de Bruno Saby i Jean-François Fauchille i Jean-Pierre Ballet i Marie-Christine Lallement en la tercera plaça a 20 minuts i 23 segons dels seus compatriotes líders i amb una mica més de 6 minuts de marge vers els quarts classificats, el Lancia Delta HF 4WD de Grup N de Bertrand Balas i Eric Lainé.

Amb un interès relativament petit arrencava doncs la tercera i última etapa del ral·li, oficialment anomenada final i popularment coneguda com la nit dels colls. Aquesta tenia 8 proves especials en el seu programa, les quals suposaven els darrers 201,73 km de lluita contra el cronòmetre, en els que Jean-Pierre Ballet i Marie-Christine Lallement aconseguien el seu primer escratx al ral·li en la primera especial que es celebrava, mentre que amb Bruno Saby i Jean-François Fauchille pilotant en mode segur, Timo Salonen i Seppo Harjanne saltaven a la palestra amb 6 millors temps dels 8 possibles, si bé els finlandesos creuaven la línia de meta del primer tram amb el turbo trencat i el seu Mazda fumejant. La posterior reparació del cotxe suposaven 9 minuts de penalització als ex-campions mundials, pel que aquests s’acomiadaven de totes, totes de qualsevol opció de pujar al podi.

Sense massa més, Bruno Saby i Jean-François Fauchille aconseguien així finalment imposar-se al Ral·li Monte-Carlo, els francesos completaven els 624,17 km cronometrats del recorregut en un temps final de 7 hores 19 minuts i 11 segons, un temps prou baix donades les condicions de sec en les que majoritàriament va tenir lloc la prova. Les baixes de 2 dels 3 Lancia Delta HF 4WD oficials, permetien als italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo pujar per primera vegada a un podi del mundial amb la seva unitat semi-oficial del cotxe torinès, els transalpins completaven la cita a 10 minuts i 50 segons dels guanyadors. D’altra banda l’absència d’equips punters, facilitaven que Jean-Pierre Ballet i Marie-Christine Lallement tanquessin el podi monegasc a 23 minuts i 35 segons del registre més baix.

En producció la prova alpina va viure un domini aclaparador dels francesos Bertrand Balas i Eric Lainé, els quals fins i tot van arribar a rodar en la quarta posició absoluta, però per desgràcia seva, una sortida de pista en la nit del Turini els suposava perdre uns 15 minuts i amb ells la primera posició, la qual passava a estar en mans de François Chauche i Thierry Barjou, qui la conservaren fins a la conclusió del ral·li.

En clau de campionat, tractant-se de la primera prova del calendari, la classificació de la ronda alpina es reflectia a la taula provisional del certamen, pel que François Chauché esdevenia el primer líder d’aquest, si bé el francès no tenia intencions de competir en més proves del mundial i per tant els seus 13 punts no deixaven de ser anecdòtics, cosa que no es podia dir de Giovanni del Zoppo, segon classificat.

Com no podia ser d’una altra manera, el podi del ra·li era el reflex del podi de la provisional per pilots, pel que el francès Bruno Saby encapçalava la taula amb 20 punts, seguit d’Alessandro Fiorio amb 15 i Jean-Pierre Ballet amb 12.

En el campionat de marques, Lancia donava fe de la seva autoritat sumant els primers 20 punts que otorgava la victoria, màxima puntuació possible doncs cal recordar que només es retenia el millor resultat de la marca, seguida de Peugeot i BMW gràcies a les bones actuacions de pilots privats locals. Mazda, l’altra marca involucrada, començava amb molt mal peu, ple d’averies, problemes mecànics i errors, sumant només 10 punts gràcies a Timo Salonen