| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm diàmetre 88,00 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm |
| Potència |
300 CV a 5250 rpm |
| Canvi |
Seqüencial de 5 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4344 mm |
| Amplada | 1800 mm |
| Alçada | 1370 mm |
| Distància entre eixos | 2610 mm |
| Pes mínim | 1230 kg |
Concebut com una petita evolució del model anterior, doncs els canvis només afectaven a l’amplada, 30 mm major tal i com permetia el reglament pels autos més llargs, i a l’aerodinàmica, amb un nou para-cops frontal que permetia una millor refrigeració del motor i un nou aleró posterior, el divendres 21 de gener de 2005 el Peugeot 307 WRC Evo2 feia el seu debut en el mundial de ral·lis amb motiu de l’inici del 73è Ral·li de Monte-Carlo. Un altre canvi, si bé aquest ja no afectava a l’enginyeria, era el canvi de proveïdor de pneumàtics, passant dels Michelin als Pirelli.
Si la versió anterior del model no va ser ni de bon tros digne successora del Peugeot 206 WRC, aquesta, amb els enginyers coneixedors de les intencions de la marca d’abandonar la màxima competició mundial a finals de temporada, tampoc, si bé un progrés si va existir.
A la ronda alpina inaugural ambdues formacions oficials restaren a les portes del podi, amb un 4t lloc per a Markko Märtin i Michael Park i un 5è lloc final per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, pel que el primer podi va haver d’esperar fins a la ronda següent, el Ral·li de Suècia, on el pilot estonià i el copilot britànic aconseguien completar el recorregut en la segona posició final. A Mèxic, tercera prova del calendari, els dos Peugeot 307 WRC Evo2 pujaren al podi, mentre que la primera victòria va haver d’esperar fins al mes d’agost, quan Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyaven per cinquena vegada el Ral·li 1000 Llacs.
En la recta final de la primera i alhora darrera temporada de vida del 307 WRC Evo2 com a cotxe oficial, els incidents van ser la nota predominant, una malaurada sortida de pista causava la mort al copilot Michael Park al Ral·li de Gales, a la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi rendien homenatge guanyant la prova següent, el Ral·li del Japó, però ja en les tres rondes finals del calendari, els del lleó només aconseguien sumar 7 punts al compte de la marca amb 4 abandonaments i un 6è i un 8è lloc de Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin a les dues rondes d’asfalt.
Així doncs al llarg de les 16 proves en les que el Peugeot 307 WRC Evo2 va representar els interessos de la marca en el campionat del món de ral·lis, els seus pilots hi aconseguiren 2 victòries i 12 places de podi, el que suposava una relació de victòries per participacions del 12,5 %. Ja a partir de 2006, el cotxe va passar a competir sota estructures privades, i en aquesta primera temporada, els diferents pilots que es van posar als comandaments de l’auto van aconseguir afegir 7 podis més al palmarès de l’evolució.
Marcus Grönholm:
1000 Llacs 2005, Japó 2005.
