Ral·li Monte-Carlo 2007

El diumenge 21 de gener de 2007 al Port de Monte-Carlo, i amb 39 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, finalitzava el 75è Ral·li de Monte-Carlo, primera ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. La prova dels Alps Marítims francesos, que només era puntuable pels certàmens de pilots i marques, estava composada per 15 proves especials cronometrades de 328,54 km de distància a les que els 47 equips participants, dels 49 que prèviament hi havia oficialitzat la seva inscripció, començaven a fer front a partir del dijous 18 de gener.

La prova es mudava cap a la regió més propera de Valènce, on la neu que hi solia ser abundant per aquelles dates, però aquest moviment no va tenir els efectes desitjats, per una banda l’element blanc no hi era en el moment de l’inici, ni es va deixar veure en tot el ral·li, amb el que aquest s’acabava celebrant sobre asfalt sec, i per una altra banda el moviment va portar a molts veïns cap als trams, el que va obligar als organitzadors a cancel·lar el tram de proves per excés de públic.

Així doncs, sense haver pogut comprovar la idoneïtat de les suspensions o dels reglatges dels diferents elements, els pilots afrontaven la primera jornada de competició, la qual estava composada per dos trams de 46,40 km, celebrant-se el primer d’ells el dijous al capvespre. Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en les dues proves cronometrades, mentre que els seus companys d’equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, sumaven el segon millor temps en l’especial inaugural i el tercer en la següent, classificació inversa en el cas dels finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

D’aquesta manera la parella franco-monegasca entrava al parc tancat de Valènce amb 23,9 segons de marge en relació als seus companys Dani Sordo i Marc Martí, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 29,1 segons de la parella líder però amb gairebé idèntica distància vers els seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que eren quarts.

La segona jornada de competició, celebrada el divendres 19 de gener, tenia ja un format més convencional, en quan aquesta estava composada per un bucle de tres trams que es celebraven per duplicat, destacant-hi la primer prova del bucle, la qual tenia 46,02 km de distància i era per tant la més llarga de tot l’esdeveniment. El càntabre Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí s’anotaven el millor registre en la primera especial del dia, sent l’única que es celebrava amb certes humitats, per situar-se a només 7,7 segons dels seus companys d’equip.

En la següent, el millor temps se l’anotava la parella líder de Citroën, si bé aquests només incrementaven 1 dècima de segon el gap que tenien amb els seus compannys espanyols; aquests últims tancaven el bucle matinal amb un altre temps escratx i deixaven les distàncies entre els dos Citroën oficials en 6,6 segons.

Per la seva banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mantenien amb temps similars als dels líders, ja que Sébastien Loeb i Daniel Elena reconeixen havien errat la munta de pneumàtics, amb el que la distància entre els caps de files de Citroën i de Ford a penes es modificava, mentre que per darrera dels finlandesos de l’oval, el forat amb els aspirants a podi s’obria fins al minut.

Per la tarda, en tornar a passar per les cronometrades matutines, i havent introduït els pertinents canvis en els seus C4 WRC, els papers entre les dues parelles de Citroën s’invertien, i ara eren Sébastien Loeb i Daniel Elena els qui s’adjudicaven el millor registre en l’especial llarga així com en la que tancava bucle i jornada, mentre que Dani Sordo i Marc Martí feien el mateix en la cinquena, segona del bucle, fent entrada els dos equips al parc tancat separats en 25,2 segons.

Per darrera de les dues parelles de Citroën les distàncies s’obrien, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es classificaven a 1 minut i 15,7 segons de la parella líder, si bé els finlandesos tenien la tranquil·litat de tenir idèntica distància amb els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, els quals aconseguien rellevar de la quarta posició l’altre Ford oficial al ral·li, el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Dissabte al matí els pilots sortien disposats a afrontar la tercera i última etapa del programa, la qual a la seva vegada es dividia en dues jornades, la sabatina que comptava amb un bucle de tres trams que es celebrava per duplicat i la dominical amb una única passada per la superespecial espectacle del Circuit de Mònaco feta de cara a les televisions resseguint en part el Circuit Urbà de Fórmula 1. L’etapa arrancava amb un escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena, seguits per 1,1 segons dels seus companys d’equip, demostrant així que sobre l’asfalt era difícil batre’ls amb la seva nova eina i en el supòsit que algú de la competència volgués escurçar distàncies, aquests podien donar un correctiu en el que restava de jornada.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van saber llegir el missatge, pel que aquests, així com les dues parelles de Citroën, van decidir relaxar el seu ritme en el que restava del dia, deixant que el protagonisme el cobressin els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen així com els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, els quals s’estaven jugant la quarta plaça final. Els de la Constel·lació de les Plèiades donaven el primer cop, mentre que els finlandesos de l’oval responien a continuació per entrar al reagrupament de mitja jornada havent consumit la meitat del gap que hi havia entre tots dos equips.

En afrontar les segones passades per les cronometrades matutines la quarta posició va anar canviant de mans tram rere tram. Primer Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la plaça en aconseguir el millor registre en el quart tram sabatí, al que Chris Atkinson i Glenn MacNeall hi responien amb la mateixa moneda per tal de recuperar-la. Finalment, en el darrer tram de la jornada, els finlandesos de Ford repetien l’autoria del millor temps i aquests eren els qui feien l’entrada al parc tancat de Valènce just per darrera dels seus companys d’equip per només 8 dècimes de segon de marge.

Al capdavant les distàncies poc es movien, i així Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien en el liderat, ara per 31,1 segons de marge vers els seus companys d’equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 1 minut i 23,6 segons de la parella campiona mundial i amb un coixí d’1 minut i 5 segons vers els seus companys d’equip.

Amb tot pràcticament decidit en la part més alta de la classificació, l’interès de cara a la jornada dominical residia en la lluita per la quarta posició; doncs els 2,80 km de distància de l’especial urbana no permetia gaire més. Chris Atkinson i Glenn MacNeall tancaven el seu concurs a la cita dels Alps Marítims amb el millor temps pels carrers de Monte-Carlo, superant en 1 segon als seus rivals finlandesos de Ford, que s’hi anotaven el tercer millor registre, el que permetia a la parella australiana prendre la quarta plaça per només 2 dècimes de segon a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en el còmput general de temps.

Neutralitzats al Port de Monte-Carlo, el ral·li es donava per finalitzat amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps de 3 hores 10 minuts i 27,4 segons en recórrer els 328,54 km cronometrats sobre asfalt sec. Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda precisaven de 38,4 segons més que els seus companys, amb el que la parella càntabro-catalana finalitzava la prova en segona posició. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per la seva banda feien bons els pronòstics abans d’iniciar-se el ral·li i tancaven el podi a 1 minut i 22,8 segons dels guanyadors.

Amb una taula classificatòria del certamen de pilots desèrtica, el podi de Monte-Carlo quedava reflexat en el podi provisional del campionat, en el que Sébastien Loeb hi ocupava la posició més alta amb 10 punts, 2 més que el seu company d’equip, el càntabre Dani Sordo i 4 de marge amb el seu principal rival en la lluita pel títol, el finlandès Marcus Grönholm.

En el campionat de constructors, Citroën afrontava el seu retorn en el mundial de ral·lis amb un doblet, el que permetia a la marca dels dos galons copar la taula amb 18 punts, 8 més que els seus principals rivals de Ford. Subaru aconseguia acumular-ne 8 i tancava el podi provisional a 2 dels de l’oval.